Text 1:

L’home és l’animal que neix més indefens.

Text 2:

La longevitat no és un fenomen exclusiu del nostre temps. En el cens fet pels emperadors romans Vespasià i Titus, en la segona meitat del segle I dC, es registren casos de persones que assoliren una llarga vida.

Text 3:

Els antics no coneixien, naturalment, les lleis de Mendel ni les propietats dels gens, però sí que havien reflexionat sobre la transmissió d’uns determinats trets.

Text 4:

Plini el Vell ens ha transmès diverses creences sobre l’embaràs i el part en l’espècie humana.

Text 5:

Els antics creien que un nervi unia directament el dit anular i el cor. Per això portaven en aquest dit l’anell conjugal, que simbolitza l’amor.

L’home és l’animal que neix més indefens.

Plini, Història Natural VII 1-3

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/7*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1999

Traducció:

1. […] Entre els animals, el primer lloc és assignat a l’home, amb vista al qual sembla que la Naturalesa hagi engendrat totes les altres coses, però li ha fet pagar un preu ben dur per tants regals, de manera que fa difícil de dir si ha estat per a l’home la més dolça mare o la més dura madrastra. 2. Per començar, és l’únic de tots els animals que cobreix amb recursos manllevats, mentre que als altres els assigna diversos abrigalls, com closques, escorces, espines, cuiros, llanes, cerres, pèls, plomissol, plomes, escames, velló; fins i tot ha procurat als troncs dels arbres una escorça, a vegades doble, per protegir-los del fred i de la calor. Només l’home, el dia del naixement, la Natura el llança nu damunt la terra nua, destinat immediatament a plorar i gemegar; entre tots els animals, no n’hi ha cap de més propens a les llàgrimes, i això des de bon principi […]. 3. Després d’aquesta iniciació al món, vénen un seguit de lligams i ens subjecten tots els membres, com no s’ha vist mai ni entre les bèsties que neixen entre nosaltres. Després d’aquest galdós naixement, jeu, lligat de mans i peus, plorant, l’animal que ha de dominar els altres, i comença la vida sota càstigs sense tenir cap altra culpa que haver nascut.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Posar en columna la llista de les proteccions que la Naturalesa ha donat a diversos éssers i escriure en una llista confrontada quins éssers (per gèneres o espècies) tenen cada tipus de protecció.

  Dir si el text revela una actitud optimista o pessimista i explicar per què.

  Comentar la darrera fase del text.

Relació amb altres matèries:

—  Ètica

—  Psicologia

—  Ciències Socials

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

La longevitat no és un fenomen exclusiu del nostre temps. En el cens fet pels emperadors romans Vespasià i Titus, en la segona meitat del segle I dC, es registren casos de persones que assoliren una llarga vida.

Plini, Història Natural VII 162-163

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/7*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1999

Traducció:

Hi ha les constatacions del darrer cens, dut a terme durant els darrers quatre anys pels emperadors cèsars Vespasià el seu fill en qualitat de censors. No cal buidar tots els arxius; donarem tan sols uns quants exemples de la regió central, entre els Apennis i el Po: a Parma, tres persones declararen tenir cent vint anys, i una a Brèscia; dues persones, a Parma, cent vint-i-cinc; un home a Plasència i una dona a Favència, cent trenta; Luci Terenci, fill de Marc, a Bolonya, cent trenta-cinc; a Rímini, Marc Aponi, cent quaranta, i Tertul·la, cent trenta-set. A les muntanyes d’aquesta banda de Plasència, hi ha la població de Veleia, on sis persones declararen cent deu  anys, quatre, cent vint, i una, Marc Muci Fèlix, fill de Marc, de la tribu Galèria, cent cinquanta. I, per no entretenir-nos més en una qüestió comprovada, a la regió vuitena d’Itàlia, foren censades cinquanta-quatre persones de cent anys, catorze de cent deu, dues de cent vint-i-cinc, quatre de cent trenta, i altres tants de cent trenta-cinc o cent trenta-set, i tres de cent quaranta.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Assenyalar en un mapa de la península Itàlica els llocs on foren trobades persones d’una edat molt elevada.

  Explicar quines poden ser les causes d’una longevitat tan gran en les condicions en què vivia la gent a l’Antiguitat.

  Comparar les dades que dóna el text amb les que es coneixen sobre les persones d’edat més elevada que hi ha avui en tot el món.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències de la salut

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r de Batxillerat i baixa per a 2n.

Els antics no coneixien, naturalment, les lleis de Mendel ni les propietats dels gens, però sí que havien reflexionat sobre la transmissió d’uns determinats trets.

