Un
record dels seus temps d'escola?
Jo vaig anar a una escola de poble amb dues mestres per
les nenes i dos mestres pels nens, edificis junts però
ben separats tant les aules com els patis.
Quan vaig anar a l'escola ja tenia cinc anys; sabia llegir,
sabia el catecisme i ja havia fet la primera comunió,
sabia fer puntes de coixí i no se quantes coses
més, que havia après a casa.
Dels primers dies d'escola en tinc una foto fixa: uns
pupitres per a cada dues nenes amb els corresponents tinters,
amb la tinta sucant les mosques que es pescaven amb els
plomins; una consignaa la pissarra, escrita per la mestra
cada dia, i que s'havia de copiar, molta cal·ligrafia;
una estufa de closca d'avellana (sóc del Tarragonès)
i, el que resultava per mi més desconcertant, el
"Padrenuestro de José Antonio", que sabíem
de memòria i recitàvem amb cantarella sovint.
La mestra anava sempre vestida negra i amb un mocador
també negre al cap. Jo no entenia perquè,
i quant anava a casa seva (era veïna de casa) a portar-li
ous, patates o altres coses, em semblava tant trista.
..
Una cosa recordo amb molta il·lusió: la
feinada per fer un jardinet a un extrem del pati i que
sovint malmetíem nosaltres mateixes amb els nostres
jocs. També recordo amb molt de goig els jocs,
especialment les corrandes, però també les
meravelles que fèiem amb la corda, els jocs de
les enxanques, el dels palets...
Més tard, als nou anys, vaig haver de deixar l'escola,
em vaig examinar d'ingrés al batxillerat i vaig
estar interna a un col·legi de Tarragona fins a
sisè curs. Quan vaig sortir del col·legi
, a l'Institut de Tarragona fent preuniversitari érem
només quatre noies de Ciències, i crec que
les úniques de la demarcació. Sortosament,
dels anys seixanta cap aquí, les coses han canviat.
Quin personatge del
món de l'educació l'ha influït més?
- Més que un personatge, m'influí un moviment.
Quant encara era a la universitat estudiant Biològiques,
(havia estudiat Magisteri examinant-me per lliure simultàniament
al batxillerat) vaig entrar a l'Escola Talitha per ensenyar
matemàtiques a les noies de tercer i quart de
batxillerat . Allà vaig conèixer una altra
manera de fer escola, que posteriorment vaig poder aprofundir
ensenyant ciències naturals a l'escola Costa
i Llobera. .Acabava de néixer l'Escola de mestres
Rosa Sensat, les primeres escoles d'estiu, els moviments
de renovació pedagògica....Són
tants i tants els companys mestres que m'han influït
al llarg d'aquests anys de treball a l'escola i per
a l'escola, que no puc fer més que reconèixer
la gran sort que he tingut d'ésser en aquest
país, en aquests anys i amb aquests companys
Citi'ns ara, un personatge
històric pel que senti una especial predilecció.
- Charles Darwin.
Un encert de l'educació
actual?
- Primerament, que l'accés a l'educació
s'hagi generalitzat i ampliat en edat No puc perdre
de vista com ha canviat la proporció d'estudiants
de secundària del meu poble en els darrers quaranta
anys.
Un altre encert força generalitzat és
l'arrelament dels ensenyaments.
al medi, a la realitat. També el poder disposar
de més recursos (materials didàctics,
tecnologies de la informació i la comunicació,
equipaments com els camps d'Aprenentatge i els centres
de recursos pedagògics, molta oferta pedagògica
d'institucions, museus, etcètera.
I, finalment, la consciència, cada cop més
estesa que l'educació és cosa de tots,
no només de la família i de l'escola.
.I una mancança?
- El poc reconeixement de la tasca educativa És
la gran inversió d'un país i el millor
patrimoni dels nostres infants i joves .Massa sovint
la societat se'n oblida. Sovint els mateixos mestres
i professors no valorem prou la funció social
de la nostra feina i caiem en una escassa autoestima.
