Un record
dels seus temps d'escola?
-
Són molts els records que tinc de l'escola, atès
que l'escolarització inclou pràcticament
tota la infantesa, però si n'he d'esmentar un
diré que recordo amb molt d'afecte la bona lletra
del meu mestre, tan clara i elegant, necessària
en uns temps on tot quedava reflectit a la pissarra
de l'aula; era una lletra que contrastava amb la migradesa
de mitjans de què disposava l'escola, situada
als baixos del mateix vell edifici de l'ajuntament.
Penso que malgrat els avenços tècnics
no s'hauria de perdre el gaudir d'una lletra clara per
a la comunicació escrita; és una qüestió
estètica i de facilitació de la comunicació
interpersonal.
Quin personatge
del món de l'educació l'ha influït
més?
- No crec
que pugui identificar un personatge concret perquè
no em considero deixeble de ningú. Amb tot, si
he d'esmentar dues persones que, ja situat en el camp
professional, m'han influït de manera considerable
donaré els noms de Josep Pallach i d'Octavi Fullat.
Considero que ambdós, encara que amb diferències
evidents entre ells, han estat sempre honestos amb les
seves propostes acadèmiques i coherents amb el
seu comportament personal, la qual cosa és la
base de tota projecció formativa sobre els altres
Citi'ns ara un personatge
històric pel que senti una especial predilecció
- Encara que ja molt allunyat dels nostres temps, sempre
he sentit respecte i admiració per Sòcrates,
crec que encarna l'esperit del mestre proper i coneixedor
personal de l'alumne, encara que la seva figura no sigui
extrapolable als nostres temps, en què l'educació
no és un dret exclusiu de certs grups socials
i ha d'arribar a tothom. Però a banda de la dimensió
educativa, Sòcrates representa la independència
de judici, no alineat amb els interessos partidistes,
i també representa l'actitud crítica vers
la política i la societat quan no es regeixen
pels principis morals.
Un encert de l'educació
actual?
- L'encert principal de l'educació actual és
la seva generalització d'una banda i la seva
personalització per una altra. Els alumnes no
es tracten en abstracte sinó des de la seva personalitat
diferenciada per així obtenir els màxims
resultats de cadascun d'ells, mentre els beneficis de
l'educació arriben a tothom. Considero que aquesta
és la perspectiva que mai hauria de perdre de
vista el nostre sistema educatiu, la generalització
és una responsabilitat de les institucions socials,
la personalització és responsabilitat
de l'actuació pedagògica dels docents.
I, una mancança?
- Entenc que encara és una mancança la
formació inicial del professorat. En el cas de
l'educació infantil i primària, perquè
és insuficient atesa la complexitat de l'educació
actual. En el cas de la secundària, perquè
encara es considera la preparació en continguts
científics com la dimensió principal de
la formació, quan el més necessari és
una formació psicopedagògica profunda,
sobretot quan els continguts cada vegada són
més a l'abast de tothom gràcies a la societat
de la informació i en canvi educar adolescents
és una tasca dura que requereix molts esforços
i molta preparació específica.
Quin ha de ser per a una escola
l'element més irrenunciable?
- La convivència, tant entre l'alumnat
com entre els altres sectors de la comunitat educativa,
docents, pares/mares, personal d'administració
i serveis, etc. L'escola ha de preparar per viure en
una societat convivencial i això solament s'aconsegueix
si ella mateixa n'és un exemple permanent.
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat
de la responsabilitat en l'educació dels seus
fills?
- Si per educar entenem el marcar límits, el
dir que no en certes ocasions, el dedicar temps per
dialogar i conviure, el mostrar la importància
del compromís personal en les decisions, etc.,
no hi ha dubte que moltes famílies hi han renunciat.
El desenvolupament econòmic generalitzat entre
nosaltres que garanteix l'alimentació, el vestir
i la protecció dels fills sembla que ha instal·lat
la creença que la resta és cosa de l'escola,
quan sabem prou bé que l'escola sola no pot substituir
l'educació familiar i menys encara si es produeix
contraposició de models.
Què
es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- Si els podem garantir el domini
d'unes competències bàsiques i els podem
infondre el desig d'aprendre, això no ha de ser
obstacle per recuperar al llarg dels anys posteriors
el camí del saber. Això és més
important que la simple sortida vers el camp laboral,
forçosament poc qualificat, perquè avui,
i més en el futur, no hi ha possibilitat de treball
qualificat sense formació. Les rutines les fan
les màquines i els qui fan anar les màquines
han d'estar preparats. La "sortida" vers el
món del treball no és cap sortida, és
un carreró tancat si no s'acompanya de formació,
per tant, aprendre és una exigència per
a tots, dins i fora de l'escola.
Quina opinió li mereix
la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Crec que poden ser un lloc bàsic de trobada
per a l'intercanvi d'experiències i per a l'organització
de grups d'innovació. Alhora, la seva aportació
de recursos didàctics als centres ha de ser un
factor estimulant per a l'actualització formativa
dels docents.
