Juvenal ironitza sobre les exigències dels pares respecte dels professors, l’escassetat de la retribució i les dificultats per a cobrar-la.

Juvenal, Sàtires VII 228-242

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/juvenal/7.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1961

Traducció:

Ben poques vegades s’obté la paga (referint-se als mestres) sense una enquesta del tribú. Però vosaltres, pares, imposeu normes rigoroses: el mestre ha de saber bé les lleis gramaticals, no pot desconèixer la història, ha de conèixer tots els autors tan bé com les ungles dels seus dits, perquè si quan es dirigeix a les termes o als banys de Febus li fan preguntes a l’atzar, ha de saber qui era la dida d’Anquises, com es deia i com era la madrastra d’Anquèmol, ha de dir quants anys va viure Acestes, i el nombre de gerres de vi sícul que va donar als frigis. Exigiu que modeli com amb el polze els caràcters tendres encara, com el qui en la cera esculpeix un rostre. Exigiu que sigui com un pare d’aquest ramat perquè no es lliurin a jocs obscens ni es corrompin els uns als altres. «No és pas fàcil de vigilar les mans i els ulls tremolosos de tants minyons». ­- «Aquest és precisament el teu treball. I quan l’any hagi tombat... cobraràs l’or que el poble reclama per a un auriga victoriós».

(Manuel Balasch, FBM 1961)

Suggeriments d’activitats:

  Enumerar les diverses coses que els pares exigeixen a un professor, agrupades en dues llistes segons que es tracti de continguts conceptuals o actitudinals.

  Deduir de les frases del text si el professor que s’hi reflecteix s’ocupava més de les qüestions de lletres o les de ciències. Imaginar uns quants exemples de punts concrets que un professor de ciències hauria de poder contestar en qualsevol moment.

  Comentar si l’autor troba que hi la proporció adequada entre l’esforç que ha de fer el professor i la retribució que rep, en comparació amb l’auriga vencedor (la frase és dita amb ironia). Dir si avui aquestes desigualtats, vist el que cobren alguns esportistes professionals, han augmentat o han disminuït.

  Atès que els personatges sobre els quals ha de saber respondre el professor del text pertanyen tots a la mateixa obra literària, els alumnes de batxillerat humanístic podrien indagar de quina obra es tracta, qui n’era l’autor i qui eren els personatges esmentats.

  Explicar el sentit de la primera frase del text.

Relació amb altres matèries:

—  Ètica

—  Economia

—  Ciències socials

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

L’autoritat imperial regulava el règim de vida dels joves que anaven a Roma a cursar estudis superiors.

Codi teodosià XIV 9, 1

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/theod14.html

Referència editorial:

Weidmann, Hildesheim 1990

Traducció:

Els emperadors Valentinià, Valent i Gracià, Augustos, a Olibri, prefecte de la Ciutat.

Tots els qui vénen a la Ciutat amb ganes de cursar-hi estudis han de portar tot seguit a l’oficial del cens, de part dels jutges provincials que els han atorgat el permís de venir-hi, una lletra on s’especifiquin la població d’origen, el nom dels pares i els mèrits que posseeixen; després, tan bon punt hagin arribat, han de declarar a quina mena d’estudis tenen la intenció de dedicar-se primordialment; en tercer lloc, l’oficial del cens ha de saber exactament on s’allotgen, perquè pugui comprovar si es lliuren com cal a la classe d’estudis indicada.

Així mateix, els oficials del cens han de vetllar que cadascun d’ells es comporti com cal en les reunions, que mantingui una reputació bona i honesta, que procuri d’evitar aquelles associacions que considerem relacionades amb la delinqüència, que no assisteixi gaire sovint a espectacles i que no acudeixi assíduament a àpats on hi hagi desordre.

A més, els concedim autoritat perquè, si algun d’ells no es comportava a la Ciutat segons que no exigeix la dignitat de les arts liberals, el facin assotar públicament, l’obliguin a embarcar-se immediatament, el facin fora de la Ciutat i el facin tornar a casa. Ara bé, aquells que es dediquen a consciència als seus estudis tenen permís per restar a Roma fins als vint anys. […]

Donat a Trèveris, el dia 4 de les idus de març, durant el tercer consolat de Valentinià i Valent, Augustos (12 de març de l’any 370 dC).

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Deduir del text quin nivell d’estudis devien anar a cursar a Roma els estudiants afectats per aquest text i quina edat devien tenir.

  Enumerar les formalitats que havia de complir un estudiant en arribar a Roma.

  Enumerar les obligacions i les prohibicions a què havia d’atenir-se un estudiant a Roma.

  Comparar les formalitats i les normes de vida que s’exigien a un estudiat que anava a Roma amb les que s’exigeixen avui a un noi o una noia que va a una capital, per exemple Barcelona, a cursar estudis.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Ètica

—  Oci

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per al final de 2n de Batxillerat.