Text 1:

Com el rei Tarquini el Superb féu un mal negoci.

Text 2:

L’emperador Calígula cercava l’extravagància fins i tot en els aspectes més ordinaris de la vida quotidiana i trobava gust a fer grans despeses.

Text 3:

L’emperador Neró es complaïa sovint a sortir de nit a fer bretolades.

Text 4:

Els àpats desmesurats de l’emperador Vitel·li i els seus convidats.

Text 5:

El luxe i els plaers exòtics de l’emperador Heliogàbal.

Com el rei Tarquini el Superb féu un mal negoci.

Aulus Gel·li, Les nits àtiques I 19, 1-11

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/gellius1.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1930

Traducció:

[1] A propòsit dels llibres sibil·lins s’esmenta el següent fet en els antics annals. [2] Una vella estrangera i desconeguda anà a trobar el rei Tarquini el Superb portant nou llibres que contenien -segons que deia ella- els divins oracles. [3] Es proposava de vendre’ls. Tarquini preguntà el preu. La dona va demanar una quantitat excessiva i desmesurada. [4] El rei, cregut que la vella repapiejava a causa de l’edat, esclafí a riure. [5] Ella aleshores posà davant del rei un braser encès, va llençar-hi tres dels nou llibres i preguntà al rei si volia comprar els altres sis pel mateix preu. [6] Però Tarquini se’n rigué encara molt més, i digué que la vella, sense cap mena de dubtes, desvariejava. [7] La vella tot seguit cremà allí mateix altres tres llibres, i amb tota tranquil·litat tornà a fer-li la mateix pregunta, és a dir, si comprava els tres llibres que restaven pel mateix preu. [8] Tarquini començà a posar la cara ferrenya i a capficar-s’hi, i comprengué que aquella insistència i fermesa no eren debades; comprà, doncs, els tres llibres que restaven per un preu no pas inferior al que li havia estat demanat per tots els llibres. [9] Però el que és la dona, quan s’hagué acomiadat de Tarquini, hom, després, no la veié mai enlloc. [10] Quant als tres llibres, tancats dins d’un santuari, foren anomenats «sibil·lins». [11] A ells s’adrecen els quindecimvirs com a un oracle, sempre que els cal consultar els immortals públicament.

(Cebrià Montserrat, FBM 1930)

Suggeriments d’activitats:

   Situar el rei Tarquini el Superb en la història de Roma.

   Explicar per què la vella estava tan segura que el rei acabaria acceptant les seves condicions.

   Comentar que el regateig pot ser inútil o perjudicial quan un no està segur que juga amb avantatge.

   Cercar informació sobre les Sibil·les i els llibres sibil·lins, i relacionar-ho amb l’esperit religiós dels romans.

Relació amb altres matèries:

— Economia

— Religió

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta per a 1r de Batxillerat i mitjana per a 2n.

L’emperador Calígula cercava l’extravagància fins i tot en els aspectes més ordinaris de la vida quotidiana i trobava gust a fer grans despeses.

Suetoni, Vides dels dotze cèsars: Calígula 37, 1-3

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/suetonius/suet.cal.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1968

Traducció:

[1] Amb la magnificència de les seves despeses sobrepassà totes les prodigalitats imaginables: inventà una nova mena de banys i costosíssims preparats de menges i banquets, perquè es banyava amb essències calentes o fredes, es prenia beuratges de perles de gran cost dissoltes en vinagre, i servia als seus convidats pans i viandes amb or, dient sense parar que calia ésser un home frugal o un cèsar. [2] I per si no era prou, durant una colla de dies va fer tirar monedes en gran quantitat a la plebs des de dalt de la basílica Júlia. [3] També féu construir galeres libúrniques, de deu rengles de rems, amb les popes guarnides de pedres precioses, amb veles de colors canviants, amb espai per a termes, pòrtics i menjadors, i així mateix amb una gran varietat de parres i d’arbres fruiters; dins aquests vaixells s’estava ajaçat de dia, enmig de danses i de càntics, mentre recorria les costes de Campània.

(Joaquim Icart, FBM 1968)

Suggeriments d’activitats:

   Fer l’arbre genealògic de la família de l’emperador Calígula i indicar els anys de regnat de cadascun dels emperadors d’aquesta família.

   Cercar títols adients per a diverses columnes que corresponguin als diferents àmbits en què l’emperador mostrà la seva extravagància i omplir cada columna amb els detalls que ofereix el text.

   Dir quina d’aquestes rareses ha trobat cadascú més sorprenent i explicar per què.

   Comentar la frase «cal ésser un home frugal o un cèsar».

Relació amb altres matèries:

— Ètica

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

L’emperador Neró es complaïa sovint a sortir de nit a fer bretolades.

Tàcit, Annals XIII 25, 1-2

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/tacitus/tac.ann12.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1968

Traducció:

[1] Sota el consolat de Q. Volusi i de P. Escipió, hi hagué tranquil·litat a fora, però a l’interior infames desordres. Neró, disfressat d’esclau per dissimular la seva condició, recorria els carrers, els bordells i les tavernes de Roma, acompanyat d’individus encarregats de saquejar els gèneres exposats a la venda i de donar cops als transeünts que encontraven i sovint no reconeixien, fins al punt que Neró mateix fou també esbatussat i en mostrà els senyals al rostre. [2] Després, quan hom sabé que era el cèsar l’autor d’aquests atacs, es multiplicaren els insults contra homes i dones de distinció, i alguns, un cop permesa aquesta llibertat, cometeren impunement sota el nom de Neró les mateixes atzagaiades amb bandes pròpies: de nit, Roma semblava presa a l’assalt.

