Llicències d'Estudis Retribuïdes. Curs 2001-2002


 
Memòria del treball en format AcroRead 

 
Títol: Les adaptacions comunicatives del professorat   envers a l'alumnat sord integrat a l'escola  ordinària
Autoria: M. Teresa Casasnovas Manau
Modalitat: B2: cinc mesos.
Característiques: El treball conté 83 pàgines amb annexos i bibliografia especifica sobre el tema. 
Orientació del treball: Teòric-pràctic. 
Temes i/o Identificadors: Sordesa; interacció; necessitats educatives especials; nivell de conversa; alumnes integrats. 
Destinataris: Professionals d'E.E. i d'Educació Primària.
Resum: Les dificultats en què es troba el professorat que treballa amb alumnes sords integrats en centres regulars m'ha portat a observar la comunicació que es dóna a l'escola amb l'alumnat amb sordesa.
L'objectiu ha estat determinar si hi ha diferències significatives quan el tipus de preguntes que utilitza el professor d'E.E. quan interactua amb un alumne oïdor o un alumne amb sordesa.
Per això m'he centrat en la conversa com eix conductor de la comunicació i l'aprenentatge  Als  resultats s'observen que les semblances i diferències entre  l'estil comunicatiu del mestre de suport, segons l'interlocutor (alumnat amb sordesa/ alumnat oïdor) no son tant significatives com s'esperava i que el tipus de preguntes ve determinat per un tipus de preguntes base i per l'èxit o fracàs de l'interlocutor. 
Podem dir que la conversa s'inicia i es desenvolupa gira a partir del mateix tipus de preguntes base. Aquest fet  apunta que per millorar les habilitats comunicatives de l'alumnat amb sordesa  les estratègies s'hauran de centrar més en l'ús que fent d'aquestes i no tant en el tipus de preguntes.
Per afavorir intercanvis comunicatius en l'alumnat amb sordesa s'haurà de pensar en  adaptacions comunicatives no en el tipus de preguntes.  Perquè hi hagi una bona comunicació amb el sord és necessari que es realitzin adaptacions comunicatives, requeriment que no és indispensable en l'oïdor per la seva possibilitat de codificar les dades a nivell auditiu i lingüístic. 
Si volem ajustar les estratègies comunicatives a l'alumnat amb sordeses  greus i permanent (prelocutius)  hem de tenir en compta les implicacions del fet diferencial d'aquest dèficit per això parlo d'adaptacions comunicatives i no d'estratègies d'ajustament del llenguatge com diem quan parlem a nivell genèric, dels alumnes amb dificultats de comunicació i llenguatge.