Manuel Sánchez Cano

Llicències d'Estudis Retribuïdes. Curs 2001-2002

Memòria del treball en format AcroRead

Títol:	Estratègies comunicatives en alumnes d’incorporació tardana
Autoria:	Manuel Sánchez Cano
Modalitat:	A: curs escolar sencer.
Característiques:	El treball “Estratègies comunicatives en alumnes d’incorporació tardana” conté 257 pàgines. Consta de dues parts que es poden diferenciar, a grans trets, en un marc teòric en què es redefineixen, contextualitzen i exemplifiquen les estratègies lingüístiques i comunicatives que es donen en els processos d’adquisició del llenguatge, i una part aplicada en què s’analitzen com es donen aquests processos en alumnes d’incorporació tardana escolaritzats en nivells d’infantil, primària i secundària.
Orientació del treball:	Estratègies per ser utilitzades en l’assessorament als docents que treballen amb alumnes en procés d’adquisició de la segona llengua.
Temes i/o Identificadors:	Llengua, aprenentatge, adquisició, estratègies, incorporació tardana, segona llengua, adquisició del llenguatge.
Destinataris:	Internivells.
Resum:	El treball “Estratègies comunicatives en alumnes d’incorporació tardana” intenta adoptar la perspectiva d’ensenyants i aprenents que es troben amb una preocupació compartida: com comunicar-se i ensenyar per una banda i, per l’altra, com comunicar-se i aprendre. La majoria d’estudis en boga sobre l’adquisició del llenguatge, posen l’èmfasi en les estratègies que utilitza el docent per a transmetre i ensenyar. No obstant, això no vol dir que l’alumne no posi en joc tot un joc d’estratègies amb la finalitat d’aprendre. Aleshores aquest treball intenta adoptar una perspectiva que englobi tots dos pols del contínuum i ofereixi un punt de vista nou des de diversos aspectes, que cal tenir en compte a l’hora d’analitzar les interaccions entre docents i aprenents i treure conclusions per a convertir els moments interactius en moments educatius. La primera part d’aquest treball, a més de contenir la descripció de l’entorn en què s’ha desenvolupat el treball, així com les característiques principals dels alumnes, docents i centres educatius, es dedica principalment a donar una nova lectura de les estratègies educatives utilitzades com a categoria d’anàlisi en treballs anteriors. L’anàlisi de les transcripcions que han tingut lloc en les sessions de treball amb aquests alumnes, han fet veure que aquesta categoria d’anàlisi queda poc aprofitada si no s’utilitza al mateix temps per analitzar els diferents participants en una conversa. La idea d’estendre la mateixa categoria d’anàlisi al docent i a l’alumne, no és menor. Al contrari és fortament indicadora de la implicació de l’alumne en el seu propi aprenentatge i el seu ús pot ser potenciat pel docent per a potenciar les possibilitats educatives de la interacció entre ambdós. La segona part, conté la descripció i anàlisi del procés d’aprenentatge d’alumnes seleccionats que pertanyen a educació infantil, primària – una anàlisi per cada cicle – i un de secundària. A través d’aquesta lectura, es poden veure les diferències atribuïbles a l’etapa educativa, però també als estils d’interacció que s’estableixen entre docent i alumne. Considerem que la situació social dels alumnes immigrants és un tema polièdric i impossible d’abastar des d’una sola perspectiva. Hi ha nombrosos estudis realitzats des de diversos punts de vista que tots són complementaris. Aquest treball només vol donar, això, un nou punt de vista que ajudi a completar el calidoscopi d’una realitat tremendament rica i diversa.