Les excentricitats d’alguns reis i emperadors
Text 1: |
|
Text 2: |
|
Text 3: |
L’emperador Neró es complaïa sovint a sortir de nit a fer bretolades. |
Text 4: |
Els àpats desmesurats de l’emperador Vitel·li i els seus convidats. |
Text 5: |
Com el rei Tarquini el Superb féu un mal negoci. |
|
Aulus Gel·li, Les nits àtiques I 19, 1-11 |
|
Text a Internet: |
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1930 |
Traducció: |
[1] A propòsit dels llibres sibil·lins s’esmenta el següent fet en els antics annals. [2] Una vella estrangera i desconeguda anà a trobar el rei Tarquini el Superb portant nou llibres que contenien -segons que deia ella- els divins oracles. [3] Es proposava de vendre’ls. Tarquini preguntà el preu. La dona va demanar una quantitat excessiva i desmesurada. [4] El rei, cregut que la vella repapiejava a causa de l’edat, esclafí a riure. [5] Ella aleshores posà davant del rei un braser encès, va llençar-hi tres dels nou llibres i preguntà al rei si volia comprar els altres sis pel mateix preu. [6] Però Tarquini se’n rigué encara molt més, i digué que la vella, sense cap mena de dubtes, desvariejava. [7] La vella tot seguit cremà allí mateix altres tres llibres, i amb tota tranquil·litat tornà a fer-li la mateix pregunta, és a dir, si comprava els tres llibres que restaven pel mateix preu. [8] Tarquini començà a posar la cara ferrenya i a capficar-s’hi, i comprengué que aquella insistència i fermesa no eren debades; comprà, doncs, els tres llibres que restaven per un preu no pas inferior al que li havia estat demanat per tots els llibres. [9] Però el que és la dona, quan s’hagué acomiadat de Tarquini, hom, després, no la veié mai enlloc. [10] Quant als tres llibres, tancats dins d’un santuari, foren anomenats «sibil·lins». [11] A ells s’adrecen els quindecimvirs com a un oracle, sempre que els cal consultar els immortals públicament. (Cebrià Montserrat, FBM 1930) |
Suggeriments d’activitats: |
|
Relació amb altres matèries: |
— Economia — Religió |
Nivells per a ser utilitzat: |
Batxillerat |
Grau de dificultat del text original: |
Alta per a 1r de Batxillerat i mitjana per a 2n. |
L’emperador Calígula cercava l’extravagància fins i tot en els aspectes més ordinaris de la vida quotidiana i trobava gust a fer grans despeses. |
|
Suetoni, Vides dels dotze cèsars: Calígula 37, 1-3 |
|
Text a Internet: |
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1968 |
Traducció: |
[1] Amb la magnificència de les seves despeses sobrepassà totes les prodigalitats imaginables: inventà una nova mena de banys i costosíssims preparats de menges i banquets, perquè es banyava amb essències calentes o fredes, es prenia beuratges de perles de gran cost dissoltes en vinagre, i servia als seus convidats pans i viandes amb or, dient sense parar que calia ésser un home frugal o un cèsar. [2] I per si no era prou, durant una colla de dies va fer tirar monedes en gran quantitat a la plebs des de dalt de la basílica Júlia. [3] També féu construir galeres libúrniques, de deu rengles de rems, amb les popes guarnides de pedres precioses, amb veles de colors canviants, amb espai per a termes, pòrtics i menjadors, i així mateix amb una gran varietat de parres i d’arbres fruiters; dins aquests vaixells s’estava ajaçat de dia, enmig de danses i de càntics, mentre recorria les costes de Campània. (Joaquim Icart, FBM 1968) |
Suggeriments d’activitats: |
|
Relació amb altres matèries: |
— Ètica — Psicologia |
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per a 2n de Batxillerat. |
L’emperador Neró es complaïa sovint a sortir de nit a fer bretolades. |
|
Tàcit, Annals XIII 25, 1-2 |
|
Text a Internet: |
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1968 |
Traducció: |
[1] Sota el consolat de Q. Volusi i de P. Escipió, hi hagué tranquil·litat a fora, però a l’interior infames desordres. Neró, disfressat d’esclau per dissimular la seva condició, recorria els carrers, els bordells i les tavernes de Roma, acompanyat d’individus encarregats de saquejar els gèneres exposats a la venda i de donar cops als transeünts que encontraven i sovint no reconeixien, fins al punt que Neró mateix fou també esbatussat i en mostrà els senyals al rostre. [2] Després, quan hom sabé que era el cèsar l’autor d’aquests atacs, es multiplicaren els insults contra homes i dones de distinció, i alguns, un cop permesa aquesta llibertat, cometeren impunement sota el nom de Neró les mateixes atzagaiades amb bandes pròpies: de nit, Roma semblava presa a l’assalt. (Miquel Dolç, FBM 1968) |
