Text 1:

El segon rei de Roma, Numa, organitzà el culte diví, creà  diversos col·legis sacerdotals i els assignà funcions específiques. Un dels grups sacerdotals més respectats i més famosos fou el de les vestals.

Text 2:

Els sacerdots anomenats Salis eren consagrats a Mart i tenien la missió de guardar els seus escuts sagrats, un dels quals havia baixat del cel. Els dos textos presentats en donen informació i es complementen l’un a l’altre.

Text 3:

Els pòntifexs, o grans sacerdots, tenien molta importància en la vida romana, ja que d’ells depenien tots els aspectes de la vida religiosa i diversos afers de la vida civil, com l’establiment anual del calendari.

Text 4:

Els pobles de la Gàl·lia Transalpina, que foren conquerits pels romans durant la segona meitat del segle I aC, tenien les seves organitzacions religioses. Una de les coses que més impressionaren els romans fou la gran influència que tenien els sacerdots de la seva religió: els druides.

Text 5:

Els germànics, que per als romans eren pobles bàrbars, veneraven diverses divinitats, com la Terra, i uns sacerdots especialitzats tenien cura d’aquest culte. L’historiador romà Tàcit en dóna notícia.

El segon rei de Roma, Numa, organitzà el culte diví, creà  diversos col·legis sacerdotals i els assignà funcions específiques. Un dels grups sacerdotals més respectats i més famosos fou el de les vestals.

Titus Livi, Història de Roma (Ab urbe condita) I 20, 1-3

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 2002

Traducció:

[1] Llavors (el rei Numa) s’interessà a crear sacerdots, encara que ell mateix dirigia moltes cerimònies, sobretot les que ara pertanyen al flamen de Júpiter. [2] Però, ja que pensava que en una ciutat guerrera hi hauria més reis semblants a Ròmul que no pas a Numa, i que ells, en persona, anirien a la guerra, per tal que les funcions religioses del rei no quedessin abandonades, creà el flamen, un sacerdot permanent dedicat a Júpiter, i l’honorà amb una túnica especial i amb el setial curul. A aquest afegí dos nous flàmens, l’un dedicat a Mart, l’altre a Quirí, [3] i escollí les verges de Vesta […]. Va establir per a elles una assignació de cabal públic perquè poguessin ser curadores permanents del temple; les va fer sagrades i honorables amb la virginitat i altres honors.

(Antoni Cobos, FBM 2002)

Suggeriments d’activitats:

  Deduir del text a qui corresponien originàriament les tasques sacerdotals i comentar si aquesta concentració de funcions en una mateixa persona és pròpia de les societats primitives o de les societats desenvolupades.

  Donar una breu informació sobre les quatre divinitats esmentades en el text.

  Aplegar informació sobre els aspectes més importants de les sacerdotesses vestals (la seva missió, el seu caràcter sagrat, el lloc on residien, algun fet important en la vida d’aquesta institució, etc.).

Relació amb altres matèries:

— Ciències socials

— Mitologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Els sacerdots anomenats Salis eren consagrats a Mart i tenien la missió de guardar els seus escuts sagrats, un dels quals havia baixat del cel. Els dos textos presentats en donen informació i es complementen l’un a l’altre.

Titus Livi, Història de Roma (Ab urbe condita) I 20, 4

Ovidi, Fastos III 259-261; 371-392

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.1.shtml

http://www.thelatinlibrary.com/ovid/ovid.fasti3.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 2002

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1991

Traducció:

Escollí també (el rei Numa) els dotze salis per a Mart Gradiu, i els donà com a distinció la túnica brodada i, sobre la túnica, una cuirassa de bronze per al pit; i els ordenà portar les armes celestes, anomenades ancilia, i anar per la ciutat cantant himnes amb tripudis i una dansa solemne.

