Text 1:

Els bons alumnes mostren una bona disposició natural. Els alumnes precoços no solen ser els millors; cal valorar-los amb prudència.

Text 2:

Quina ha d’ésser la disposició de l’alumne per a progressar en els estudis.

Text 3:

Ausoni dóna consells al seu nét sobre la manera com ha de comportar-se a l’escola.

Els bons alumnes mostren una bona disposició natural. Els alumnes precoços no solen ser els millors; cal valorar-los amb prudència.

Quintilià, Institució oratòria I 3, 2-5

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian/quintilian.institutio1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1961

Traducció:

[2] No em donarà penyora de bona índole, aquell infant que només aprendrà d’imitar amb l’intent de fer riure. Perquè el noi veritablement enginyós serà també, abans que tot, noi excel·lent; de no ser així, jo no estimaria pitjor el poc talentós que el moralment dolent. [3] El bon noi diferirà molt del peresós i deixat: aprendrà sense gran dificultat el que li ensenyaran, adesiara farà preguntes; més s’estimarà seguir que córrer al davant del mestre. Aquella mena d’esperits que jo anomenaria precoços, no arriben quasi mai a madurar. [4] Són aquells que fàcilment fan les coses petites, i empesos per l’audàcia deixen veure tot seguit de què són capaços; però el que poden, en definitiva, és el que tenen a l’abast de la mà: arrengleren paraules amb posat coratjós, la vergonya no els fa entrebancar; no actuen amb intensitat, sinó ràpidament. [5] No amaguen un saber vigorós ni els nodreixen arrels pregonament enfonsades, els passa el que a les llavors escampades sobre la terra, que més ràpidament germinen i, essent vulgars herbes, imiten espigues amb arestes, que s’esgrogueeixen abans de poder-les segar. Aquesta precocitat plau tenint en compte els pocs anys; després s’estanca l’aprofitament i minva l’admiració.

(Josep Ma Casas, FBM 1961)

Suggeriments d’activitats:

  Esmentar les característiques que l’autor atribueix a l’alumne «bon noi».

  Fer cadascú una definició o una descripció d’allò que entén per «alumne precoç».

  Explicar si l’autor fa una valoració positiva o negativa dels alumnes precoços. Dir amb què els compara.

  L’autor admet que els alumnes precoços, d’entrada, solen tenir èxit. Explicar el perquè d’aquest èxit i descriure en què consisteix.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ciències de la naturalesa

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Quina ha d’ésser la disposició de l’alumne per a progressar en els estudis.

Quintilià, Institució oratòria II 9, 1-3

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian.institutio2.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1964

Traducció:

[1] Després d’haver parlat llargament de l’obligació dels mestres, de moment només vull recomanar als deixebles una sola cosa: que estimin els seus preceptors tant com els estudis mateixos, i que els considerin pare, no certament dels cossos, sinó de les intel·ligències. [2] Aquesta reverència contribuirà molt a l’estudi, perquè així els alumnes els escoltaran de més bon gust, prestaran fe al que els diguin i cobejaran de fer-se semblants a ells. Encara més: acudiran a l’escola decidits i alegres, no s’enutjaran quan els reptin, els satisfarà que els alabin, i amb l’estudi reeixiran a ésser molt estimats. [3] Car de la mateixa manera que l’obligació dels mestres és la d’ensenyar, la dels deixebles és la de mostrar-se dòcils; d’altra banda, cap d’ells dos no pot bastar-se sense l’altre.

(Josep Ma Casas, FBM 1964)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar en quin sentit els alumnes poden considerar els professors com a pares de les seves intel·ligències.

  Enumerar els avantatges que té, segons l’autor, el fet que els alumnes estimin els seus professors.

  Explicar si un ha tingut alguna experiència de sentit contrari, és a dir, si ha vist algun cas en què el professor no era estimat pels alumnes. Descriure les conseqüències que això ha tingut en el procés d’aprenentatge.

  Emetre un judici crític sobre les idees exposades per l’autor, aportant arguments tant si hom hi està d’acord com si hi està en desacord.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ciències naturals

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

Ausoni dóna consells al seu nét sobre la manera com ha de comportar-se a l’escola.

Ausoni, Llibre d’exhortacions al seu nét 2, 12-17; 24-32

Text a Internet:

http://www.intratext.com/IXT/LAT0574/_P9O.HTM

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1928

Traducció:

Aprèn de bon grat, oh nét meu, i no detestis les regnes d’un professor sever. Que mai no et faci por l’aspecte del mestre. Encara que estigui apesarat pels anys, que la veu sigui poc serena i que el front arrufat sigui una amenaça de dures reprimendes, no serà mai odiós si alhora ha imbuït el rostre d’una placidesa habitual. […] Tu tampoc no tinguis por, encara que l’escola retrunyi d’una multitud de vergassades i el vell mestre faci una cara esfereïdora: «la por revela els esperits innobles». Tu mantén-te ferm, ple de coratge, i que ni la cridòria ni el soroll dels cops ni el temor no et pertorbin des de bon matí. Si branda un ceptre de canya, si té un arsenal de vares, si ha recobert el fuet amb pell per dissimular, si les vostres files bullen de tremolosa confusió, això són els decorats del lloc, l’acoloriment de l’escena per a inspirar una por vana.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Resumir amb poques paraules quin devia ser l’ambient d’una escola romana.

  Enumerar els diversos consells que l’autor dóna al seu nét per a treure profit de l’escola.

  Comparar l’escola descrita per l’autor amb el desenvolupament d’un classe actual (assenyalar tant les semblances com les diferències).

  Dir cadascú quin és l’element que més l’ha sorprès de la descripció de l’escola que ofereix el text.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per a 2n de Batxillerat.