| |
Seleccionar una part de la realitat i reproduir-la amb imatges és un fenomen que ve de molt antic. Tenim exemples de pintures rupestres de la prehistòria, on accions de la vida quotidiana com caçar, pescar, menjar, etc., es representaven amb tota naturalitat i senzillesa, en alguns casos fins i tot, amb la intencionalitat de plasmar el moviment. Coincidint amb l'aparició de les primeres civilitzacions trobem també, entre altres, les variades i expressives pintures egípcies. No ens podem oblidar tampoc dels espectacles públics de les "ombres xineses", on es projectaven imatges animades.
- Podríem dir, sense por a equivocar-nos, que les ombres xineses van ser els primers espectacles de projecció d'imatges, on sols calia i cal jugar amb quatre elements bàsics: espai, llum, ombra i imaginació. Hi ha una curiosa llegenda, que data del segle II a. C i que explica els seus orígens, és la llegenda de Wu:
"Hi havia una vegada un emperador xinès que es va posar molt malalt en morir la seva estimada. Ningú li podia curar el mal, fins que un dia va aparèixer pel seu regne en Shao Wong, un faranduler, que li garantia poder continuar veient a la seva estimada. Però li va posar una condició, només veuria la seva ombra. L'emperador va acceptar i durant molt de temps va poder veure a l'ombra de la seva estimada en les teles laterals d'una tenda de campanya que el faranduler havia
instal·lat en els jardins del palau. Poder veure a la seva estimada, ni que fos la seva ombra va facilitar la millora de la seva salut i finalment la seva curació. Però un bon dia trencà la seva paraula i decidí entrar dins la tenda, trencant-se així la màgia que havia posat remei al seu mal."
- Observeu els següents exemples, on s'empren solament les mans per projectar diferents formes. De segur, que qui més qui menys ha participat d'aquest espectacle visual, jugant a interpretar el simbolisme de les siluetes.
D'una manera o altra, des de temps llunyans, les persones han mostrar sempre interès per manifestar-se a través de les imatges. Tenim un altre exemple en un invent del segle XVI, amb la "càmera obscura", una habitació completament fosca on es projectaven imatges. És el primer antecedent de la fotografia.
Un segle més tard apareix la "llanterna màgica", un projector òptic que manualment reproduïa imatges en una pantalla plana, la qual cosa ha estat considerada com el primer referent del cinema.
Però no és fins el segle XIX, quan es descobreixen els dos aspectes bàsics que donen lloc a l'aparició del cinema.
- El primer, és el principi de "persistència retiniana", que constata la capacitat que té l'ull humà per a retenir durant un breu període de temps unes imatges després de ser visionades. És quelcom que heu experimentat en milers d'ocasions quan esteu veient la tele o una pel.lícula en el cinema en tancar els ulls. Aquest descobriment desencadena tot un seguit d'objectes i joguines òptiques, com el taumàtrop, la roda de la vida, l'estroboscopi, el fenaquistocopi, el zootrop, el praxinoscopi, la llibreta animada, etc., on es passen de manera ràpida un conjunt d'imatges fixes transmetent a l'espectador la sensació de moviment.
-
Si teniu curiositat per veure la gran quantitat de joguines òptiques que es van inventar, feu clic aquí i us quedareu meravellats no sols del número d'objectes si no també de la seva varietat.
- L'altre invent és la "fotografia", aparell que permet capturar i guardar imatges fixes de la realitat. Tot plegat dóna pas a altres invents, com el revòlver astronòmic i el fusell fotogràfic, fent possible la consecució de fotografies en sèrie captant les diferents fases del moviment d'una acció.
El resultat de tots aquests invents conflueixen, gràcies a Thomas Alva Edison i William K. Laurie Dickons, en el descobriment del "kinetoscopi", l'any 1890. A través d'una lent i amb un complicat aparell que conté unes bobines es pot veure una pel.lícula animada composta per varis fotogrames, en un principi sols per a ús individual. Al poc temps, ja es realitzen projeccions per a més públic en grans pantalles.
-
Els germans Lumière, Auguste i Louis, l'any 1895, perfeccionen l'invent, amb l'aparició del "cinematògraf" i el "cinema".
Auguste Lumière
|
Louis Lumière |
És també molt recomanable i instructiu realitzar una visita al Museu del Cinema, de Girona, ni que sigui telemàticament. Hi trobareu 500 anys d'història de les imatges, amb els antecedents i orígens del cinema, fins a l'actualitat, amb una àmplia
col·lecció d'aparells precinematogràfics i cinematogràfics.
|
| |
El cinema es regeix per un llenguatge global, on plans, la seva composició, angle de visió, moviments,
il·luminació, so, expressió corporal, etc., van de la mà. La projecció d'imatges en moviment provoquen a l'espectador una sensació de realitat, però també de màgia. Molt aviat hi ha qui treu profit d'aquestes possibilitats, traslladant l'espectacle dels trucatges d'un teatre o del carrer al món cinematogràfic.
 |
 |
Georges Méliès |
Segundo de Chomón |
Méliès va ser el primer en introduir en el cinema les imatges impossibles d'aconseguir en la realitat, juntament amb en Chomón i d'altres, que no tardarien en seguir les seves passes, enriquint-les amb noves i originals aportacions. L'ingeni de Méliès i Chomón marcarien, de fet, les tècniques dels trucatges cinematogràfics, fins al punt de què avui dia se segueix treballant pràcticament amb els mateixos trucs. L'única cosa que ha anat variant al llarg de la història són els recursos i els procediments, completament artesanals en un principi, fins arribar a les prestacions que ofereix en l'actualitat la tecnologia informàtica.
 |
| Fotograma d'una de les més de 500 pel.lícules que va produir Méliès, "L'home del cap de cautxú", del 1902, on surt ell mateix com a protagonista i per partida doble. |
|