Quin paper han de jugar les
tecnologies de la informació a l'escola?
- La mateixa que juguen en la vida quotidiana. Si l'escola
ha de preparar per a la vida on són presents
en totes les seves dimensions: informació, oci,
organització, feina, etc., l'escola les ha de
fer servir igualment perquè són elements
quotidians dels nostres temps
Com es pot fer possible el
concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Pel que fa a l'escola, de la manera que ja he comentat
abans: garantint el domini dels coneixements instrumentals
bàsics, aquells que permeten seguir aprenent
de manera significativa i consistent i també
amb la instauració del desig d'aprendre, de la
curiositat i la inquietud per continuar formant-se.
Fora de l'escola ha de ser el lloc de treball el punt
de referència per continuar aprenent de manera
que la formació es vinculi amb la feina. Finalment,
el context social, organitzat en forma de població
o barri ha de tenir ofertes i ambient estimulant per
a les vivències culturals. Hem d'afegir, com
a denominador comú, que l'educació al
llarg de la vida no es pot veure com l'equivalent a
una escolarització permanent, sinó que
les eines i situacions d'aprenentatge han de ser diverses
i personalitzades.
Considera que els mitjans de
comunicació, especialment la televisió
col.laboren en l'educació general de la població?
- És massa fàcil desautoritzar de manera
global la televisió, a la qual s'ha considerat
culpable de la "mort de la infància",
si bé és indubtable que hi ha programes
especialment negatius i contraposats als valors que
defensa l'educació. Els estudis demostren que
els efectes de la televisió, com els de la premsa
i els altres mitjans de comunicació, depenen
bàsicament de la maduresa personal i del grau
de preparació dels receptors, per tant, atès
que els mitjans de comunicació són part
inherent dels nostres temps, més que combatre'ls
l'escola ha de preparar per a fer-ne un ús conscient
i profitós. D'altra banda, avui el pes de la
televisió ha disminuït entre els infants
i joves en benefici d'altres mitjans com l'ordinador
i els jocs electrònics, que plantegen una problemàtica
diferent.
Què es més important, preparar els alumnes
pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- La pregunta juga amb una suposada dicotomia quan en
realitat es tracta de dues perspectives d'una mateixa
qüestió. El futur el construïm entre
tots, no ens ve donat com un fatalisme. Hem de preparar
els alumnes perquè siguin actius en la construcció
del seu futur. Això suposa analitzar tendències
i reforçar la convicció que res és
inevitable si hi ha voluntat de canvi. Alguns canvis
desitjables no seran a les seves mans, però sí
que és a les mans de cadascun el no deixar-se
arrossegar per corrents no desitjables. Ser una persona
conscient i responsable suposa estar un xic "inadaptat"
respecte del'entorn, perquè solament qui té
un cert descontentament buscarà camins de millora;
la simple adaptació suposa submissió.
Un llibre?
- Sincerament em resulta difícil respondre aquesta
pregunta. Amb tot, vull esmentar un llibre vivencial
i novel·lat de l'escola religiosa dels anys cinquanta-seixanta
d'un col·lega pedagog, José Manuel Esteve,
titulat El árbol del bien y del mal. Crec que
il·lustra bé l'escola d'una època
sortosament superada i ens evidencia els canvis que
s'ha produït al sistema educatiu dels nostres temps.
Una cançó?
- Ho sento, perquè semblaré nostàlgic,
però encara considero vigent l'Estaca d'en Lluís
Llach.
Una pel.lícula?
- Em limitaré a esmentar una de les últimes
que he vist, Los lunes al sol (2002) de Fernando León
de Aranoa. Em sembla realista i desmitificadora d'una
certa imatge de la societat pretesament opulenta i sense
problemes que ens volen vendre des de certs poders polítics.
Un paisatge?
- N'he vist uns quants d'arreu del món que recordo
amb afecte i admiració, però em quedo
amb un vinculat a la meva infància: la vista
sobre el riu Segre des de la casa on vivia a Térmens
(La Noguera). Ara la vista no és la mateixa,
però aleshores era una manifestació de
natura integrada per aigua corrent, boscos i conreus
que em feien sentit vinculat a la terra que trepitjava.
Un desig per a l'escola del
futur?
- Que sigui capaç d'integrar la diversitat sense
renunciar a cap dels principis morals que fan progressar
la humanitat. Que en el cas de Catalunya s'arreli profundament
al país i treballi perquè les futures
generacions l'estimin, sense nostàlgies del passat,
però amb la força de convicció
que dóna l'estimació a la pròpia
pàtria - terme, sembla, poc emprat en alguns
contextos -. Finalment, que es mantingui ferma en les
seves conviccions malgrat que hagi d'anar contracorrent
en moltes ocasions; solament així preparà
per no deixar-se arrossegar pels corrents alienadors
que ens envolten arreuv
|