Abans de començar
a llegir, comentar, criticar, posar en pràctica tot el
que ve a continuació, m'agradaria fer unes reflexions
que potser no seran llegides pels mestres que més falta
els fa. Els
docents de l'àrea d'educació física solem ser els més
pobres a l'hora de repartir pressupostos, els que patim
més escassetat de locals i materials i sobretot
d'horari. No es valora l'assignatura com li caldria i
costa molt remuntar la idea de "Les 3 Maries"
que antigament predominava a les escoles.
Malgrat tot
fixeu-vos que quan falta un mestre de l'escola, el
company o companya que el supleix porta endavant la feina
preparada, si qui falta és l'especialista d'educació
física el company que el supleix diu que ja farà
quelcom a classe. I jo em pregunto:
Ho fa perquè creu que és
més interessant el que farà a classe
o bé
no s'atreveix a tirar
endavant la feina preparada?
Però crec que som
els que més podem gaudir fent classe, som els que estem
més a prop dels alumnes, som els que més els arribem a
conèixer, som els que més anys els tenim i veiem tota
la seva evolució, i també som els que més podem fer
per la seva educació de la vida.
A mi sempre em fa
molta gràcia quan a la gent gran, la que anomenem
adulta, assenyada,... se'ls pregunta que desitgen pel
proper any i tots contesten primer salut, després diners
i altres coses; en canvi procuren que l'educació dels
seus fills tingui un percentatge molt elevat de camí cap
aconseguir els diners i altres coses i un percentatge
molt petit per aconseguir una bona salut.
Senyors i senyores,
comencem pels fonaments!!!
Josep
Carreras Vila.
Abril
de 1999.
|