(Miquel Dolç, FBM 1968)

Suggeriments d’activitats:

   Situar l’emperador Neró cronològicament i dintre la seva dinastia.

   Partint de les informacions del text, formar-se una idea de com devia ser la vida nocturna a Roma en el temps de Neró i explicar-ho per escrit.

   Relacionar el contingut del text amb el tema de la seguretat ciutadana i comparar el nivell de seguretat que s’hi descriu amb el que hi ha en alguna de les ciutats actuals.

Relació amb altres matèries:

— Ètica

— Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Els àpats desmesurats de l’emperador Vitel·li i els seus convidats.

Suetoni, Vides dels dotze cèsars: Vitel·li 13, 1-6

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/suetonius/suet.vit.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1971

Traducció:

[1] Però principalment el dominava la gormanderia i la crueltat; sempre feia tres àpats i algunes vegades, quatre, perquè comptava l’esmorzar, el dinar, el sopar i el ressopó, que ell tolerava fàcilment pel seu costum de provocar-se el vòmit. [2] Es convidava ell mateix a casa d’un i a casa d’un altre, dins un mateix dia, i cada una d’aquestes taulades costava al seu amfitrió quatre-cents mil sestercis pel cap baix. [3] Famós més que cap altre fou el banquet de benvinguda amb què va obsequiar el seu germà: dos mil peixos dels més buscats i set mil ocells hi foren servits, segons diuen. [4] Però ell encara ho superà tot amb la presentació d’un plat, que, a causa de la seva immensa grandària, solia anomenar «l’escut de Minerva protectora de la ciutat». [5] Els seus ingredients consistien en fetges de dentcurta, cervells de faisà i de paó, llengües de flamenc, lletons de morena, que els seus capitans de marina i els seus trirrems li anaven a cercar des del país dels parts fins a l’estret d’Hispània. [6] Era un home d’una golafreria tan insadollable que no tenia espera ni escrúpols, perquè, ni que fos durant un sacrifici o un viatge, no es podia aguantar de cap manera de menjar de seguida, davant de l’altar mateix, els menuts i els pans de forment tot just acabats de treure del foc, i, als hostals que trobava pel camí, les viandes encara fumejants, el recapte de la vigília o les deixalles.

(Joaquim Icart, FBM 1971)

Suggeriments d’activitats:

   Situar cronològicament l’emperador Vitel·li i fer-ne un breu perfil biogràfic.

   De tots els detalls de la golafreria de Vitel·li, dir cadascú quin és el que troba més censurable i explicar per què.

   Dir si les menges preferides de Vitel·li provenien predominantment d’aus, de mamífers terrestres o de peixos. Donar la llista del grup predominant.

   Triar cadascú, entre els esmentats en el text, dos animals que no conegui, cercar-ne informació fer-ne una descripció (la dentcurta té també el nom de «grívia»).

   Dir quin dels plats preferits de Vitel·li formen part de la nostra gastronomia actual i quins no.

Relació amb altres matèries:

— Alimentació

— Ètica.

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

El luxe i els plaers exòtics de l’emperador Heliogàbal.

Història Augusta, Heliogàbal 19, 2-9

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/sha/helio.shtml

Referència editorial:

Les Belles Lettres, París 1993

Traducció:

[2] A l’estiu, oferí banquets amb ornaments de diferents colors: un dia, de verd clar, un altre dia, de verd marí, un altre, de blau, i així successivament, variant sempre el color cada dia de l’estiu. [3] A més, fou el primer a fer servir olles amb fogó incorporat fetes d’argent, així com calderons del mateix metall, i vasos de cent lliures cisellats, també d’argent, alguns dels quals eren deshonrats amb figures molt obscenes. [4] Són també invenció seva el vi amb màstic, el vi amb poliol i totes aquestes combinacions que avui van associades al luxe. [5] Quant al vi rosat, que copià d’altres, ell el féu més aromàtic afegint-hi pinyes trinxades. En fi, hom no ha trobat esment d’aquesta mena de begudes abans d’Heliogàbal. [6] Per a ell la vida consistia a cercar nous plaers. Fou el primer a fer mandonguilles de peix, d’ostres normals, d’ostres pètries i altres mol·luscs marins d’aquesta mena, de llagosta, de cranc i de ceba marina. [7] Feia cobrir de roses el paviment dels menjadors, els llits de taula i els porxos, per on després ell passejava; i feia el mateix amb tota mena de flors, lliris, violes, jacints i narcisos. [8] Només es banyava en piscines aromades amb perfums de gran qualitat o amb safrà. [9] Tampoc no li agradava d’estirar-se en llits que no tinguessin pèl de llebre o plomes de perdiu arrencades de sota l’ala, i canviava molt sovint de coixins.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

   Fer una llista dels diversos sentits per als quals Heliogàbal cercava plaer i dels elements corresponents per a obtenir-lo. Per exemple: El tacte: sofàs i coixins fets amb pèl de llebre i plomes de perdiu.

   Cercar en el text la frase que defineix més bé el que donava sentit a la vida del personatge. Comentar la frase des del punt de vista ètic.

   Esmentar les diverses classes de vins que apareixen en el text segons el tractament per a fer-los més plaents.

   Enumerar les diverses classes de mandonguilles de marisc que inventà l’emperador.

Relació amb altres matèries:

— Economia

— Ètica

— Alimentació i ciències de la salut

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta i comptant amb explicacions del professor, sobretot pel que fa a alguns termes específics.