|
|
LA MALA - VELLA |
|
l’Edat Mitjana, una mala vella, dona
perversa i cruel visqué en un castell prop de la vila.
El castell en qüestió s’aixecava en el puig de
Sant Maurici.Aquesta vella maligna exigia dels seus servents i feudataris el lliurament diari d’una criatura, que feia matar tot seguit per menjar-se el fetge de l’innocent, cosa que constituïa una de les seves menges predilectes. Si el servidor o feudatari de torn no li portava cap infant, ja sabia el que li esperava : la forca del castell. Però arribà un dia que el criat encarregat d’anar a cercar la criatura, indignat pels crims abominables que es cometien, es decidí a matar un gos, i li serví el fetge de l’animal, molt ben guisat. La mala vella, a la primera queixalada, trobà un gust molt diferent, i de seguida es va adonar que l’havien enganyada. Furiosa, com si un escorpí l’hagués picada, increpà el servent tot dient-li : -Què has fet desgraciat ? Això que m’has donat no és fetge de criatura ! Me las pagaràs ! El servent, encoratjat, li replicà : -Senyora, el mal gust que trobeu és del greu pecat del crim. La vella es va enfurismar, i ordenà tot seguit la mort d’aquell humil servidor que gosava dir-li la veritat, per crua que fos. Però aquest darrer intent criminal no el va poder veure realitzat, ja que de sobte, fou presa d’una tremolor intensa, i morí al cap de poc, enmig de grans sofriments. |
|