Text 1:

Plini el Jove esmenta la intervenció d’un tocador de lira com un dels elements que havien d’amenitzar un sopar ofert als amics.

Text 2:

Al llarg del banquet de Trimalció, un àpat que és cèlebre entre els textos llatins, hi ha diversos testimonis d’intervencions musicals.

Text 3:

Els pagans de l’antiguitat solien atribuir als déus costums semblants als humans. Apuleu aporta uns quants detalls musicals en explicar com els déus celebraren el casament de Cupido amb Psique, una noia mortal que fou divinitzada.

Text 4:

Sèneca, bé que amb un altre propòsit, al·ludeix als concerts que es feien en el seu temps, en els quals participava un gran nombre de cantors i d’instrumentistes.

Text 5:

En el segle III dC hi hagué un període de gran dissipació dels costums, a la qual contribuïren alguns emperadors. Com a mostra, un biògraf de l’emperador Carí parla d’un gran espectacle que oferí al poble, en el qual la música tingué un paper important.

Text 6:

Sidoni Apol·linar remarca l’austeritat dels sopars del rei Teodoric II, rei dels visigots, tot dient que n’era exclosa la intervenció de diversos instruments musicals.

Plini el Jove esmenta la intervenció d’un tocador de lira com un dels elements que havien d’amenitzar un sopar ofert als amics.

Plini el Jove, Lletres I 15, 1-3

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/pliny.ep1.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1927

Traducció:

[1] Ai de tu! Em promets de venir a sopar i no compareixes! Però sàpigues que hi ha una justícia. M’hauràs de pagar la totalitat de les despeses, i això no puja pas poc! [2] Hi havia aparellat per a cadascú una lletuga, tres cargols, un parell d’ous, espelta amb vi melat i neu –car també hi has de comptar la neu; i en primer lloc, perquè es fa malbé a la plàtera!,- olives, bledes, carbasses, cebes, mil altres coses no menys refinades. Hauries escoltat el comediant o el lector, o el lirista, o, per la meva liberalitat, tots plegats. [3] Però tu has preferit, a casa de no sé qui, les ostres, el ventre de truja, els eriçons de mar, les dansarines de Gades.

(Marçal Olivar, FBM 1927)

Suggeriments d’activitats:

  Esmentar amb quines altres dues activitats artístiques relaciona l’autor l’actuació d’un lirista.

  Explicar si avui dia hi ha alguns àpats en què és freqüent l’actuació de músics i concretar quins solen ser.

  Explicar amb quins instruments és més freqüent avui dia acompanyar la recitació d’un text, i quina mena de textos és més freqüent que tinguin acompanyament musical.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Oci

—  Gastronomia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

Al llarg del banquet de Trimalció, un àpat que és cèlebre entre els textos llatins, hi ha diversos testimonis d’intervencions musicals.

Petroni, Satiricó 34, 1; 36, 1; 53, 11-13

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/petronius1.html

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1975

Traducció:

[34,1] De sobte, la música féu un senyal i tots els aperitius foren retirats per un cor de cantors. […] [36,1] Després d’aquestes paraules, arribaren tot de pressa, al compàs de la música, quatre ballarins, destaparen la safata, […]. [53,11-13] Finalment, arribaren també uns equilibristes. Un pallasso sense cap gràcia es plantà amb una escala i ordenà a un noiet que executés una dansa al compàs de cançons, de graó en graó i al cim de tot, després de passar per unes anelles enceses i d’aguantar una àmfora amb les dents. Trimalció era l’únic que ho contemplava admirat, i deia que devia ser un ofici ben ingrat. D’altra  banda, deia, hi havia entre les coses del món dos espectacles que li plaïen especialment: els equilibristes i els tocadors del corn; la resta, animals ensinistrats i orquestres, eren simples foteses. «En realitat», digué, «havia comprat uns comediants, però vaig preferir que representessin una farsa Atel·lana (d’origen itàlic) i vaig ordenar al meu flautista que interpretés música llatina».

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Esmentar les diferents accions que són acompanyades per la música en aquests textos.

  Explicar com se sol assenyalar que es passa a servir un nou plat en alguns banquets, com els de casament, d’aniversari, etc.

  Explicar si actualment la música té algun paper per a acompanyar els diferents números de circ.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Molt alta. Només es pot treballar amb alumnes molt avançats.

Els pagans de l’antiguitat solien atribuir als déus costums semblants als humans. Apuleu aporta uns quants detalls musicals en explicar com els déus celebraren el casament de Cupido amb Psique, una noia mortal que fou divinitzada.

Apuleu, L’ase d’or VI 24

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/apuleius/apuleius6.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1931

Traducció:

Tot seguit és servit un abundós sopar de noces. El nuvi (Cupido) estava reclinat en el llit d’honor, abraçant Psique contra el seu pit. […] Vulcà era el cuiner del sopar, les Hores ho acolorien tot amb roses i altres flors, les Gràcies espargien bàlsam, i també les Muses feien sonar la seva veu melodiosa. Apol·lo cantà acompanyat de la cítara; Venus, seguint el ritme de la música suau, ballà graciosament, en una escena tan ben combinada, que les Muses cantaven a cor, Sàtir bufava les flautes i Panisc feia sonar el flabiol.

(Joan Bellès, Editorial Empúries, Barcelona 2003)

Suggeriments d’activitats:

  Esmentar els diferents elements musicals que apareixen en el text i relacionar cadascun d’ells amb la divinitat a la qual s’atribueix.

