Un
record dels seus temps d'escola?
- L'ambient de repressió i autoritarisme.
Quin
personatge del món de l'educació l'ha
influït més?
- El meu mestre a l'època universitària
el doctor Joan Reglà. Em va ensenyar a estimar
la història i sobretot , el que és més
important per a mi, la humanitat i la dedicació
envers els alumnes. A part del Dr. Reglà alguns
companys de la meva època de professor d'educació
secundària dels que vaig aprendre molt.
Citi'ns
ara, un personatge històric pel que senti una
especial predilecció.
- En citaré dos: Erasme de Rotterdam i el valencià
Lluís Vives, dos personatges de l'humanisme renaixentista
que són claus en el pensament educatiu i la defensa
de la cultura.
Un
encert de l'educació actual?
- La possibilitat que tothom tingui dret aprendre, amb
independència del seu origen social.
.I
una mancança?
- La manca de valoració del coneixement com a
eina d'emancipació personal i col·lectiva.
Els centres educatius han de ser un lloc en què
es valori el saber i l'esforç per aconseguir-lo.
Quin
ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol
escola?
- Oferir a tots els alumnes la possibilitat d'educar-se
i instruir-se discriminant de manera positiva als que
per raons d'origen social o cultural tenen menys oportunitats
i un punt de partida més baix.
Considera
certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies
han desertat de la responsabilitat en l'educació
dels seus fills?
- No considero que sigui certa aquesta opinió.
Les famílies mostren molta preocupació
per l'educació i formació dels seus fills.
Potser més que mai. El problema rau en la complexitat
que té avui en dia l'educació dels fills
en un món ple d'estímuls i que ofereix
una allau d'informació i de models socials.
Què
es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- El sistema educatiu ha de tenir suficients recursos
pedagògics, humans i de tota mena per evitar
que es produeixi aquesta situació. Un altra cosa
seria revisar el concepte d'èxit i fracàs
a l'etapa obligatòria de l'educació.
Quina
opinió li mereix la tasca dels centres de recursos
pedagògics?
- Crec que cal l'existència d'institucions properes
al professorat que facilitin recursos i permetin processos
de formació entre iguals. Com a Subdirector General
de Formación del Profesorado del Ministerio de
Educación y Ciencia (1988-1993) i, en conseqüència,
responsable dels "Centros de Profesorado"
(CEPS del territori gestionat pel MEC), sempre vaig
defensar la idea de centres de professors per a professors
amb un grau d'autonomia ampli respecte a l'administració,
i lligats a l'entorn professional.,
Quin
paper han de jugar les tecnologies de la informació
a l'escola?
- Són un recurs fonamental per la renovació
didàctica. A més, el nou entorn comunicatiu
i productiu, suposa que els estudiants s'hi sàpiguen
moure i intervenir-hi, com han de saber escriure, calcular,
llegir bé, o moure el cos amb habilitat. Això
exigeix plantejar-se d'ampliar i repensar el concepte
d'alfabetitzar (en el sentit fort). Ja no n'hi ha prou
de saber llegir i escriure, etc., cal dominar el llenguatge
de les màquines o, almenys, l'ús de les
seves interfícies. Per tot això, s'ha
de crear un espai telemàtic (i televisiu) escolar
amb canals específics i activitats multimèdia
adequats al nivell i al contingut dels estudis de cada
cicle; instituir una "telescola obligatòria
i gratuïta" que inclogui (a més d'activitats
que es fan i s'han de seguir fent) veure la televisió,
navegar, jugar amb videojocs, etc., tots ells homologats
pel seu valor educatiu.
Com
es pot fer possible el concepte "L'educació
al llarg de la vida"?
- Crec que l'educació supera l'àmbit de
les institucions escolars, el patrimoni, l'oci, els
mitjans de comunicació, les entitats socials,
la vida política, etc. són elements que
tenen una vessant que pot ser educativa per al conjunt
dels ciutadans. A més, hauria d'existir una àmplia
oferta de formació per part de les universitats
i altres institucions adreçada a la població
adulta que vol seguir cultivant el saber i la cultura.
Considera
que els mitjans de comunicació, especialment
la televisió, col·laboren en l'educació
general de la població?
- En general no, encara que podria trobar vàries
excepcions. Si no hi ha un tractament espectacular de
l'actualitat, que dóna més relleu a les
bretoleries, als insults i a les desqualificacions,
o a les temàtiques properes a la morbositat,
sembla que la televisió no sigui comercial. En
els temes polítics o socials, si són tractats
amb una certa profunditat, la qual cosa comporta matisos
i exposicions més complexes que el blanc o el
negre, la qüestió es considera poc periodística
i no és apta per a ser "venuda" pels
mitjans que lluiten per aconseguir més audiència.
Com assenyala el sociòleg Dominique Wolton, anem,
cada vegada més, a una televisió espectacle
abans que cap a una televisió com a part de la
societat.
Què
és més important preparar l'alumnat pel
futur o preparar el futur per a l'alumnat?
- Des del meu parer no són propostes antinòmiques.
D'altra banda, el futur ja s'està configurant
en el present dels joves.
Un
llibre?
- N'hi ha molts per triar en funció del tipus
de temàtica que m'interessa en cada moment. Si
parlem de literatura: "La montaña mágica"
de Thomas Mann. Si parlem d'història: el de Paul
Hazard, "La crisis de la conciencia europea. (1680-1715)".
Si parlem de poesia: el "Llibre de les meravelles"
de Vicent Andrés Estellés. I si parlem
d'assaig, l'aparegut recentment: "Filosofia del
presente. Una teoría de nuestro tiempo"
d'Ignacio Izuzquiza.
Una
cançó?
- També n'hi ha moltes per triar. De la meva
joventut, és emblemàtica, " Blowin'
in the wind" de Bob Dylan; o les cançons
de Jean Ferrat o Moustaki. Però sobretot, les
cançons de Leonard Cohen.
Una
pel·lícula?
- Són tantes les que podria triar que és
difícil dir-ne una. De totes formes tinc un especial
record de "Bienvenido Mister Marshall" (1953)
de J.L. García Berlanga, i de "Sopa de Ganso"
(1933) dels germans Marx. Aquestes són dos de
les meves preferides.
Un
paisatge?
- El parc natural del Cabo de Gata-Nijar a Almeria.
Un desig per a l'escola
del futur?
- Que sigui un element per contribuir a la igualtat
d'oportunitats i una peça bàsica de cohesió
i progrés social. A més, l'escola ha de
ser un laboratori privilegiat per practicar la democràcia,
la qual cosa implica llibertat de criteri, tolerància,
respecte per les idees diferents i participació
en els afers col·lectius.
|