Quin ha de ser l'element
més irrenunciable a qualsevol escola?
- El diàleg amb l'alumnat, amb les famílies,
entre els propis companys, amb l'administració
educativa, amb les persones i institucions que han de
col·laborar amb l'escola.
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat
de la responsabilitat en l'educació dels seus
fills?
- Alguns, potser sí. Molts, em sembla que més
que desertar, no han pensat seriosament en el patrimoni
de valors que volen traspassar als seus fills i filles,
en com els volen educar.
També trobem molts pares implicats en educar
amb força coherència, malgrat la complexitat
del nostre món.
Què es pot fer
amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- Donar-li altres opcions formatives més vinculades
als seus interessos, capacitats, opcions de vida ....
L'exigència de formació de la nostra societat
no ens pot permetre renunciar a desenvolupar tant com
es pugui les capacitats de tots i cadascun dels ciutadans.
Haurem de ser creatius per trobar respostes, i generosos
amb els que estan, pel que sigui, amb més dificultats.
Quina opinió
li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Sempre he pensat que poden ser un gran instrument
de suport a mestres i professors i uns focus de dinamització
de l'escola, facilitant la relació i col·laboració
entre l'escola i l'entorn, l'intercanvi entre els centres,
etcètera.
Em consta que molts d'ells fan una excel·lent
tasca. Cal que s'ho creguin del tot els seus responsables
i tots els professionals que hi treballen.
Quin paper han de jugar
les tecnologies de la informació a l'escola?
- No sóc cap experta en tecnologies de la informació
i la comunicació . Trobo que són uns instruments
molt poderosos per ajudar-nos a construir l'escola que
sempre hem volgut. Cal situar el seu ús en funció
dels objectius educatius i els aprenentatges.
Com es pot fer possible
el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Em sembla que la pròpia dinàmica social
ens hi va portant. La formació vinculada al treball
és en moltes professions una evident necessitat.
La oferta formativa es cada vegada més àmplia
i promoguda per instàncies molt diverses.
Poc a poc anem canviant la idea que la formació
s'acabava quant s'acabaven els estudis; també
anem superant la idea que és una exigència
vinculada només a la posada al dia dels coneixements
vinculats a la professió. El creixement personal
i la satisfacció que ens proporciona, han de
ser els impulsors d' una educació continuada
en la que les expectatives d'aprendre i enriquir la
diversitat de capacitats que disposem, puguin esdevenir
un horitzó per a tothom.
Considera que els mitjans
de comunicació, especialment la televisió,
col·laboren en l'educació general de la
població?
- Els mitjans de comunicació, uns més
que els altres, constitueixen una bona font d'informació.
Alguns programes contribueixen a plantejar noves propostes,
argumentar sobre dilemes del nostre temps, posar en
joc criteris de valors a partir de situacions de vida
quotidiana.... Són encara massa pocs, pel que
jo conec, i sovint són els que, a primera vista,
no semblen plantejar qüestions educatives. No obstant,
queda molt de camí per recórrer. Entretenir,
divertir, distreure, informar ...; pot i ha de ser també
educatiu.
Què és
més important preparar l'alumnat pel futur o
preparar el futur per a l'alumnat?
- Aquest em sembla un falç dilema. Hauríem
de treballar simultàniament per millorar el nostre
món, i també per preparar a les persones
pels canvis que es van preveient. Es tracta de no permetre
que tants homes i dones visquin al marge del món
i del seus processos de canvi.
Un llibre?
- "El quartet d'Alexandria" de Lawrence Durrell
i, també, "El camí de sirga"
de Jesús Montcada.
Una cançó?
- "Veles e Vents" de Raimon i lletra d 'Ausiàs
Marc .
Una pel·lícula?
- Em resulta molt difícil de dir-ne una i prou.
Un paisatge?
- Una cala de la costa de la Mediterrània, de
les poques que s'han preservat .
Un desig per a l'escola
del futur?
- Que mestres i professors puguin estar orgullosos de
la seva feina.
|