|
||||||||||||||||
Pràctica | ||||||||||||||||
L'objectiu d'aquesta pràctica és conèixer les possibilitats expressives de l'àudio i la seva aplicació cinematogràfica.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Desenvolupament de la pràctica | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Importància del so | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
En tota producció audiovisual el so és tan important com la imatge. Utilitzat adequadament és un recurs comunicatiu més que la complementa i que contribueix significativament a donar unitat al producte cinematogràfic, potenciant emocions i sentiments. El so proporciona tot tipus de possibilitats expressives, narratives i descriptives. Allò que se sent, com, quan, per què, etc., no es pot deixar per a la improvisació. El seu tractament ha d'anar lligat a allò que es vol manifestar, amb l'ambient que es vol crear, amb l'acció que es pretén reforçar, amb la sensació que es vol transmetre, etc. És necessari preveure-ho juntament amb les imatges en el moment d'elaborar el guió, des de les intervencions en directe dels personatges fins els efectes sonors especials, passant pels silencis, la veu en off i els doblatges, les músiques de fons o intencionades, etc. Les seves possibilitats expressives juntament amb una adequada relació amb les imatges són moltes i variades, la imaginació i la creativitat no tenen límits en aquest camp.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Una mica d'història | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les primeres pel.lícules de la història del cine eren mudes, el so incorporat a les imatges no existia. Aquesta manca de so es resolia, en les mateixes sales de projecció, a través de recursos varis, contribuint tot plegat a crear un clima sensorial en la sala que facilitava millor la comprensió de les imatges a la vegada que intentaven apropar-se tant com podien a donar una sensació de major realitat:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Recordeu que el cine neix l'any 1895, quan els germans Lumière exposen per primera vegada una pel.lícula en una sala de París i que evidentment era un film mut. La producció sonora, amb diàlegs, efectes sonors i música, sincronitzant amb les imatges sorgeix per primera vegada l'any 1927, amb la pel.lícula "El cant de jazz", d'Alan Crosland, al cap de poc de descobrir-se que les ones sonores es podien transformar en impulsos elèctrics i conseqüentment traslladar-les al cel·luloide a través de sofisticats sistemes de gravació i reproducció de so. A partir d'aquest moment, en què se suma el so a la imatge és quan ja es pot parlar de llenguatge audiovisual.
En definitiva, l'aparició del sonor va suposar un avenç molt important, ja no sols perquè aportava més realisme a les produccions, doncs el món real és sonor, també perquè va suposar una economització d'imatges, sobre tot en les escenes de caire narratiu, ja que la parla substituïa i contribuïa a prescindir d'escenes imprescindibles en el cine mut per fer entendre a l'espectador en una situació de silenci moltes referències de la història. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Opcions d'àudio | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Segons el tipus d'audiovisual o acció que es dugui a terme en cada escena o en el seu conjunt, cal optar per uns recursos sonors o altres, tot tenint en compte els següents criteris que solen combinar-se per norma general en qualsevol producció audiovisual i que d'una manera o altra van marcant el ritme de la mateixa. Visioneu i sobretot escolteu els següents clips, tot intentant reflexionar sobre els efectes que us suggereix: |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
So directe (en on) El so directe és el que s'enregistra juntament amb les imatges, bé sigui amb personatges que dialoguen, canten, criden, etc., bé un soroll determinat ocasionat per un objecte, una màquina, o simplement el so ambient. Evidentment és el recurs més emprat. En el cas de què sigui la intervenció de persones cal vetllar perquè:
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
En funció de si s'enregistra en interiors o exteriors és menester comptar amb l'ajut de micròfons externs a la càmera de vídeo. Penseu que aquestes duen incorporat un micròfon omnidireccional, el que vol dir que ho enregistren tot, vingui d'on vingui, la intervenció del personatge que parla, el so ambient, el comentari o esternut que fa el càmera o gent que està al seu costat, etc.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Banda sonora Les músiques, originals o no, que acompanyen una escena o seqüència poden tenir diverses finalitats, en funció del contingut de la pel.lícula, com la de contextualitzar, descriure, tensionar, dramatitzar, marcar una transició, aterroritzar, destacar una acció o fet determinat, contribuint així a oferir a l'espectador una visió més unitària de la pel.lícula (a excepció dels vídeoclips programes musicals, on les imatges actuen més com a complement que com a protagonistes) juntament amb els efectes sonors, les converses dels protagonistes i per suposat les imatges, amb qui comparteixen tot el protagonisme.