(Antoni Cobos, FBM 2002)

¿Qui em dirà ara per què els Salis porten les armes celestes de Mart i canten Mamuri? Conta-m’ho tu, nimfa guardiana del bosc i del llac de Diana! […] El cel començà a obrir-se per la seva part central: la gentada alçà els ulls ensems amb el rei. I vet aquí que, dolçament gronxant-se en una brisa lleugera, cau un escut. La cridòria del poble arriba fins als estels. El rei, després de sacrificar una vedella que no havia mai sofert al seu coll la càrrega del jou, agafa de terra aquell present. Li dóna el nom d’ancile, car era tallat per tots els costats i no presenta cap angle, com es pot veure. Aleshores, amb el pensament que el destí de l’imperi s’assentava en aquest escut, concep un pla d’una gran habilitat: fa cisellar-ne molts d’una forma semblant, per tal d’induir a error els ulls dels traïdors. Mamuri –és difícil de saber si excel·lia per la seva honestedat o pel seu talent artístic- dugué a terme la tasca. Generós, Numa va dir-li: «demana la recompensa pel teu treball; si sóc conegut per tenir paraula, no se’t negarà el que demanis». Ell ja havia donat als Salis llur nom, que ve de saltus, llurs armes i un himne per entonar segons una certa melodia. Aleshores respongué Mamuri: «Em sigui donada la glòria com a recompensa. I que el meu nom ressoni a la fi de llur cant!» Per això els sacerdots satisfan la recompensa promesa per l’antic treball, i fan la invocació de Mamuri.

(Jaume Medina, FBM 1991)

Suggeriments d’activitats:

  Partint de la informació dels dos textos, descriure la processó o desfilada que els Salis feien cada any pels carrers de Roma.

  Explicar per què els romans assignaren els Salis al culte de Mart i per què atribuïen a aquest déu l’escut baixat del cel.

  Comentar el fet que el rei ordenés fer còpies de l’escut baixat del cel (procediment, finalitat, conseqüències, avantatges, possibles inconvenients, etc.)

Relació amb altres matèries:

— Ciències socials

— Mitologia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Tots dos textos poden ser treballats a 2n de Batxillerat, o al final de 1r amb ajuda del professor.

Els pòntifexs, o grans sacerdots, tenien molta importància en la vida romana, ja que d’ells depenien tots els aspectes de la vida religiosa i diversos afers de la vida civil, com l’establiment anual del calendari.

Titus Livi, Història de Roma (Ab urbe condita) I 20, 5-7

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/livy/liv.1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 2002

Traducció:

[5] Llavors (el rei Numa), d’entre els senadors, escollí com a pòntifex Numa Marci, fill de Marci, i li va llegar, per escrit i segellades, les prescripcions de tots els ritus: amb quines víctimes s’havien de fer els sacrificis, quins dies, a quins temples, i d’on calia treure els diners per a fer-los. [6] Posà també totes les altres cerimònies públiques i privades sota l’autoritat de pòntifexs experimentats, perquè hi hagués algun lloc on el poble pogués anar a consultar, perquè no es modifiqués res del dret diví ni s’oblidessin els ritus paterns adoptant-ne d’estrangers. [7] I no solament ensenyà als pòntifexs els ritus celests, sinó també els ritus funeraris correctes i la manera d’aplacar els Manes, i mostrà la manera com havien de prendre i prevenir-se de qualsevol prodigi enviat en forma de llamps o de qualsevol altre fenomen.

(Antonio Cobos, FBM 2002)

Suggeriments d’activitats:

  Fer una llista de totes les tasques que tenien encomanades els pòntifexs.

  Dir si actualment les diverses religions tenen també sacerdots o ministres. Explicar quines són les tasques que corresponen als sacerdots d’una religió especialment coneguda per l’alumne.

  Comparar les tasques dels pòntifexs romans amb les dels sacerdots de la religió triada en l’activitat anterior.

Relació amb altres matèries:

— Ciències socials

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per a 2n de Batxillerat.

Els pobles de la Gàl·lia Transalpina, que foren conquerits pels romans durant la segona meitat del segle I aC, tenien les seves organitzacions religioses. Una de les coses que més impressionaren els romans fou la gran influència que tenien els sacerdots de la seva religió: els druides.

