El treball  conté 71 pàgines, extensa bibliografia, gràfics i annexos amb el qüestionari i l’índex de les Unitats didàctiques.
Les propostes didàctiques que acompanyen el treball, es presenten en 12 CDs annexos (un CD per unitat temàtica), realitzades amb Power Point, inclouen materials àudio (vídeos) i escrits, amb explotacions didàctiques, solucions i transcripcions. Les propostes didàctiques també es presenten en un volum annex: versió en paper dels materials i de les propostes didàctiques (segon volum amb 12 Unitats didàctiques=210 pàgines).

Des de fa un temps la recerca en l’àmbit de l’ensenyament de les llengües estrangeres s’ha intensificat. Els estudis des de diferents camps han portat a un cert consens sobre el que s’ha de considerar l’objectiu principal dels ensenyaments de les llengües: l’assoliment d’una competència comunicativa, la qual implica la consideració de l’ús de la llengua com a instrument de comunicació. En els darrers anys s’ha mirat de definir millor la competència comunicativa amb la introducció del concepte de competència sociocultural, la qual cosa implica el reconeixement de les diferències entre els contextos culturals i la seva associació a esquemes mentals diferents. Segons aquesta perspectiva, en l’ensenyament d’una llengua estrangera cal tenir molt present els conceptes, els valors i les creences que contribueixen a configurar un context determinat. Els estudiants d’una llengua estrangera doncs, han de començar des dels primers nivells a construir els seus punts de referència, la qual cosa suposa entrar en contacte amb els esquemes mentals de la llengua estrangera i conèixer la perspectiva de la qual parteix aquesta cultura. Paral·lelament la tipologia dels estudiants d’italià d’ E.O.I. ha anat canviant en els darrers anys i també han canviat les seves demandes (així com la percepció que es té d’Itàlia a Catalunya). Aquests estudiants tenen molt més clar que és el que volen d’un curs de llengua. Molts ja no s’apropen atrets per la literatura, l’art o l’opera italiana, sinó per raons més pràctiques, de treball, estudis o sentimentals. Per aquestes raons no limiten la seva necessitat de coneixement a la competència lingüística, sinó que estan molt interessats en assolir una competència intercultural que els serveixi en les seves relacions (de treball, d’estudi, personals, etc.) amb Itàlia. Es fa necessari doncs un estudi aprofundit de la realitat italiana de manera que els estudiants puguin saber com es comporten els italians en determinades situacions i, mica en mica, puguin anar pensant segons els paràmetres de la cultura italiana. Partint del pressupòsit que un determinat fenomen cultural té una varietat lingüística per a descriure’l, l’objectiu del projecte és presentar l’interdependència entre el repertori lingüístic de la llengua italiana i els elements que configuren la seva cultura. Així doncs, després d’una reflexió al voltat de les diferències entre la cultura materna de l’alumne, el projecte analitza alguns comportaments típics dels italians, tant a nivell lingüístic com extralingüístic. Aquesta aproximació a aspectes generalitzables de la cultura italiana es fa mitjançant la presentació de situacions reals en suport audiovisual (complementat amb altre material autèntic) i treballat mitjançant explotacions didàctiques graduades en dificultat, tant de comprensió com de tasca a desenvolupar, per al Cicle Elemental d’Escola Oficial d’Idiomes.