Mediterrània
Crèdit de síntesi
per a 1er d'Educació Secundària Obligatòria
Elaborat per l'equip docent
de l'ies Ferran Casablancas
Sabadell 2003
|
El litoral des d'Arenys de Mar fins a Blanes constitueix allò que ha estat anomenat l'Alt Maresme per la divisió comarcal de la Generalitat republicana, que és la que regeix actualment. Aquestes estructuracions del territori representen moltes vegades l'esforç positiu de racionalització. D'altres vegades no l'encerten tant i deixen alguna comarca en postura forçada, com ara aquesta. D'Arenys en amunt es registra una certa inclinació cap a la circumscripció gironina, malgrat que oficialment només comenci a partir del llit de la Tordera, o a Blanes. Algunes veus repudien amb més o menys ressò l'afiliació a l' Alt Maresme. Propugnen la condició de Marina de la Selva, encara que també la Selva només comenci oficialment a la inevitable ratlla de la Tordera. La majoria s'estima més no remenar-ho i reconèixer la capacitat d'atracció exercida per l'àrea barcelonina sobre aquest últim confí comarcal. La trajectòria moderna d'Arenys
és bàsicament marinera, assentada en la precocitat del comerç
internacional de la navegació a vela, fins i tot abans que Carles
III no liberalitzés la carrera d'Amèrica i suprimís
el 1778 el monopoli dels ports de Sevilla i Cadis. El segle següent
van arribar les reconversions que havien de bandejar Arenys: la navegació
a vapor, la primacia del port de Barcelona, la pèrdua de les colònies,
la implantació del ferrocarril el 1857... La barrera física
aixecada entre la vila i el mar pel traçat de la ferroviària
i de la carretera N-II no era només simbòlica. Ara el comerç
marítim protagonista és el turisme.
De les quatre confraries de pescadors del
Maresme (Arenys, Sant Pol, Calella i Mataró), Arenys aplega el 90%
del total d'afiliats. Hi amarren en permanència un centenar d'embarcacions
de pesca. La subhasta del peix, tot just tret del mar, té lloc quotidianament
a primera hora de la tarda sota les sis magnífiques arcades de mig
punt abocades a la dàrsena. Hi sura aquella ombra humida a l'hora
meridiana del sol més implacable, aquella fortor tan sedosa del
peix fresc. El paviment xop emana una frescor acollidora. Els micròfons
caricaturitzen la veu estrident del subhastador i la fan encara més
inintel.ligible als profans.
La construcció primerenca d'aquest port artificial va representar un obstacle pel transvassament natural de sorres portades pel corrent de Llevant. A aquest fet s'ha atribuït la desaparició de moltes extensions de platges veïnes del Baix Maresme. La primera afectada pel bloqueig de corrents del nou port va ser la d'Arenys mateix, coneguda com platja Primera, al centre urbà. Els banyistes arenyencs utilitzen ara més aviat la llarga platja Tercera, a llevant del port, en direcció a Canet. La façana marítima urbana s'estén entre els dos turons del Mal Temps, damunt del port, i del Cementiri o de la Pietat a ponent. La petita necròpoli dalt del turó abocat al mar, el cementiri de Sinera tan evocat pel poeta Salvador Espriu, sembla haver-se convertit fins i tot en un motiu de promoció turística. Al promocionat cementiri de Sinera s'hi accedeix pels rials de ressonàncies espriuanes i pel passeig de xiprers en cornisa de les cases barates de Sant Elm. La placeta s'ha convertit en una miranda enjardinada de l'Arenys a vol d'ocell, batejada com a plaça Salvador Espriu. Al portal, una ceràmica reprodueix aquests versos seus: on el meu nom et crida, vulgues que dormi somniant mars en calma les clarors de Sinera. Salvador Espriu és enterrat en un nínxol com els altres, segons la seva voluntat. Les monumentalitats del cementiri de Sinera, amb escultures de Llimona i de Vallmitjana, no corresponen a la tomba del poeta. Ell li ha donat una altra mena de monumentalitat. Escrivia Josep Pla a propòsit del Maresme a la seva Guia de Catalunya: "Aquesta és una comarca catalana admirable. Normal, equànime, ponderada. Hi ha un ordre perfecte. Aquest ordre és obra del càlcul, obeeix a un pla material de rendiment. Aquest ordre coincideix -produeix- un ordre superior de bellesa i d'harmonia en el paisatge del qual el pagès potser no sospita que ell és l'autor, però que fascina els seus creadors i els qui contemplen l'harmonia utilitària. Els jardins són bells. Els horts són adorables. Són, a més a més, adequats a l'època en què vivim. Els paisatges més bells són els que neixen d'una bellesa utilitària, comestible, amb arrels en el Dret romà i en la llibertat personal. El Maresme honora un país; serveix una tradició admirable". El turisme ha fet variar considerablement
el panorama planià. Ara resulta menys bell i menys admirable. No
dubto que a la nova situació deu correspondre una nova bellesa,
utilitària i inapel.lable. Però els qui hem conegut la d'abans
estem poc capacitats per detectar la d'ara amb el convenciment i l'entusiasme
necessaris a qualsevol elogi. La presumpció de l'existència
d'una nova bellesa del litoral turístic, que serà formulada
pels qui no tindran més referències de l'anterior que la
història, em reté de planys inútils. Es així,
i prou. La realitat és un valor per ell mateix, sobretot als ulls
dels qui professem adversió a la nostàlgia com a norma i
a la literatura com a cavall de Troia del passat ideal. Al passat se li
poden posar els qualificatius que vulguin, però ja no forma part
de la vida, per més que l'invoquin.
FEBRÉS, Xavier:“Passeig de mar” Diari de Barcelona,1987 |