Text 1:

Entre els romans, moltes competicions esportives es convertiren en un espectacle i se celebraven en grans estadis i circs barrejats amb altres activitats que no eren pròpiament esportives.

Text 2:

Quan en l’esport predomina l’afany competitiu, és fàcil sentir-se arrossegat a fer trampes. Això ja passava a l’Antiguitat, segons que ho testimonia un text de Virgili.

Text 3:

La rivalitat portada a l’extrem, sobretot quan hi ha grans concentracions de públic, sol degenerar en violència.

Entre els romans, moltes competicions esportives esconvertiren en un espectacle i se celebraven en grans estadis i circs barrejats amb altres activitats que no eren pròpiament esportives.

Suetoni, Vides dels dotze cèsars: Juli Cèsar 39, 1; 4-7

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/suetonius/suet.caesar.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1966

Traducció:

[1] Cèsar oferí espectacles de diferents gèneres: un combat de gladiadors, representacions teatrals per tots els barris de la ciutat amb actors de totes les llengües; encara més, jocs de circ, lluites atlètiques i una batalla naval. […] [4] Per als jocs de circ, eixamplaren l’arena per tots dos costats, l’envoltaren d’un fossat i joves de l’alta noblesa feren córrer quadrigues, bigues i cavalls ensinistrats. […] Durant cinc dies s’oferiren caceres d’animals salvatges i, a l’últim, una batalla entre dos cossos de cinc-cents soldats de peu, vint elefants i trenta genets per cadascun dels dos bàndols. I perquè poguessin combatre més amplament, tragueren les fites i en el lloc d’elles situaren dos campaments encarats l’un a l’altre. [5] Uns atletes lluitaren durant tres dies en un estadi bastit ocasionalment en un indret del Camp de Mart. [6] Per a la batalla naval hom excavà un llac a la Codeta menor, on lluitaren birrems, trirrems i quadrirrems en dos estols, l’un tiri i l’altre egipci, amb un gran nombre de combatents. [7] Per tal de presenciar aquests espectacles acudí de tot arreu una gentada tan gran, que la majoria dels forasters pararen les tendes de campanya per les barriades i pels carrers i hi acamparen, i sovint, a causa de la gernació, molts resultaren magolats o asfixiats, entre ells dos senadors.

(Joaquim Icart, FBM 1966)

Suggeriments d’activitats:

  Fer una llista de tots els espectacles esmentats en el text que es poden considerar competicions esportives. Dir a quines competicions actuals es podrien equiparar.

  Enumerar totes les obres que es feren per a la celebració dels jocs de Juli Cèsar i fer un comentari sobre l’alt cost econòmic que degueren comportar.

  Fer una redacció sobre el tema «Cal destinar preferentment els diners a la celebració de grans espectacles esportius (estadis, fitxatges, etc.) o bé a fer assequible a tothom la pràctica de l’esport?».

  Comparar les grans aglomeracions (i les seves conseqüències) que provocaren els jocs de Cèsar amb el que s’esdevé avui arran d’algunes competicions esportives. Fer una valoració crítica del fenomen.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Oci

—  Economia

—  Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat, amb ajudes puntuals del professor per a alguns tecnicismes.

Quan en l’esport predomina l’afany competitiu, és fàcil sentir-se arrossegat a fer trampes. Això ja passava a l’Antiguitat, segons que ho testimonia un text de Virgili.

Virgili, Eneida V 315-342

Text a Internet:

http://www.hhhh.org/perseant/libellus/texts/vergilius/aeneid5.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1975

Traducció:

Un cop dit això, prenen posició i, sentit el senyal, devoren tot d’una l’espai i deixen enrere el punt de partença, esbandits talment com un núvol. Al moment en què tenen ja a la vista el final, Nis es distancia, i la seva figura es destaca al lluny per davant de tots els altres, més veloç que el vent i les ales del llamp; darrere seu, però a una llarga distància, el segueix Sali; després, una mica separat, ve el tercer, Euríal; darrere Euríal ve Hèlim; tot seguit, just darrere d’aquest, vet aquí Diores que corre volant, gairebé estalonant-lo i tirant-se-li damunt les espatlles, i, si restés gaire espai més per recórrer, d’un salt li passaria al davant o deixaria dubtós el resultat. Ja gairebé en el darrer tram, quan, extenuats, arribaven a la fita, Nis té la desgràcia de relliscar en una viscosa taca de sang que, en immolar justament allà els vedells, s’havia escampat per terra i havia humitejat pel damunt el verd herbei. Aquí el jove, ja vencedor i triomfant, no pogué afermar els peus en terra i dominar els seus passos vacil·lants, sinó que caigué bocaterrós en els mateixos fems impurs i en la sang dels sacrificis. Però no s’oblidà d’Eurial i de l’estimació que li tenia, ja que, aixecant-se del llot, barrà el pas a Sali; i aquest rodolà i quedà estès damunt l’espessa arena; Euríal es destaca i, vencedor gràcies al favor de l’amic, aconsegueix el primer lloc, i vola enmig d’aplaudiments i de la cridòria que l’aclama. Després arriba Hèlim i ara el tercer premiat és Diores. Llavors Sali omple amb enèrgiques protestes tota la concurrència del gran estadi i les cares dels prohoms de les primeres files, i reclama que li sigui restituït un honor que li ha estat arrabassat tramposament.

(Joan Bellès, Editorial Empúries, Barcelona 2000)

Suggeriments d’activitats:

  Argumentar si el comportament de Nis és esportiu o no en fer caure el rival immediat per afavorir la victòria del seu amic.

  Comentar si avui són freqüents, en diversos esports, maneres d’actuar comparables amb les de Nis.

  Valorar si Euríal havia d’acceptar la victòria i el premi aconseguits de resultes de l’actuació de Nis.

  Imaginar-se, cadascú, que fa de jutge en aquesta competició i explicar quines decisions hauria pres.

Relació amb altres matèries:

—  Ètica

—  Oci

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

La rivalitat portada a l’extrem, sobretot quan hi ha grans concentracions de públic, sol degenerar en violència.

Tàcit, Annals XIV 17, 1-2

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/tacitus/tac.ann14.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1970

Traducció:

[1] Devers el mateix temps, per una fútil rivalitat, esclatà un espantós carnatge entre els colons de Nucèria i de Pompeia, durant un espectacle de gladiadors […]. De fet, segons el capteniment llicenciós de les petites ciutats, començaren canviant-se insults, tot seguit pedres i, a la fi, brandiren les armes, amb avantatge de la plebs de Pompeia, on se celebrava l’espectacle. Per aquest motiu foren transportats a llur ciutat molts nucerins amb el cos mutilat per les ferides, mentre eren molts els qui ploraven la mort dels fills o dels pares. [2] El jutjament d’aquest afer, el príncep l’envià al senat, i el senat als cònsols. Però, novament traslladada la causa als senadors, aquests prohibiren oficialment per deu anys a la ciutat de Pompeia aquesta mena d’aplecs.

(Miquel Dolç, FBM 1970)

Suggeriments d’activitats:

  Dir quin fou, segons Tàcit, el motiu de la baralla i com qualifica aquest motiu. Després, esmentar quin sol ser el motiu de la violència en els nostres estadis i donar-li també un qualificatiu.

  Quan hi ha algun acte de violència en els nostres estadis, «els de casa» i «els visitants» no solen estar en igualtat de condicions. Dir si això es veu també en el text i esmentar les frases en què això es reflecteix.

  Redactar un judici crític sobre la violència en els espectacles esportius.

  Valorar la gravetat de la sanció imposada als pompeians i imaginar quina seria avui la sanció si, per exemple, en un camp de futbol es produïssin uns incidents de la mateixa gravetat.

  També es pot proposar una redacció sobre el tema «La violència als estadis és un fenomen modern?»

Relació amb altres matèries:

—  Ètica

—  Psicologia

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat, amb ajudes puntuals del professor.