Plini el Vell informa de diferents maneres de comptar el començament i el final del dia en diverses cultures.

Plini, Història natural II 188

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/pliny.nh2.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1925

Traducció:

El dia mateix ha estat determinat de diverses maneres segons els llocs: els babilonis el compten entre dues eixides de sol; els atenesos entre dues postes; els umbris de migdia a migdia; el poble, en general, des que es fa clar, fins que es fa fosc; els sacerdots romans i els que establiren el dia civil, així com també els egipcis i Hiparc, de mitja nit a mitja nit. És manifest que els intervals de la llum entre dues eixides de sol, són més curts en el solstici d’estiu que durant l’equinocci, car, en aquest, la posició del sol en el zodíac és més obliqua, i en el solstici d’estiu més recta.

(Marçal Olivar, FBM 1925)

Suggeriments d’activitats:

  Situar en un mapa els diversos pobles esmentats en el text i indicar si pertanyen o no a un mateix fus horari. Deduir si les diferències en la determinació del començament del dia depenen o no dels fusos horaris.

  Dir quin és en la nostra societat el criteri per a assenyalar el començament del dia a efectes civils i si coincideix o no amb alguna de les maneres esmentades en el text.

  Indicar per quins motius es deu haver optat per fer a les dues de la matinada el canvi d’horari que fem dos cops cada any.

Relació amb altres matèries:

—  Astronomia

—  Ciències socials

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Baixa des de mitjans de 1r de Batxillerat.

Informació sobre el primer rellotge de sol instal·lat en un lloc públic de Roma.

Plini, Història natural VII 213-214

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/7*.html

Referència editorial:

Loeb Cassical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1999

Traducció:

[213] El primer rellotge de sol dels romans el féu instal·lar L. Papiri Cursor en el temple de Quirí, […] onze anys abans de la guerra contra Pirrus (l’any 292 aC). Així ho diu Fabi Vestal, però no indica el motiu de la construcció del rellotge, ni el nom del constructor, ni d’on fou portat ni de quina font ho ha tret. [214] Marc Varró diu que el primer rellotge de sol públic fou posat en una columna, en els Rostres (tribuna d’oradors al fòrum romà), durant la primera Guerra Púnica, després de la presa de Catània, a Sicília, en el consolat de Manli Valeri Messala; es diu que fou portat d’allí l’any 491 (263 aC), trenta anys més tard de la data tradicional del rellotge de Papiri. Les línies del rellotge no concordaven amb les hores, però la gent s’hi regí durant noranta-nou anys, fins que Q. Marci Filip, que fou censor juntament amb  L. Paul·le, en posà un altre al seu costat dissenyat amb més precisió.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar com funciona essencialment un rellotge de sol.

  Explicar per què un rellotge de sol portat de Sicília no marcava, a Roma, les hores amb exactitud.

  Dir quin és l’inconvenient més gran que té un rellotge de sol.

  Molts rellotges de sol portaven una inscripció. Mirar de trobar-ne un i, si té inscripció, copiar-la. També és possible trobar inscripcions en llibres que parlin dels rellotges de sol.

  Esmentar les dues maneres que els romans tenien per a indicar l’any d’un esdeveniment que apareixen en el text.

Relació amb altres matèries:

—  Física

—  Astronomia

—  Geografia

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per a 2n de Batxillerat.

Per a mesurar durades curtes, sobretot a l’interior d’un edifici, els romans feien servir un rellotge d’aigua, anomenat amb el mot d'origen grec clepsidra.

Plini, Història natural VII 214

Text a Internet:

http://www.ukans.edu/history/index/europe/ancient_rome/E/Roman/Texts/Pliny_the_Elder/7*.html

Referència editorial:

Loeb Cassical Library, Harvard University Press, Cambridge, Massachusets, Londres 1999

Traducció:

Però també llavors (després d’haver instal·lat un rellotge de sol molt precís) les hores foren incertes, si el temps era núvol, fins cinc lustres més tard, quan Escipió Nasica, col·lega de Lenat, fou el primer a fer servir l’aigua per a dividir les hores, tant les del dia com les de la nit, i dedicà aquest rellotge, posat sota sostre, l’any 605 de la fundació de la ciutat. Durant tant de temps el poble romà no comptà amb una divisió de les hores del dia.

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar informació sobre el significat de la paraula "clepsidra" i explicar el funcionament essencial d’un rellotge d’aigua.

  Esmentar els avantatges que té un rellotge d’aigua respecte d’un rellotge de sol.

  Esmentar els inconvenients que té un rellotge d’aigua elemental (quantitat d’hores que pot assenyalar, precisió quant a les fraccions d’hora, etc.)

  Indicar si el procediment de la clepsidra s’utilitza també fent servir un altre material.

  Explicar si encara avui es fa servir, amb un complement acústic, i quins usos sol tenir.

Relació amb altres matèries:

—  Física

—  Ciències naturals

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Text irònic del comediògraf Plaute sobre la invenció del rellotge de sol, transmès per Aulus Gel·li.

Aulus Gel·li, Les nits àtiques III 3, 5

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/gellius3.html#3

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1934

Traducció:

Un paràsit famolenc hi diu això:

«Que els déus el perdin, qui primer trobà les hores
i qui primer col·locà aquí un rellotge de sol!
Dissortat de mi, ell m’ha engrunat a miques el dia. 
Car quan jo era noi el ventre m’era un rellotge
molt millor i més exacte que tots aquests:
a qualsevulla indret donava l’hora de menjar, llevat
                                           [de quan no n’hi havia.    
Ara, encara que hi hagi de què, no es menja, sinó          
                                                    [quan plau al sol;      
per això, tot i que la vila és farcida de rellotges,
la majoria de la gent s’arrosseguen morts de fam.» 

(Cebrià Montserrat, FBM 1934)

Suggeriments d’activitats:

  Com a activitat prèvia per a poder entendre la ironia del text, cercar informació sobre quina mena de personatge era un paràsit.

  Comentar que el pas del temps és una vivència lligada a percepcions internes d’ordre físic i psíquic. El comentari pot aprofitar també una frase  de l’historiador Ammià Marcel·lí, del segle IV dC.: "El ventre serveix a cadascú com de rellotge" (Venter unicuique uelut solarium est).

  Observar un rellotge de sol i descriure’n el funcionament de manera elemental.

  Esmentar els avantatges i els inconvenients que té un rellotge de sol.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Economia

—  Psicologia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per a 2n de Batxillerat i explicant prèviament el valor polisèmic del verb esse.