Un
record dels seus temps d'escola?
-Dels records escolars, aquell que pot tenir més
sentit pedagògic i a més a més totalment
sorprenent des d'una mirada del segle XXI, és el
d'haver estat alumne en els anys seixanta en una escola
que encara seguia fil per randa una metodologia creada
a finals del segle XVI. Així, doncs, les classes
estaven dividides en dos grups en competició permanent,
anomenats romans i cartaginesos, i cada un de nosaltres
tenia un company, el nostre emulo, que havíem de
superar. Guanyar l'equip o el company comportava un premi
que consistia en més hores de pati. Entre les activitats
d'aquesta metodologia, un moment cabdal era el del lliurament
quinzenal de les notes, en un acte presidit pel director
de l'escola, amb un procediment de notable humiliació
per als que havien tingut els pitjors resultats, atès
que érem cridats un a un, de millor a pitjor nota,
i col·locats en filera al voltant de la classe.
Encara puc recordar l'extrema solitud dels últims
a ser cridats i la mirada burleta dels seus companys.
Quin personatge del
món de l'educació l'ha influït més?
- Són molts els educadors que han marcat el meu
pensament, però ara que m'hi feu pensar, crec
que aquell que ha estat el pal de paller sobre el qual
he anat construint la meva manera d'entendre l'educació
ha estat en Célestin Freinet. La seva posició
ideològica, les grans intuïcions sobre com
aprenen els nois i les noies i, especialment, de quina
manera aquestes es concreten en propostes pràctiques
a l'aula, fan que siguin un clar referent per a tots
aquells que entenem que no ens podem quedar només
en el discurs.
Citi'ns ara, un personatge
històric pel qual senti una especial predilecció.
- Com ja sabeu crec que la resposta a les necessitats
que ens planteja la societat d'avui dia exigeixen persones
formades per entendre i participar en un món
que ha estat i és complex. Aquesta formació
per a la complexitat comporta disposar d'un coneixement
global en què l' especialització només
té sentit quan aquest se situa en un pensament
més ampli que ajudi a explicar i, sobretot ,
a intervenir en aquesta societat per millorar-la. És
en aquest sentit que la majoria de pensadors del Renaixement
son un bons models i, entre ells, per la seva capacitat
creativa, destacaria en Leonardo da Vinci.
Un encert de l'educació
actual?
- El recent interès per la formació en
valors, l'acceptació de la diversitat de l'alumnat
i la formació per a la complexitat (enfocament
globalitzador).
... I una mancança?
- El recolzament social a la tasca de l'educador.
Quin ha de ser l'element
més irrenunciable a qualsevol escola?
- No perdre el veritable sentit de l'escola: formar
per a la vida.
Considera certa l'opinió
que, en conjunt, moltes famílies han desertat
de la responsabilitat en l'educació dels seus
fills?
- No crec que els pares desertin. Més que mai
les famílies es preocupen pels seus fills. El
problema és que no saben com fer-ho o no disposen
del temps necessari per fer-ho. El model social prevalent
exigeix dels pares i les mares dedicar al treball fora
de casa un temps excessiu, la qual cosa fa molt difícil
una actuació educativa més reflexiva i
fonamentada.
Què es pot fer
amb aquell alumnat que no supera l'escolarització
obligatòria amb èxit?
- No m'agrada el terme èxit i encara menys el
seu contrari, el fracàs, quan aquests termes
s'entenen només com la possibilitat o la impossibilitat
d'accedir al tram superior del sistema educatiu i, en
concret, la possibilitat d'accedir a la universitat.
Som diferents i hem de seguir sent diferents. L'èxit
o el fracàs ha d'estar relacionat amb la capacitat
d'aconseguir el màxim rendiment a partir de les
possibilitats reals de cada persona. I no totes poden
assolir els mateixos objectius.
En tot cas, la pregunta que ens hem de fer és
sobre quines són les opcions que ofereix la societat
a aquells alumnes que malgrat que desenvolupen totes
les seves possibilitats no assoleixen uns mínims
per ser inserits en la societat i en el món del
treball.
Quina opinió
li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Considero que realitzen un tasca imprescindible, però
que encara no disposen dels recursos personals suficients
per poder oferir els ajuts que les escoles necessiten.
Quin paper han de jugar
les tecnologies de la informació a l'escola?
- Són un mitjà per a la recerca d'informació
extraordinari que ens fa veure, un cop més, que
el més important no és la possessió
del coneixement sinó la capacitat per fer-se
preguntes, i disposar dels recursos intel·lectuals
que els permeti arribar al saber a partir d'una bona
cerca i una bona selecció de la informació
existent.
Com es pot fer possible
el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Formant l'alumnat en una cultura de formació
permanent i oferint els mitjans que possibilitin "l'aprendre
a aprendre". Fent-los inquiets, curiosos, crítics...
que no renunciïn a conèixer per millorar
com a persones.
Considera que els mitjans
de comunicació, especialment la televisió,
col·laboren en l'educació general de la
població?
- En principi poden ajudar en els aspectes més
instructius, però moltes vegades són un
gran destorb per a una educació que pretén
formar ciutadans i ciutadanes lliures i compromesos
en la millora de la societat.
Què és
més important preparar els alumnes pel futur
o preparar el futur per als alumnes?
- Hem de preparar els alumnes per al futur, sabent però
que aquesta és la manera que tenim els educadors
de construir el futur.
Un llibre?
- "Memòries d'Adrià" de Marguerite
Yourcenar.
Una cançó?
- "Viatge a Ítaca" de Lluís
Llach.
Una pel·lícula?
- Dancing in the dark (Bailando en la oscuridad, 2000)
de Lars von Trier.
Un paisatge?
- La vall del Montseny on neix el Tordera.
Un desig per a l'escola
del futur?
- Que veritablement l'escola sigui per a tots.
|