Enrera
Mòdul 5
Llenguatge audiovisual
  Pràctica
2
3
         
 
 
 

L’objectiu d’aquesta pràctica és aprendre aconseguir trucatges aplicant la tècnica de l'stop-motion.

  • Precisió en el tall
  • Proposta de treball
  • Alguns exemples
  • Alguns consells
   
  Desenvolupament de la pràctica
   
Precisió en el tall
   
 

Personatges que desapareixen i tornen a aparèixer, que es transformen en altres éssers o objectes, que traspassen obstacles impossibles, que realitzen salts espectaculars, que s'intercanvien coses sense moure un dit o s'introdueixen o surten de llocs insòlits, entre molts altres exemples, són escenes màgiques que hem visionat amb moltes pel.lícules. Són trucatges que poden arribar a semblar-nos novedosos, però tenen quasi tants anys d'existència com el cinema.

Els orígens d'aquests trucatges són els mateixos que s'han exposat en l'anterior pràctica. Durant cent anys han anat variant els recursos, però l'essència d'aquesta ficció és la mateixa que Georges Méliès i Segundo Chomon van iniciar ara fa un segle, al poc d'aparèixer el Cinematògraf.

La consecució d'aquests somnis que es presenten com a reals davant l'espectador són d'allò més fàcil de realitzar. La tècnica utilitzada és així de senzilla: seleccionat el pla es procedeix al seu enregistrament, aturant-se el mateix en considerar-se oportú, moment que s'aprofita per a desplaçar la càmera de lloc i canviar l'enquadrament si procedeix, a més d'efectuar els canvis pertinents relacionats amb els personatges i elements que es troben dins l'escenari. Posteriorment es torna a enregistrar i així successivament fins aconseguir l'objectiu cinematogràfic desitjat.

De fet és el mateix procediment que s'ha seguit en l'apartat d'animació: filmar, aturar, efectuar canvis, enregistrar, aturar, etc., sols que s'acostuma a treballar amb preses més llargues. La peculiaritat que tenen, és que per a respectar la continuïtat o el ràccord entre una presa i l'altra cal precisar amb molta exactitud en quin fotograma de cadascun dels plans es realitza el tall corresponent.

   
Pràctica
Proposta de treball
   
  Deixeu volar la vostra imaginació i experimenteu amb aquest procediment, personalment i/o amb alumnes, i produïu imatges fictícies que deixin amb un pam de boca a qui les vegi. Com que sols es tracta d'una prova, és suficient que realitzeu una producció que no sobrepassi els 10 segons de durada.
   
Alguns exemples
 

Seguidament teniu uns quants exemples que us poden servir com a referents.

Feu clic sobre cadascun dels següents fotogrames i observeu algunes produccions, on s'aplica la tècnica stop-motion, realitzades per alumnes de 1r cicle d'ESO.

   

APARICIONS, DESAPARICIONS

S'aconsegueixen amb un mínim de dues o tres preses per escena. És imprescindible que els protagonistes vetllin escrupolosament amb els seus moviments en les sortides i entrades de cada presa, esforçant-se fins i tot, en ocasions, per mantenir la postura sense moure una sola pestanya per tal de no perdre en cap moment l'efecte de continuïtat o ràccord.

   

SALTS ESPECTACULARS

L'espectacularitat dels salts, bé siguin d'altura bé de longitud, es poden aconseguir a partir de dos simples preses com a mínim. En ocasions és aconsellable recórrer a preses amb un angle picat i/o contrapicat, i fins i tot al zoom de proximitat i llunyania, per tal de presentar una escena amb tints més emocionals i dramàtics.

   

TRANSFORMACIONS

La conversió entre referents és també un dels trucatges habituals en el món cinematogràfic, on és fàcil veure escenes on es transmuten unes persones per altres, es converteixen éssers vius en objectes o viceversa, etc.

   

TRASPASSAR OBSTACLES

Amb dues simples preses n'hi ha més que suficient per a traslladar-se d'un lloc a un altre, salvant obstacles impossibles, com traspassar un mur, una porta tancada, un arbre... És important que el personatge conservi la mateixa postura en el moment just d'iniciar i finalitzar el traspàs, per així donar a l'escena el màxim de naturalitat.

   

INTRODUIR, EXTREURE

Ficar o fer sortir molts referents d'un mateix lloc és quelcom també màgic. En aquests casos, a cada objecte, persona, animal o qualsevol altre element que s'extregui o que s'introdueixi, correspon una presa. Cal tenir molta cura en els posats dels personatges amb els que s'acaba una presa i amb l'inici de la següent, per així respectar la continuïtat entre elles. No és convenient moure la càmera de lloc i molt menys l'enquadrament, a no ser que s'enregistrin moltes preses, llavors sí que es recomanable realitzar algun canvi per evitar la monotonia.

   

PLA GENERAL, PLA DE DETALL

Combinant plans oberts i tancats es poden simular accions difícils d'aconseguir en la realitat, com assolir un objectiu situat a una certa altura o des de la llunyania. En el primer cas, farà falta comptar amb una escala o qualsevol altre material que faciliti la presa. En el segon, de segur que serà necessari enregistrar més d'una vegada el mateix pla per a obtenir el resultat desitjat.

   

INTERCANVIS

Intercanviar peces de vestir, objectes o qualsevol altre referent de manera màgica és també un trucatge fàcil de realitzar. Sols és menester que els protagonistes es mantinguin immòbils fins que finalitzi l'enregistrament.

   

ALTRES

Veieu altres exemples que us poden suggerir altres possibilitats.

No sempre es pot disposar de les imatges que es desitgen. Per això, en ocasions, convé importar imatges d'altres pel.lícules. En aquests cas, un personatge li està explicant a un altre que ell va ser l'enginyer en cap del Titànic. És una escena amb dues preses, i en la segona, amb imatges capturades de la pel.lícula Titànic, es superposa la veu del protagonista.
Una bufetada en dues preses (es podria haver inclòs una tercera en el moment de connectar la mà amb la galta de la noia). Destacar que l'acció és simulada, tot i que podria ser real si no hi hagués inconvenient per part de qui l'ha de rebre. El fet de situar la càmera darrera de qui realitza l'acció i afegir en l'edició l'efecte sonor corresponent, permet aconseguir l'efecte desitjat.
Per expressar amb credibilitat una escena simulada, on algú ha de rebre un cop amb una barra de ferro, una destral, un bastó, etc., en l'esquena o en qualsevol part del cos d'un personatge determinat, n'hi ha prou amb enregistrar l'acció a partir de dues preses.
En ocasions, el guió exigeix incloure elements que simulin un objecte, animals o qualsevol altre referent. En les tendes especialitzades en articles de broma és fàcil trobar-los.
   
Alguns consells
   
 
  • Primer de tot, empesqueu-vos una acció amb trucatge que requereixi com a mínim de dues preses i que protagonitzi un o varis personatges o objectes.
  • Abans de procedir a l'enregistrament millor que feu algun que altre assaig.
    • Situeu la càmera, fixada a un trípode, en el lloc adequat.
      • Trieu el pla de manera que no quedi aire pels costats, procurant deixar l'espai necessari on es desenvoluparà l'acció.
  • Comenceu l'enregistrament.
  • Podeu comprovar el resultat, una vegada hagueu acabat la filmació, en la mateixa càmera amb la funció player. Amb el programa d'edició, prèvia captura de les imatges, podreu acabar de fer els ajustaments necessaris. Si ho estimeu oportú hi podeu afegir àudio (veu en off, efectes sonors, banda sonora).
   
   
 
Amunt