El Poema 1 d'Ausiàs March és un poema emblemàtic que expressa la problemàtica sentimental del poeta en termes morals. Ens hi explica el dolor que provoca el record de la felicitat perduda. L'únic bé del poeta, home sense futur, és un present desolat.

La primera estrofa i el fragment de la tercera que podeu llegir aquí diuen el següent:

1. Com aquell que s'adelita en el somni, i el seu delit prové d'un pensament enfollit, m'esdevé a mi, que el temps passat em té presa la imaginació, de manera que no hi habita cap altre bé. Sentint que el meu dolor és a l'aguait, i sabent del cert que he d'anar a jeure a les seves mans, l'esdevenidor no em pot proporcionar cap bé; aquell passat és en mi el millor.

3. Plagués a Déu que el meu pensament fos mort, i que passés la vida dormint: malament viu qui té el pensament per enemic, fent-li relació de coses enutjoses (...)
(citem segons l'edició de Josep Pujol, publicada a la col·lecció "Tria de clàssics" de l'Editorial Teide, Barcelona, 1992)

Retorn a "Préstecs literaris detectats: Ausiàs March"
Retorn a l'inici