.1) Q†ESTIî:
LÕaire Žs matria? Justifica la teva resposta.
.2) a) Com pensaven que estava constitu•da la matria els fil˜sofs grecs Leucip i Dem˜crit?
b) Fa quants anys que van viure aquests fil˜sofs grecs?
[ ] fa 1000 anys [ ] fa 1500 anys [ ] fa 2000 anys [ ] fa 2500 anys
c) La paraula grega ‡tomos vol dir ÒindivisibleÓ. Amb el que saps podries dir si efectivament els ˆtoms s—n particules indivisibles?
.3) a) Com pensava Dalton que eren els ˆtoms?
b) Quants anys fa que va viure Dalton?
c) Sabia Dalton que els ˆtoms tenen electrons i neutrons?
.4) Element: Substˆncia que no pot Žsser descomposta en unes altres de mŽs senzilles perqu estˆ formada per un œnic tipus dÕˆtoms.
LÕor Žs un element. Cap qu’mic al seu laboratori podria descomposar un anell dÕor pur en altres substˆncies diferents. ƒs un element.
Tots elements coneguts estan recollits a la Taula peri˜dica.
En lÕactualitat (mar 2009) la Taula peri˜dica contŽ 118 elements
Compost: Substˆncia que es pot descomposar en unes altres de mŽs senzilles perqu estˆ formada per ˆtoms de mŽs dÕun tipus dÕelement.
LÕaigua H2O Žs un compost. Estˆ formada per ˆtoms dÕhidrogen i oxigen. Al laboratori es pot fer passar un corrent elctric per una quantitat dÕaigua i aquesta es descomposa en hidrogen i oxigen. DÕaix˜ seÕn diu lÕelectrolisi de lÕaigua
.a) Cita cinc substˆncies que puguis trobar a casa teva o a lÕ“nstitut que estiguin formades per elements. Intenta que hi hagi s˜lides, l’quides i gasoses
.b) Cita sis substˆncies que puguis trobar a casa teva o a lÕinstitut que estiguin formades per compostos. Intenta que hi hagi 2 s˜lides, 2 l’quides i 2 gasoses
.c) Quina Žs la diferncia fonamental entre un element i un compost?
.d) De les segŸentes substancies digues quines es poden descomposar i quines no.
En cas que es puguin descomposar indica en quines substˆncies
Ferro (Fe) [ ] no es pot descomposar en unes altres subtˆncies mŽs senzilles
[ ] es pot descomposar en: ÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
Sal de cuina (NaCl) [ ] no es pot descomposar en unes altres subtˆncies mŽs senzilles
[ ] es pot descomposar en: ÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
Amon’ac (NH3) [ ] no es pot descomposar en unes altres subtˆncies mŽs senzilles
[ ] es pot descomposar en: ÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
Oxigen (O2) [ ] no es pot descomposar en unes altres subtˆncies mŽs senzilles
[ ] es pot descomposar en: ÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
Oz— (O3) [ ] no es pot descomposar en unes altres subtˆncies mŽs senzilles
[ ] es pot descomposar en: ÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
Nitrogen (N2) [ ] no es pot descomposar en unes altres subtˆncies mŽs senzilles
[ ] es pot descomposar en: ÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
Butˆ (C4H10) [ ] no es pot descomposar en unes altres subtˆncies mŽs senzilles
[ ] es pot descomposar en: ÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
.5) LÕaire Žs una mescla de gasos (oxigen, nitrogen i altres). Si lÕaire es pot separar en els altres gasos que el formen per qu no diem que lÕaire Žs un compost?
(en la pag. 40 del llibre de text POSITRî 3 tens pistes per trobar la resposta)
.6) Indica si les segŸents substˆncies s—n: a) element b) compost c) mescla
.7) Dalton, Thomson i Rutherford van anar millorant el model que descriu lÕˆtom. De les segŸents afirmacion digues quines corresponen a Dalton, a Thomson i a Rutherford
.- a) Els protons i neutrons estan situats al nucli de lÕˆtom ÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
.- b) Els electrons giren al voltant del nucli en un espai anomenat ESCOR‚A ÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
.- c) LÕˆtom tŽ protons, neutrons i electrons ÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
.- d). LÕˆtom Žs indivisible i no tŽ estructura interna ÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
.- e) El nucli es una part molt petita de lÕˆtom ÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
Com una moneda dÕun euro en comparaci— dÕun estadi de futbol ÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
.- f) LÕˆtom Žs com un pudding (bescuit) de panses on les panses s—n els electrons de cˆrrega negativa i la massa Žs la cˆrrega positiva ÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
.8) Ordena les afirmacions ( de la a a la f) de lÕanterior exercici a sota del nom del cient’fic que les va dir. Escriu-les de nou, sisplau.
Dalton
Thomson
Rutherford
.9) LÕˆtom Žs molt petit 63 milions dÕˆtoms posats en filera farien aproximadament 1 cm de llargada.
Quants ˆtoms cabrien aproximadament en 1 mm de llargada?
.10) a) Qu vol dir que lÕˆtom Žs elctricament neutre?
b) Per qu els ˆtoms han de tenir el mateix nombre de protons que de electrons?
c) LÕatom de carboni-12 tŽ 6 protons, 6 neutrons i 6 electrons.
LÕatom de carboni-14 tŽ 6 protons, 8 neutrons i 6 electrons.
