Text 1:

Cató, un dels personatges més rectes de l’Antiguitat, vetllà perquè en l’educació del seu fill no hi manqués l’educació física.

Text 2:

Plaute presenta un jove que, mentre exercità el seu cos, menà una vida recta, però, quan es deixà dominar per la vagància, arruïnà la seva vida.

Text 3:

La pràctica de la gimnàstica proporciona domini del cos i dels seus moviments i gestos. Per això era tinguda en compte en la formació dels futurs oradors.

Text 4:

En algunes comunitats gregues, la legislació regulava l’educació física del jovent. A Esparta, aquesta educació era tant per a les noies com per als nois.

Text 5:

La pràctica de l’esport ha d’anar acompanyada d’una alimentació correcta. Són dos aspectes que es complementen mútuament.

Text 6:

Ciceró parla de la importància de l’entrenament per a tots aquells qui han de posar a prova la resistència física.

Cató, un dels personatges més rectes de l’Antiguitat, vetllà perquè en l’educació del seu fill no hi manqués l’educació física

Plutarc, Vides paral·leles: Marc Cató 21, 6

Text a Internet:

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1927

Traducció:

No creia que estigués bé que el seu fill, com diu ell mateix, s’hagués de sentir renyat per un esclau, o rebre una estirada d’orelles quan era lent a aprendre, ni que hagués de deure a un esclau les gràcies per una educació tan preuada. Ell mateix, doncs, féu de mestre de primeres lletres, ell de mestre de lleis, ell de mestre de gimnàstica, ensenyant al seu fill no sols de tirar el dard i de combatre en armes i de muntar a cavall, sinó també de lluitar a cops de puny i de resistir la calor i el fred i de forçar nedant els indrets remolinosos i encrespats del Tíber.

(Carles Riba, FBM 1927)

Suggeriments d’activitats:

  Deduir del text si l’autor concedia molta importància  o poca a l’educació física. Justificar la resposta.

  Posar en columna els diversos exercicis físics que havia de fer el jove Cató i escriure en una columna paral·lela els esports o les activitats actuals que més s’hi assemblen.

  Dir quin altre element hi ha en el text, a més de l’exercici, que es considera important per a una bona educació física i comentar si avui es té gaire en compte.

Relació amb altres matèries:

—  Psicopedagogia

—  Medicina i ciències de la salut

—  Ciències naturals

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

El text és en grec (ha estat inclòs ací excepcionalment pel seu valor representatiu). Indiquem, tanmateix, que podria ser traduït a partir de la meitat del 2n de Batxillerat.

Plaute presenta un jove que, mentre exercità el seu cos, menà una vida recta, però, quan es deixà dominar la vagància, arruïnà la seva vida.

Plaute, L’ànima en pena (Mostellaria) 137-140; 149-156

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/plautus/mostellaria.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1951

Traducció:

Va venir la vagància, i aquest va ser el meu temperi; la seva vinguda em va portar la pedra i el xàfec, que tot seguit van somoure i desfer el sostre de la meva vergonya i de tota la meva virtut. […] El cor em fa mal, quan penso a quin punt he arribat i com era! De tot el jovent, no hi havia ningú més hàbil que jo en l’art de la gimnàstica. Amb el disc, les llances, la bola, la cursa, les armes, el cavall, vivia tan feliç! La meva sobrietat i la meva resistència eren per als altres un exemple. Els millors acudien a mi, a aprendre-hi. Ara, si no valc res, ho dec ben bé al meu caràcter.

(Marçal Olivar, FBM 1951)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar i transcriure les frases que indiquen que el noi que parla en el text ha fet malbé la seva vida. Indicar quina va ser la causa del començament dels seus mals.

  Assenyalar quines eren les dues qualitats que els altres joves admiraven en aquest noi i comentar quina relació tenen amb una bona educació física, com la que ell havia rebut.

  Fer la llista dels exercicis que practicava aquest noi, deduir a quin tipus de classe social devia pertànyer i dir quins dels seus exercicis es poden comparar amb els que practica el jovent d’avui.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències de l’educació

—  Ciències socials

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per als alumnes de 2n de Batxillerat, però comptant amb alguns aclariments previs del professor respecte als arcaismes.

La pràctica de la gimnàstica proporciona domini del cos i dels seus moviments i gestos. Per això era tinguda en compte en la formació dels futurs oradors.

Quintilià, Institució oratòria I 11, 15-16

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian/quintilian.institutio1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1961

Traducció:

[15] No em sembla que hagin d’ésser represos els qui alguna vegada assisteixen als ensenyaments dels professors de gimnàstica. Naturalment, no parlo dels qui passen mitja vida oliant-se i l’altra mitja donats a la beguda, els quals, amb la preocupació del cos, han arruïnat llur ànima (perquè el meu desig fóra de tenir-los com més lluny millor de l’alumne que pretenc formar); [16] però aquell mateix nom també comprèn aquells mestres que eduquen els gestos i les postures del cos, que ensenyen la bona posició dels braços, que les mans no es moguin inelegantment i rústegament, que el comport sigui digne, que no s’avancin inhàbilment els peus, que ni el cap ni els ulls no es desavinguin amb la inclinació del cos.