Plini, Història Natural VII 50-51

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/7*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1999

Traducció:

És cosa coneguda de tothom que de pares sense tara en neixen fills amb diverses deformitats, i que de pares deformes en neixen fills sense tara o també amb la mateixa deformitat; certes marques, o taques, o fins i tot cicatrius es reprodueixen en els fills; de vegades, una marca de naixement reapareix en la quarta generació. La tradició diu que en la família de Lèpid hi hagué tres fills, si bé no seguits, que tenien un tel als ulls; la veritat és que alguns s’assemblen a l’avi, i també hi casos de bessons en què l’un retira al pare i l’altre retira a la mare, i casos en què un infant s’assembla a un germà nascut un any abans com si fossin bessons. Algunes dones pareixen sempre fills que s’assemblen a ella, d’altres en pareixen que s’assemblen al marit, algunes, fills que no s’assemblen a cap dels dos, d’altres, una nena que s’assembla al pare i un nen que s’assembla a la mare. Un exemple clar és el del famós boxador Niceu, nascut a Bizanci, la mare del qual era fruit d’un adulteri amb un etíop i no es diferenciava gens de les altres dones pel color, però Niceu reproduí les característiques de l’avi etíop.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Fer un esquema de cadascun dels casos d’herència referits en el text.

  Determinar si n’hi algun que sigui impossible segons les lleis conegudes avui.

  Escollir tres o quatre casos i explicar-los segons les lleis de l’herència que coneixem.

Relació amb altres matèries:

—  Genètica

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Baixa per al final de 1r de Batxillerat i per a tot el 2n.

Plini el Vell ens ha transmès diverses creences sobre l’embaràs i el part en l’espècie humana.

Plini, Història Natural VII 41-42

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/7*.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1999

Traducció:

A partir del dia desè de la concepció, el mal de cap, la inseguretat i l’enterboliment de la visió, la desgana pel menjar i els regiraments d’estómac són indicis de la formació de l’embrió humà. Si la mare té bon color, és senyal que el fill serà mascle i que el part serà més fàcil; els moviments dins el ventre apareixen al cap de quaranta dies. En el cas de ser una nena, tots els senyals són els oposats: la càrrega és difícil de portar, les cames i les cuixes s’inflen una mica, i els moviments no comencen fins als noranta dies. Però tant en un sexe com en l’altre, el defalliment més gran és quan el fetus comença a posar cabells i en els dies de lluna plena; aquest període és especialment perjudicial fins i tot per als infants després del naixement. La manera de caminar i tot el que es pugui esmentar és tan important durant l’embaràs, que la dona que menja aliments massa salats pareix un fill sense ungles i, si té una respiració irregular, pareix amb més dificultats; badallar durant el part pot produir la mort, així com esternudar després del coit pot provocar l’avortament.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Esmentar els indicis d’embaràs, segons el text, i dir si són els mateixos que solen presentar-se avui dia. Treure conclusions sobre si aquestes afirmacions són fruit de l’experimentació o bé de creences.

  Comentar si les diferències entre la gestació d’una nena o la d’un nen esmentades per l’autor tenen algun fonament científic. Esmentar altres afirmacions que es fan avui dia que fan preveure el sexe del futur infant.

  Seleccionar aquelles afirmacions del text que cal desestimar per manca de fonament científic. Explicar-ne els raons.

Relació amb altres matèries:

—  Medicina

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r de Batxillerat i per a tot el 2n.

Els antics creien que un nervi unia directament el dit anular i el cor. Per això portaven en aquest dit l’anell conjugal, que simbolitza l’amor.

Aulus Gel·li, Les nits àtiques X 23

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/gellius10.html#10

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1982

Traducció:

X. Quina és la causa per la qual els antics grecs i els romans porten l’anell a la mà esquerra en el dit que és al costat del dit xic.

La tradició ens diu que els antics grecs duien l’anell a la mà esquerra en el dit que és al costat del dit xic. Diuen que els homes romans també solien portar l’anell de la mateixa manera. Apió, en els seus llibre sobre Egipte, diu que la causa d’aquest fet és la següent: en obrir els cossos humans i fer-ne la dissecció, com és costum entre els egipcis (una operació que els grecs anomenen anatoma), hom trobà un nervi finíssim que partia exclusivament d’aquest dit que hem esmentat i arribava fins al cor; per això semblà adient que aquest dit fos adornat amb aquest honor, amb preferència a qualsevol altre, ja que era patent que estava com connectat amb la primacia del cor i la contenia.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Comentar si l’anell de compromís es porta encara avui dia en el mateix dit, en quina circumstància se sol posar aquest anell i per què aquest dit s’anomena «anular».

  Cercar informació i explicar si el motiu que adduïen els antics per justificar aquest costum té algun fonament fisiològic.

  Explicar el que cadascú sàpiga sobre el costum dels egipcis de practicar la dissecció dels cadàvers que s’esmenta en el text.

Relació amb altres matèries:

—  Medicina

—  Ciències socials

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r de Batxillerat i per a tot el 2n.