Per triar una banda sonora que aspiri a aconseguir els efectes desitjats, cal tenir en compte el gènere cinematogràfic en què es treballa: terror, comèdia, misteri, acció, western, drama, documental, etc. Escolteu el fons musical que acompanya a cadascun dels següents trossos de clips, tot reflexionant sobre la relació i idoneïtat entre imatge i banda sonora, per tal aconseguir la intencionalitat desitjada. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Efectes sonors Els efectes sonors, s'empren habitualment per destacar unes accions molt específiques i se solen afegir en el procés d'edició, per una qüestió de comoditat, doncs la seva aplicació en directe pot distorsionar i destarotar l'enregistrament. Es poden aplicar de manera que provinguin de l'exterior del pla, fora de camp, o bé directament dintre de pantalla. La seva finalitat no és altra que contribuir a fer més real allò que es veu en la imatge, bé sigui per destacar sonorament quelcom d'origen físic (el so d'una ampolla que cau a terra, un tret d'escopeta, una explosió, un xoc entre vehicles, etc.) bé per generar situacions emocionals en els espectadors (de por, d'entusiasme, d'intriga, etc.), bé per expressar el pas del temps, bé per realçar o enfonsar un personatge, etc. Sigui el que sigui el que es pretengui aconseguir cal tenir molta cura a l'hora de cercar i seleccionar l'efecte sonor, procurant sempre que sigui el més adequat amb les imatges que ha de compartir. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Veu en off La veu en off és un comentari que se sobreposa en les imatges amb la intencionalitat de descriure, clarificar, informar, narrar, exposar, etc. allò que es consideri més adient per complementar-les i reforçar-les. Pot tenir un caràcter purament impersonal com la que s'aplica en reportatges i documentals o un sentit més personal, més interpretatiu. L'estil que es dóna a la veu en off en una producció, un documental o una escena dramàtica, per exemple, condiciona la força i la credibilitat de les imatges, juntament amb la banda sonora, els silencis i efectes sonors que també s'hi apliquin. Per això és molt important que tant la veu de qui parla com l'estil que s'empri sigui l'adequat en relació al contingut de les imatges, i que se cerquin les paraules precises sense caure en llargues extensions que acabin per tapar la informació que proporcionen les imatges, i perdent la seva funció complementària. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Silenci Evidentment el silenci no és un so, però la seva absència pot arribar a ser també un recurs expressiu tant important o més en determinades escenes i seqüències o bé un simple indicador de pausa que es dóna entre diferents tipus d'àudio (en una banda sonora, en efectes sonors especials o en una conversa). En el primer cas, sobretot quan apareix sobtadament, per exemple, pot arribar a tenir un significat dramàtic, d'espera llarga i expectant vers quelcom que ha de succeir o no. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Doblatge El doblatge és una tècnica que s'utilitza preferentment per traduir les intervencions dels personatges d'una pel.lícula. No és una tasca fàcil ja que requereix un alt grau de sincronisme amb els moviments de boca i gests amb altres part del cos que pugui realitzar la persona a qui se sobreposa la veu.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Alguns consells | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tenir amb el so la mateixa cura que s'ha de tenir quan es tracta de distribuir el conjunt d'elements que han d'integrar un pla. S'ha de tenir també molt clar quin so o sons han d'aparèixer en cada ocasió. En un cas l'anomenem composició de la imatge i en l'altre composició del so dins el pla. Procurar sempre que sigui possible enregistrar en directe les intervencions dels personatges que parlen i no traspassar aquesta tasca en el procés d'edició, aconseguir la correcta sincronització entre imatge i so no és tasca fàcil. Les bandes sonores, els efectes especials, la veu en off i altres sons es col·loquen habitualment una vegada s'ha realitzat el muntatge de la pel.lícula, per tal de garantir la màxima sincronització sonora en relació a la imatge. Però, és convenient tenir clar de bon principi, quan s'elabora el guió, la relació d'elements sonors que faran falta i no deixar la seva recerca fins a darrera hora. És també molt recomanable crear una pròpia biblioteca de sons, En la següent adreça electrònica podeu disposar d'un ampli ventall d'efectes especials. http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes/sonidos/directorio.php |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Proposta de treball | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Enregistrar una pel.lícula que no sobrepassi els trenta segons, però en aquesta ocasió amb una adequada relació imatge-àudio, de manera que hi estiguin inclosos tots els requisits sonors següents:
Com en anteriors propostes de treball és aconsellable seguir el següent procés de treball, sobretot si es treballa amb alumnat, ja que és molt important que vagin aprenent a estructurar mentalment els passos mínims que s'han de seguir en una producció audiovisual.
En visionar els resultats de cada clip dediqueu una estona al comentari valoratiu per tal de comprovar que s'han assolit els objectius proposats. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||