Els indicadors.
El voltímetre i l’amperímetre ja s’han utilitzat en quasi totes les aplicacions i s’han analitzat en altres documents.
|
|
Component |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
És un component no lineal resistiu.
Paràmetres:
A partir dels dos paràmetres que s’han d’introduir al component, el programa associa la làmpada amb una resistència:
Si la tensió aplicada és igual o inferior a la màxima, 
Si la tensió aplicada supera a la màxima, 
La bombeta s’encén si la tensió aplicada està en el rang 
En els circuits de corrent altern, s’ha de considerar VMAX com la seva amplitud, no el seu valor eficaç.
El díode LED (idealitzat amb un únic terminal).
Paràmetres: cal seleccionar algun dels models de famílies lògiques existents en la biblioteca del EWB, segons el tipus de CI on s’utilitzarà com indicador..
Quan la tensió en els seus terminals excedeix la indicada com a paràmetre, emet un to per l’altaveu de l’ordinador a la freqüència indicada també com a paràmetre.
Els indicadors de set segments.
Paràmetres: com el LED ideal, cal associar el display al CI amb el que està connectat; per tant, cal triar la família lògica amb la que es treballa.
Posició de l’ànode i del càtode de cada LED.
Visualitzador de barres descodificat.
Consisteix en 10 LEDs alineats costat per costat. Admet una entrada analògica; internament té comparadors que activen els diferents LED per mostrar el nivell analògic.
Ofereix una resistència molt alta a la tensió d’entrada alta
La tensió a la que cada LED s’activa es pot calcular per la fórmula:
Von = V1 + (Vh - V1)/9 * (n - 1)
On:
n = 1, 2, ..., 9 (el nombre d’ordre de cada LED)
Vl: voltatge mínim que cal per activar el LED d’ordre més baix ; per defecte, és 1 V.
Vh : voltatge mínim que cal per activar el LED d’ordre més alt; per defecte és 10 V.
Paràmetres del component: només VL i VH.