Cèsar, Guerra de les Gàl·lies VI 13, 3-12

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/caesar/gall6.shtml#13

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1975

Traducció:

[3] Ara, d’aquelles dues classes esmentades, l’una és la dels druides, i l’altra la dels cavallers. [4] Els primers tenen al seu càrrec el culte religiós, oficien en els sacrificis públics i particulars i regulen les pràctiques religioses; un gran nombre de joves acudeix a ells per instruir-se, i els tenen molt de respecte. [5] En efecte, ells són els qui decideixen gairebé en tots els conflictes públics i privats, i, si hom comet algun delicte, si hi ha hagut alguna mort, si es produeix un plet per raó d’herències o de particions, són ells els qui assenyalen els drets i les obligacions; [6] quan un particular o un poble no es conforma amb llur decisió, li interdiuen els sacrificis. Entre els gals aquesta és la pena més greu. [7] Els qui estan en entredit són tinguts per impius i criminals: tothom se n’aparta, tots eviten llur encontre i llur conversa, perquè de llur contacte no els vingui alguna desgràcia; tampoc no se’ls reconeix cap dret a invocar justícia, ni a participar en cap càrrec públic. [8] Al front de tots els druides n’hi ha un de principal, que té la suprema autoritat. [9] Quan aquest mor, si en sobresurt un entre tots pel seu prestigi, li succeeix; però, si n’hi ha més d’un amb iguals mèrits, la supremacia es resol per votació dels altres druides, i algunes vegades fins i tot per les armes. [10] A una determinada època de l’any tenen els seus col·loquis en un indret sagrat del país dels carnuts, considerat com el centre de tota la Gàl·lia. Aquí fan cap, de tot arreu, els qui tenen desavinences, i s’atenen a les decisions i sentències dels druides. [11] Hom creu que llur saber aparegué a Britània, i que d’aquí passà a la Gàl·lia, [12] i encara avui, els qui volen estudiar-lo més a fons, molt sovint van allà per aprendre’l.

(Joaquim Icart, FBM 1975)

Suggeriments d’activitats:

  Fer un mapa de la Gàl·lia Transalpina i assenyalar-hi les divisions territorials en el tombant de l’era. Situar en el mapa el país dels carnuts (la regió de l’actual Orleans).

  Enumerar les diferents funcions que acomplien els druides.

  Explicar el funcionament intern de la comunitat dels druides.

  Comparar el que diu el text amb la informació que dóna sobre els druides algun episodi del còmic Asterix.

  Comparar el poder polític i social que tenien els druides amb el que tenen els dirigents d’alguna religió actual coneguda pels alumnes.

Relació amb altres matèries:

— Ciències socials

— Ètica

— Ciències de l’educació

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Els germànics, que per als romans eren pobles bàrbars, veneraven diverses divinitats, com la Terra, i uns sacerdots especialitzats tenien cura d’aquest culte. L’historiador romà Tàcit en dóna notícia.

Tàcit, La Germània XL 2-5

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/tac.ger.html#40

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1926

Traducció:

[2] Tots adoren Nertus, ço és la Terra Mare i creuen que ella intervé en les coses humanes i que va en carrossa pels pobles. Hi ha en una illa de l’oceà un boscatge sagrat i, dins ell, un vehicle consagrat, cobert amb un drap; només a un sacerdot és permès tocar-lo. [3] Aquest coneix quan la deessa ha penetrat en el santuari i amb molta veneració la segueix, portada per vaques. Aquells dies són de joia i tots els llocs on es digna arribar o estatjar-se estan de festa. [4] No emprenen guerres, no agafen armes, tot ferro és tancat; aleshores la pau i el repòs només són coneguts, només amats aleshores, fins que el mateix sacerdot restitueix al temple la deessa, saciada del tracte amb els mortals. [5] Després el vehicle i les robes i, si els vols creure, la deessa mateixa són rentats en un llac retirat; uns esclaus hi ajuden, els quals immediatament són engolits pel mateix llac. D’aquí ve l’arcana terror i la ignorància santa del que sigui allò que només veuen els que han de morir.

(Miquel Ferrà i Llorenç Riber, FBM 1926)

Suggeriments d’activitats:

  Indicar quines són les principals repercussions d’ordre social derivades del culte a la deessa Nertus.

  Deduir si la figura del sacerdot de Nertus era important o no des del punt de vista social. Justificar el raonament.

  Explicar quins elements del culte a Nertus estan més envoltats de misteri.

  Cercar en el text la frase amb què l’autor sembla que es vol desmarcar de la veracitat del que descriu.

Relació amb altres matèries:

— Ciències socials

— Ètica

— Mitologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.