Suggeriments d’activitats: |
|
Relació amb altres matèries: |
— Ètica — Psicologia |
Nivells per a ser utilitzat: |
2n cicle d’ ESO i Batxillerat |
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per a 2n de Batxillerat. |
Els àpats desmesurats de l’emperador Vitel·li i els seus convidats. |
|
Suetoni, Vides dels dotze cèsars: Vitel·li 13, 1-6 |
|
Text a Internet: |
|
Referència editorial: |
Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1971 |
Traducció: |
[1] Però principalment el dominava la gormanderia i la crueltat; sempre feia tres àpats i algunes vegades, quatre, perquè comptava l’esmorzar, el dinar, el sopar i el ressopó, que ell tolerava fàcilment pel seu costum de provocar-se el vòmit. [2] Es convidava ell mateix a casa d’un i a casa d’un altre, dins un mateix dia, i cada una d’aquestes taulades costava al seu amfitrió quatre-cents mil sestercis pel cap baix. [3] Famós més que cap altre fou el banquet de benvinguda amb què va obsequiar el seu germà: dos mil peixos dels més buscats i set mil ocells hi foren servits, segons diuen. [4] Però ell encara ho superà tot amb la presentació d’un plat, que, a causa de la seva immensa grandària, solia anomenar «l’escut de Minerva protectora de la ciutat». [5] Els seus ingredients consistien en fetges de dentcurta, cervells de faisà i de paó, llengües de flamenc, lletons de morena, que els seus capitans de marina i els seus trirrems li anaven a cercar des del país dels parts fins a l’estret d’Hispània. [6] Era un home d’una golafreria tan insadollable que no tenia espera ni escrúpols, perquè, ni que fos durant un sacrifici o un viatge, no es podia aguantar de cap manera de menjar de seguida, davant de l’altar mateix, els menuts i els pans de forment tot just acabats de treure del foc, i, als hostals que trobava pel camí, les viandes encara fumejants, el recapte de la vigília o les deixalles. (Joaquim Icart, FBM 1971) |
Suggeriments d’activitats: |
|
Relació amb altres matèries: |
— Alimentació — Ètica. |
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
Grau de dificultat del text original: |
Mitjana per a 2n de Batxillerat. |
El luxe i els plaers exòtics de l’emperador Heliogàbal. |
|
Història Augusta, Heliogàbal 19, 2-9 |
|
Text a Internet: |
|
Referència editorial: |
Les Belles Lettres, París 1993 |
Traducció: |
[2] A l’estiu, oferí banquets amb ornaments de diferents colors: un dia, de verd clar, un altre dia, de verd marí, un altre, de blau, i així successivament, variant sempre el color cada dia de l’estiu. [3] A més, fou el primer a fer servir olles amb fogó incorporat fetes d’argent, així com calderons del mateix metall, i vasos de cent lliures cisellats, també d’argent, alguns dels quals eren deshonrats amb figures molt obscenes. [4] Són també invenció seva el vi amb màstic, el vi amb poliol i totes aquestes combinacions que avui van associades al luxe. [5] Quant al vi rosat, que copià d’altres, ell el féu més aromàtic afegint-hi pinyes trinxades. En fi, hom no ha trobat esment d’aquesta mena de begudes abans d’Heliogàbal. [6] Per a ell la vida consistia a cercar nous plaers. Fou el primer a fer mandonguilles de peix, d’ostres normals, d’ostres pètries i altres mol·luscs marins d’aquesta mena, de llagosta, de cranc i de ceba marina. [7] Feia cobrir de roses el paviment dels menjadors, els llits de taula i els porxos, per on després ell passejava; i feia el mateix amb tota mena de flors, lliris, violes, jacints i narcisos. [8] Només es banyava en piscines aromades amb perfums de gran qualitat o amb safrà. [9] Tampoc no li agradava d’estirar-se en llits que no tinguessin pèl de llebre o plomes de perdiu arrencades de sota l’ala, i canviava molt sovint de coixins. (Joan Bellès) |
Suggeriments d’activitats: |
|
Relació amb altres matèries: |
— Economia — Ètica — Alimentació i ciències de la salut |
Nivells per a ser utilitzat: |
ESO i Batxillerat |
Grau de dificultat del text original: |
Alta i comptant amb explicacions del professor, sobretot pel que fa a alguns termes específics. |