(Josep Ma Casas, FBM 1961)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar per què els exercicis gimnàstics són importants, segons l’autor, per a qui ha de parlar en públic.

  Esmentar quins eren els excessos en què queien alguns joves que freqüentaven els centres de gimnàstica.

  Comentar si avui dia també hi ha alguns excessos en la cura del cos.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències de la salut

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

En algunes comunitats gregues, la legislació regulava l’educació física del jovent. A Esparta, aquesta educació era tant per a les noies com per als nois.

Ciceró, Tusculanes II 34 i 36

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/tusc2.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1948

Traducció:

[34] Les lleis de Creta, sancionades, segons els poetes, per Júpiter, i també les de Licurg, eduquen el jovent en la fatiga, caçant, corrent, patint fam i set, fred i calor. […] [36] És per això que els qui donaren a Grècia les seves constitucions, volgueren que els joves s’enfortissin físicament amb l’esforç. Els espartans ho aplicaren fins i tot a les dones, que a les altres ciutats porten una vida blaníssima, «ocultes darrera l’ombra de les parets». Aquells, en canvi, volgueren que no es trobés res de semblant

                                                             en les donzelles de Lacònia,

     amants més de la palestra, de l’Eurotas, del sol de la pols, de la fatiga,

     de la milícia, que de la fecunditat bàrbara.⁽¹⁾

⁽¹⁾ Versos de procedència desconeguda.

(Eduard Valentí, FBM 1948)

Suggeriments d’activitats:

  Enumerar les diferents mesures que els legisladors grecs preveien perquè els joves pugessin robustos.

  Explicar en què es distingí la ciutat d’Esparta respecte a les altres ciutats pel que fa a l’educació del jovent, d’acord amb l’autor i els versos que cita.

  Entre les afeccions que els versos citats atribueixen a «les donzelles de Lacònia», hi ha la natació. Indicar amb quina expressió és designada i justificar la resposta.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències de la salut

—  Psicologia

—  Ciències socials

—  Mitologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, però el text es pot treballar a 2n de Batxillerat amb ajuda del professor.

La pràctica de l’esport ha d’anar acompanyada d’una alimentació correcta. Són dos aspectes que es complementen mútuament.

Ciceró, Els límits dels béns i dels mals II 64

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/fin2.shtml

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1951

Traducció:

Tenia (Tori Balb) molt en compte la salut: practicava els exercicis físics adients per tal d’arribar al sopar amb set i amb una bona gana; prenia aliments que fossin ben lleugers i alhora molt fàcils de pair; bevia vi de manera que li procurés plaer, però que no li fes mal; en el seu règim de vida, hi havia tot allò que, en cas de prescindir-ne, Epicur diu que no es pot saber què és el bé.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

   Dir quina és, segons el text, la millor disposició per a un àpat i quina és la manera d’aconseguir aquesta disposició.

   Destacar quines són les principals normes que observava el personatge respecte al menjar i a la beguda.

  Explicar, basant-se en la pròpia experiència, si després de fer exercici físic es menja i es beu més de gust o bé passa el contrari.

Relació amb altres matèries:

—  Medicina

—  Alimentació i Ciències de la salut

—  Ciències naturals

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Ciceró parla de la importància de l’entrenament per a tots aquells qui han de posar a prova la resistència física.

Ciceró, Tusculanes II 40-41

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/tusc2.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1948

Traducció:

[40] Però fins ara parlo de l’habitud que dóna l’entrenament […]. És molt gran la força del costum. Els caçadors passen nits en la neu, deixen que la calor els abrusi a les muntanyes; els pugilistes, malmenats pels cestos, ni tan sols es queixen. [41] Però, ¿per què esmentar homes per als quals la victòria als Jocs Olímpics era tan valuosa com el consolat en els nostres temps antics? Els gladiadors, gent perduda i bàrbara, quins cops no aguanten! Com prefereixen, els que han estat ben entrenats, rebre una ferida a evitar-la ignominiosament! Quantes vegades no demostren que res no volen tant com plaure a l’amo o al poble! De vegades, coberts de ferides, envien a preguntar a l’amo què més vol d’ells; que si està satisfet, ells desitgen morir. ¿Hi ha cap gladiador mitjà que hagi gemegat mai o que hagi canviat de color? ¿N’hi ha cap que fes un gest deshonorant, no solament quan es mantenia dret, sinó també en caure a terra? ¿Quin d’ells, estirat a terra i rebuda l’ordre de morir, ha arronsat mai el coll? Tanta força té l’exercici, la preparació, el costum!

(Eduard Valentí, FBM 1948)

Suggeriments d’activitats:

  Esmentar, com a conclusió personal de la lectura del text, tres actituds que l’autor elogia i recomana en un bon esportista.

  Comentar l’afirmació que els qui participen en una competició cerquen sovint de complaure l’amo i el poble. Es pot fer pensant en les competicions actuals i posant exemples concrets. També es pot valorar si les exigències del públic poden deteriorar l’esperit esportiu.

  Dir quines dificultats s’ha d’habituar a vèncer un esportista segons els diversos exemples esmentats en el text.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ètica

—  Ciències de la salut

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 2n de Batxillerat.