  Fer una breu descripció dels instruments (inclosa la veu humana) que apareixen en el text.

  Comparar l’escena descrita en el text amb coses semblants que solen esdevenir-se en els casaments. Esmentar-ne tants com sigui possible, sense limitar-se a dir que sol haver-hi ball.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Oci

—  Mitologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

Sèneca, bé que amb un altre propòsit, al·ludeix als concerts que es feien en el seu temps, en els quals participava un gran nombre de cantors i d’instrumentistes.

Sèneca, Lletres a Lucili 84, 9-10

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/sen/seneca.ep11-13.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1930

Traducció:

[9] ¿No veus quantes veus componen un cor? I tanmateix, de totes elles no en resulta sinó una. L’una és aguda, l’altra és greu, l’altra mitjana; s’ajunten les veus de dona i les d’home, hi acompanyen les flautes: cadascuna d’aquestes veus queda ofegada i sols es percep la de tots. [10] Parlo del cor tal com el coneixien els vells filòsofs. En els nostres concerts, hi ha més cantors que no hi havia antigament espectadors en els teatres: tots els passatges són plens de les fileres de cantors, la platea és voltada de trompetes, i el prosceni ressona de flautes i d’instruments de tota mena; llavors, de sons tan diversos resulta una harmonia.

(Carles Cardó, FBM 1930)

Suggeriments d’activitats:

  Esmentar els tres timbres de veu que apareixen en el text i dir quin nom tenen actualment els tres timbres en la veu femenina i en la masculina.

  Explicar en quin edifici públic es feien concerts, segons el text, i, cercant informació complementària, dir també en quina part d’aquests edificis se situava antigament el cor.

  Esmentar quins instruments apareixen en el text i descriure’ls breument.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana a partir de mig curs 2n de Batxillerat.

En el segle III dC hi hagué un període de gran dissipació dels costums, a la qual contribuïren alguns emperadors. Com a mostra, un biògraf de l’emperador Carí parla d’un gran espectacle que oferí al poble, en el qual la música tingué un paper important.

Història Augusta: Car, Carí, Numerià 19, 1-3

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/sha/carus.shtml

Referència editorial:

Loeb Classical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1982

Traducció:

[1] El més remarcable dels regnats de Car, Carí i Numerià és que oferiren al poble romà uns espectacles enriquits amb nous números, que podem veure pintats al Palatí, al voltant del porxo dels estables. [2] En efecte, exhibí un funambulista calçat amb coturns que es movia com si fos endut pel vent, un escalador que s’enfilà per una paret fugint d’un ós, i uns altres óssos que representaven un mim; cent trompetistes que tocaven a l’uníson, cent tocadors de corn, cent flautistes dels que acompanyen els cors i cent més dels que acompanyen els cants pítics; un miler de pantomins i un miler de gimnastes; a més, una màquina de teatre, l’escenari de la qual fou consumida per les flames i que Dioclecià reconstruí després amb magnificència. [3] Féu venir ballarins de tot arreu. Oferí també l’espectacle dels jocs sarmàtics, que són els més divertits. Féu representar històries dels ciclops. Féu regals d’or i plata als artistes grecs, als gimnastes, als actors i als músics, i també els donà vestits de seda.

 (Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar a quins altres espectacles anaven associades, segons el text, les actuacions musicals.

  Explicar com els diversos espectacles que s’esmenten junts, almenys en aquest text, avui dia s’han especialitzat i s’ofereixen separadament. Dir quins noms tenen, on se solen oferir i com s’anomenen els qui els practiquen.

  Esmentar tots els instruments que apareixen en el text i fer-ne una breu descripció.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Oci

—  Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per al final del Batxillerat, amb ajuda del professor pel que fa als tecnicismes.

Sidoni Apol·linar remarca l’austeritat dels sopars del rei Teodoric II, rei dels visigots, tot dient que n’era exclosa la intervenció de diversos instruments musicals.

Sidoni Apol·linar, Lletres I 2,9

Text a Internet:

Referència editorial:

Edició: Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1991

Traducció:

Aquest tragí s’atenua al vespre, quan l’interromp el sopar del rei […]. Cert que a vegades, encara que no gaire sovint, hom dóna entrada a les gràcies dels comediants durant el sopar, però de manera que cap dels convidats no se senti ferit pel fel d’una llengua mordaç. Tanmateix, allà no hi sonen els orgues hidràulics, ni un cor de veus entona sota la direcció d’un mestre un concert curosament preparat; allà no ressona la música del lirista, ni del flautista, ni del mestre de cor, ni de la tocadora del timbal o de la cítara, car l’ànim del rei tan sols s’adelita en aquells instruments que reconforten l’ànima amb el coratge tant com reconforten l’oïda amb la melodia.

(Joan Bellès, FBM 1991)

Suggeriments d’activitats:

  Fer una llista en dues columnes: en l’una, posar-hi el nom de l’instrument musical, i en l’altra, el nom que rep la persona que el fa sonar, segons la informació que hi ha en el text.

  Destriar en tres grups els instruments esmentats en el text segons que siguin de vent, de corda o de percussió.

  Explicar quins dels instruments esmentats en el text es toquen encara avui dia o amb quins dels actuals tenen alguna semblança.

  Deduir quin devien ser –i dir-ne el nom- els instruments que plaïen al rei Teodoric.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències Socials

—  Tecnologia

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Força alta. A partir de mitjan 2n de Batxillerat.