Diafebus intenta consolar Tirant enamorat amb aquestes paraules:

Natural condició és a la natura humana amar, car diu Aristòtil que cascuna cosa apeteix son semblant. E encara que a vós aparega dura cosa e estranya ésser subjugat al jou d'amor, podeu verdaderament creure que no és en potència de negú poder-hi resisitir. Per ço, Capità senyor, tant com l'home és més savi, tant deu més ab discreció cobrir los naturals moviments e no manifestar defora la pena e dolor que combat la sua pensa, car la bondat de l'home apar, que caigut per contraris casos, sàpia sostenir les adversitats d'amor ab virtuós ànimo. Per què alegrau-vos e davallau d'aqueix lloc de pensaments on vós sou assegut, e lo cor vostre manifeste alegria, puix bona sort vos ha portat que en tan alt lloc hajau mès vostre pensament, e vós d'una part e jo d'altra, porem donar remei a la vostra novella dolor. (citem segons l'edició de Martí de Riquer, Barcelona, 1979).

Què us ha semblat el discurs? Pot ser eficaç per a una persona enamorada? Si us interessa la retòrica, llegiu les paraules amb què Agamèmnon aconsola Menelau pel rapte d'Helena (tot això remet a Paris i la guerra de Troia: si voleu fer memòria, cliqueu aquí).

Retorn a "Préstecs detectats: Històries troianes"
Retorn a l'inici