Fitxers EWB asociats a aquest document:

En un circuit, tots els punts de massa estan units.

El simulador EWB requereix quasi sempre una referència de massa per a un correcte funcionament.

Observeu aquestes mesures de tensió:

Si volem simular una bateria real, haurem d'afegir una resistència en sèrie per simular l'efecte de la seva resistència interna:

Si hem d'utilitzar varies bateries reals idèntiques en un circuit, pot ser interessant crear un subcircuit:

Podem obtenir la corba (que en aquest cas serà una recta) de càrrega d'una bateria real:

Una font ideal de tensió la podem associar a una bateria, una pila o una font d'alimentació electrònica (malgrat que en tots els casos esmentats no són components ideals sinó reals: tenen una resistència interna).

Una font d'intensitat és més difícil d'associar a un component o equip reals. És construeixen amb components electrònics, i es comporten com a fonts d'intensitat més o menys ideals dins d'uns rangs determinats.

Observeu el funcionament de la font d'intensitat amb diferents càrregues:

La seva resistència interna és alta, però no infinita. Les podem simular amb una resistència en paral·lel amb la font ideal:

No analitzem el funcionament del circuit electrònic, sinó les seves propietats com a font d'intensitat, així que construïm un subcircuit i estudiem les seves propietats.

Funcionament en curtcircuit: I = 5.135 mA. Aquesta és la referència per a altres càrregues (com ho és la tensió en buit per a les fonts de tensió.

Mesura per a diferents càrregues:

Resum dels resultats obtinguts:

Representem el gràfic I-V:

Paràmetres:

Paràmetres:

Un ús típic de +Vcc és com a tensió d'alimentació dels circuits digitals TTL. Simplifica molt el dibuix dels esquemes:

Es pot utilitzar en circuits d'electrònica analògica, quan calgui un punt d'alimentació positiva a +5 V.

Paràmetres:

El període T és la inversa de la freqüència:

Temps a nivell alt: T₁; temps a nivell baix: T₂. Es verifica:

Factor de treball : ; el paràmetre D del simulador és el factor de treball en percentatge:

L'aplicació bàsica del component és com a clock o marcador de temps dels circuits digitals síncrons:

És pot utilitzar en aplicacions analògiques substituint a un oscil·lador aestable.

També el podem utilitzar per realitzar l'anàlisi del règim transitori:

El podem utilitzar per analitzar esquemes bàsics d'electrònica de potència.

En el mateix esquema, modifiquem els paràmetres:

Podem realitzar un model idealitzat de modulador d’AM.

Construïm un modulador DBL amb la font polinòmica:

Podem crear una font que simula un sistema complex, mitjançant una expressió matemàtica que relacioni les entrades (4 possibles tensions i 2 possibles intensitats).

Els operadors matemàtics possibles són:

+ - * / ^ unitari -

Les funcions predefinides són:

La funció u és un salt de nivell unitari (pas de 0 a 1) i la funció uramp és la integració del senyal u.

Les funcions que requereixen un argument positiu, com ln, log o sqrt , prenen sempre el valor absolut de l’argument a efectes d’operació.

En el cas de log o ln, si l’argument és 0, dóna error.

Alguns exemples d’expressions:

v = sqrt(v(1)^2+v(2)^2) equival a

i = cos(v(3)) + sin(v(4))

Quan la variable de sortida és "v", és una tensió; quan és "i", és una intensitat.

El senyal generat és:

Tècniques de desmodulació AM:

Un desmodulador amb detector de pic i filtrat de mes qualitat:

El senyal generat és:

En general:

El generador construeix una ona sinusoïdal de sortida, amb una amplitud i offset fixos que es poden determinar mitjançant dos paràmetres (valors de pic mínim i màxim). La freqüència de la tensió de sortida està determinada per un màxim de 5 punts o coordenades V-f.

Quan s’utilitzen únicament dues coordenades (valor mínim), la variació de freqüència en funció de la tensió de control és lineal. Quan el nombre de coordenades és superior a 2, la relació entre la freqüència de sortida i la tensió de control és lineal a cada tram que s’estableix entre els parells de coordenades consecutius.

El VCO (Voltage-Controlled Oscillator) és una de les parts bàsiques dels generadors de funcions, dels sintetitzadors de freqüències i dels PLL. Els generadors d’escombrat i analitzadors d’espectres també en fan ús com part bàsica.

És una font de tensió controlada per tensió. La tensió de sortida depèn de la tensió de control mitjançant 5 coordenades (control, sortida) que es poden introduir com a paràmetres del component.

Fora del rang de coordenades de control, la font extrapola linealment la tensió de sortida a partir dels dos punts més pròxims (valors alts o baixos). La font no té cap limitació i pot donar valors anormalment alts o baixos si s’ultrapassen els valors màxim i mínim de control.

Els paràmetres d’aquesta font s’han d’obtenir d’un fitxer ASCII, on hi ha les coordenades temps-tensió. Els valors de la tensió entre els diferents punts s’obtenen per interpolació lineal.

El fitxer ASCII amb les dades temps-tensió té les característiques següents:

Cada línia és un punt, amb el format següent:

Temps <espai(s)> Tensió

Es pot deixar tants espais com es vulguin entre els camps temps i tensió.

Exemple de dades correctes:

Cal començar cada línia nova amb un espai en blanc; en cas contrari, s’ignora la línia.

Quan acaba el darrer punt de temps, la font PWL manté l´últim valor de tensió.

La font PWL pot utilitzar un fitxer de dades sense ordenar; abans de començar la simulació, ordena els punts.

Si no hi ha un fitxer associat a la font PWL, es comporta com un curtcircuit.

Observem l’efecte de la modificació següent en el fitxer associat a la font:

Podem obtenir fitxers .TXT per a la font PWL a partir d’altres circuits analitzats amb l’EWB.

Fitxer rectificada.txt:

Volem que la font només siguin 4 semicicles rectificats. Podem realitzar-la a partir del següent muntatge:

Amb la font PWL podem experimentar ràpidament qüestions bastant teòriques.