Text 1:

Sidoni Apol·linar (s. V dC) recorda a un amic els esports que practicava de jove a la seva terra natal.

Text 2:

El poeta Marcial enumera diversos exercicis físics en enviar a un amic un abrigall per a després de practicar-los.

Sidoni Apol·linar (s. V dC) recorda a un amic els esports que practicava de jove a la seva terra natal.

Sidoni Apol·linar, Lletres III 3, 2

Text a Internet:

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1999

Traducció:

Passo per alt que ací hi ha les primeres herbes que trepitjares, els primers rius on nedares, els primers boscos on caçares. Passo per alt que ací començares a entretenir-te amb la pilota, els daus, el falcó, els gossos, els cavalls i l’arc.

(Joan Bellès, FBM 1999)

Suggeriments d’activitats:

  Fer una llista de les activitats esmentades en el text que estan relacionades amb l’exercici físic.

  De les activitats de la llista anterior, dir quines s’han convertit avui en un esport reconegut i quin nom té cadascuna.

  Deduir el nivell econòmic i social del personatge al qual es refereix el text i fer una redacció sobre el tema «Tots els esports són a l’abast de tothom?»

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mtjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

Marcial, Epigrames IV 19, 1-8

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/martial/mart4.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1949

Traducció:

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Fer una llista dels esports esmentats en el text, tenint en compte que el trigó i els harpastes són tipus específics de pilotes.

  Dir per què l’autor envia una capa al seu amic i comentar si és un regal adequat per a un esportista (cal tenir en compte la poca varietat de peces d’abrigall que tenien els antics i l’estadi rudimentari de la confecció). L’activitat es pot completar dient què li regalaria avui amb la mateixa finalitat.

  Explicar per què és tan important guardar-se del fred quan un està suat.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Oci

—  Ciències de la salut

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mtjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

Virgili descriu uncombat que antigament s’anomenava pugilat.

Virgili, Eneida V 426-436

Text a Internet:

http://www.hhhh.org/perseant/libellus/texts/vergilius/aeneid5.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1975

Traducció:

Llavors el fill d’Anquises, amb aire paternal, tragué uns cestos consemblants i equipà les mans de tots dos amb armes iguals. Immediatament prengueren posició l’un i l’altre, drets damunt la punta els peus, i alçaren impàvids els braços cap enlaire. Feren ben enrere els seus caps altívols per tal d’allunyar-los dels cops; entrellacen les mans amb les mans i entaulen el combat, l’un més ràpida a moure els peus i confiat en la seva jovenesa, l’altre més potent per l’estatura i els membres, però els genolls feixucs li tremolen i vacil·len, i una respiració fatigosa li sacseja la còrpora immensa. Són molts els cops que els dos homes s’engeguen sense tocar-se, però també són molts els que es van sumant sobre els seus costats buits i fan ressonar profundament els seus pits; les mans ronden sense treva les orelles i els polsos, i les mandíbules espeteguen sota els cops violents.

(Joan Bellès, Editorial Empúries, Barcelona 2002)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar informació sobre les competicions de pugilat a l’Antiguitat.

  Enumerar, seguint la descripció del combat, les principals habilitats que havia de tenir un bon púgil.

  Comparar la competició descrita amb alguna competició o exercici que es practiquen actualment i assenyalar tots els punts que tenen en comú.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Ètica

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Ata, per a 2n de Batxillerat.

Els romans eren afeccionats a la natació, que practicaven sobretot al riu Tíber.

Horaci, Sàtires II 1, 7-9

Ciceró, En defensa de Celi 36

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/horace/serm2.shtml

http://www.thelatinlibrary.com/cicero/cael.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1927

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1977

Traducció:

-És que no puc dormir.

-Els qui necessiten un son profund que s’untin bé i travessin el Tíber tres vegades nedant, i, al vespre, reguin el cos amb vi pur.

(Joan Bellès)

Tens els jardins a la vora del Tíber, ben agençats en aquell indret on tot el jovent va a fer natació.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar en un mapa de la península itàlica i en un plànol de la ciutat de Roma la situació exacta del riu Tíber.

  Comentar on es conserva més i on ha disminuït el costum de nedar al riu. Explicar els motius en tots dos casos.

  Explicar per quins motius els antics es devien untar amb oli abans de practicar la natació (hom pot informar-se si ho feien també per a altres exercicis). Comentar si aquest costum ha perdurat o no.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Ciències naturals

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per a 2n de Batxillerat.

Les regates tenen una tradició antiquíssima i han estat practicades sempre amb caràcter de competició. Un text de Sidoni Apol·linar parla de les que es feien en el llac de la seva finca particular imitant les que feren els supervivents de Troia, segons el testimoni de Virgili.

Sidoni Apol·linar, Lletres II 2, 7 i 9

Text a Internet:

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1997

Traducció:

[7] El llac mateix, complint el que hom anomena mesures nàutiques, té una llargada de disset estadis (3.145 m aprox.) […]. [9] Al mig de la part més fonda hi ha una petita illa; allí, damunt uns pedruscalls que la naturalesa hi ha acumulat, sobresurt una meta esmolada pels cops dels rems que hi xoquen quan les barques fan la volta, i contra ella van a topar els divertits naufragis dels concursants. Car fou costum tradicional dels nostres avantpassats imitar ací les curses de Drèpanum que ens conta la llegenda mítica de Troia.

(Joan Bellès, FBM 1997)

Suggeriments d’activitats:

  Fixant-se en el text i comparant aquesta competició amb les curses de carros, explicar què era per als antics la «meta».

  Explicar quines qualitats han de tenir i com s’han d’entrenar els qui practiquen l’esport de les regates.

  Redactar un breu comentari sobre la pràctica de les regates avui dia (modalitats, on se solen fer, si són o no una competició olímpica, etc.)

  (Només per a alumnes de 2n de Batxillerat). Llegir el passatge de l’Eneida V 104-285.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per al final de 2n de Batxillerat, amb ajuda del professor.