 M |
| 3.- ELS INSTRUMENTS MUSICALS |
| 3.3.7. Conjunts de música popular. -Els conjunts populars catalans: les cobles primitives, la cobla actual, la colla de grallers, la rondalla, i els grups de folk. -Les cobles primitives: en un
principi la paraula cobla (del llatí copula) volia dir un grup d'instruments reunits per
tocar junts, acoblats, sense referir-se a un conjunt determinat. Principalment hi havia
aquestes tres: cobla de tres quartans amb els anteriors i una tarota (semblant a la gralla) cobla de ministers amb els anteriors i un sacabutx (o trombó antic) -La cobla actual: la cobla és una agrupació instrumental tradicional i quotidiana a Catalunya. La gran intensitat del seu so la fa adient per tocar en places i amplis llocs descoberts, encara que també desenvolupa una important activitat concertística. De la cobla antiga desapareixen el sac de gemecs i la tarota, i s’hi afegeixen la resta d’instruments que trobem a l’actualitat:
-La colla de grallers: està formada per una, dues o tres gralles acompanyades d’un timbal. -La rondalla: és un conjunt format bàsicament per bandúrries, llaüts, guitarres i guitarrons, tots ells instruments de corda puntejada. També hi poden intervenir altres instruments com la flauta travessera, el violí, les castanyoles o la pandereta. -Els grups de folk: és un estil musical que intenta fusionar la música popular d’un país amb elements de nova creació o importants d’altres llocs. Va aparèixer cap als anys seixanta i ben aviat arrelà a Catalunya, on grups ben diversos l’han practicat fins ara. -Els conjunts populars i tradicionals d’altres països: seria impossible enumerar en aquest apartat tots els conjunts populars que existeixen al món. Però, aquí tens uns quants:
|
| 3.3.8. Conjunts de jazz, rock i pop. El jazz aparegué a principis del segle XX, com a resultat d’una fusió entre la música dels afroamericans (blues, espirituals...) i la música dels blancs, d’origen europeu. Qualsevol conjunt de jazz acostuma a comptar amb una secció rítmica formada per:
Aquesta secció té com a funció donar un acompanyament rítmic i harmònic als instruments solistes, que són els encarregats d’interpretar melodies escrites o improvisades. Els més habituals són:
Sota l’etiqueta de pop-rock s’agrupen molts estils i tendències diferents que ara no detallarem. La majoria de formacions que interpreten aquesta música es basen en:
|
 |