Digues quines afirmacions s—n vertaderes
.a) [ ] LÕatom de carboni-12 i lÕatom de carboni-14 s—n elctricament neutres
.b) [ ] LÕatom de carboni-12 tŽ mŽs massa que lÕatom de carboni-14
.c) [ ] LÕatom de carboni-12 tŽ cˆrrega positiva i lÕatom de carboni-14 tŽ cˆrrega negativa
.11) a) Marca amb una X
Cˆrrega positiva Cˆrrega negativa Sense cˆrrega
Prot— [ ] [ ] [ ]
Electr— [ ] [ ] [ ]
Neutr— [ ] [ ] [ ]
TŽ massa TŽ una massa negligible ( o sigui, quasi zero)
Prot— [ ] [ ]
Electr— [ ] [ ]
Neutr— [ ] [ ]
Dins de lÕˆtom es troba a:
Nucli Escora
Prot— [ ] [ ]
Electr— [ ] [ ]
Neutr— [ ] [ ]
b) Ordena de menys a mŽs massa: ˆtom, electr—, prot— i neutr—
.12) Dibuixa un ˆtom segons el model de Rutherford. Fes un dibuix bonic.
¥ Pinta 5 protons de color verd amb un signe +
¥ Pinta 5 electrons de color groc amb un signe -
¥ Pinta 4 neutrons de color blau
¥ Com que la massa del electro Žs negligible davant la massa del prot— o neutr— fes les boles de lÕelectr— mŽs petites que les dels protons o neutrons
¥ Indica la part de lÕescora amb un color rosa clar
¥ Assenyala el nucli
.13) FreqŸentement
es veu lÕˆtom representat de la forma que teniu a la figura del costat. Llegiu
el text que hi ha a la pˆg. 63 (a la foto 4) del llibre de text i expliqueu
quins aspectes dÕaquesta representaci— de lÕesquerra no coincideixen amb
lÕestructura real de lÕˆtom
.14) Quan els ˆtoms sÕuneixen formen MOLéCULES. Per exemple dos ˆtoms dÕoxigen sÕuneixen per donar una molcula dÕoxigen O2 . LÕaigua H2O Žs una molcula. Fins i tot lÕADN Žs una molcula.
Encercla en vermell les molcules que vegis a continuaci— i en blau els ˆtoms.
.15) a) Fes un mapa conceptual on apareguin els conceptes:
¥ materia
¥ substˆncies pures
¥ mescles
¥ elements
¥ compostos
¥ mescles homognies
¥ mescles heterognies
Escriu un breu definici— de cada concepte a sota i els exemples quan ho demani:
.16a) Els elements a la taula peri˜dica sÕordenen per ordre creixent de nombre at˜mic.
.a) Qu Žs el nombre at˜mic dÕun ˆtom?
.b) Qu vol dir que el carboni tŽ nombre at˜mic 6?
.c) Quin Žs el nombre at˜mic del sodi?
.d) Com sÕanomena el grup dels elements que tenen nombre at˜mic 9,7,35, 53 i 85?
.16b)a) Numera de lÕ1 al 18 els grups de la taula peri˜dica
b) Numera de lÕ1 al 7 els per’odes de la taula peri˜dica
c) Observa els elements anomenats Terres rares. En la pˆgina 81 del llibre de text POSITRî 3 trobarˆs els seus noms. LlegeixteÕls i escriu els noms que et sonin familiars, els que hagis sentit mŽs dÕuna vegada.
d) Per qu es posen separats i a sota?
.7) A lÕanterior taula peri˜dica:
¥ pinta de blau els elements metˆlálics ¥ posa un ratlla negra als elements s˜lids
¥ pinta de taronja els elements no metˆlálics ¥ posa un ratlla grisa als elements l’quids
¥ pinta de verd els semimetalls ¥ posa un ratlla lila als elements gasosos
.17)
a) Pinta de vermell els elements del
grup 2
b) Pinta de blau els elements del tercer per’ode
c) Pinta de groc els elements del grup dels alcalins
d) Pinta de rosa els elements del grup dels halogens
Mira a la taula peri˜dica de la pˆgina 81 del llibre de text POSITRî 3
e) Quin Žs lÕelement que estˆ al segon per’ode, grup 16? Posa el nom i el s’mbol ÉÉÉÉÉÉÉ..
f) Quin Žs lÕelement que estˆ al sis per’ode, grup 11? Posa el nom i el s’mbol ÉÉÉÉÉÉÉ..
h) Escriu el nom i el s’mbol dels elements del grup dels gasos nobles
ÉÉÉÉÉ..ÉÉÉÉÉ..ÉÉÉÉÉ..ÉÉÉÉÉ..ÉÉÉÉÉ..ÉÉÉÉÉ..ÉÉÉÉÉ..ÉÉÉÉÉ..
.18) Segur que coneixes que el Ferro (Fe), el coure (Cu) o lÕOr (Au) s—n metalls per˜ digues si els segŸents elements s—n metalls o no metalls:
Calci. [ ] metall [ ] no metall Heli [ ] metall [ ] no metall
Bari [ ] metall [ ] no metall Tungst [ ] metall [ ] no metall
Sodi [ ] metall [ ] no metall Carboni [ ] metall [ ] no metall
Iode [ ] metall [ ] no metall Hidrogen [ ] metall [ ] no metall
Oxigen [ ] metall [ ] no metall Magnesi [ ] metall [ ] no metall
Titani [ ] metall [ ] no metall Fluor [ ] metall [ ] no metall
.19) Digues si els segŸents elements s—n s˜lids, l’quids o gasos en condicions ambient
Oxigen [ ] s˜lid [ ] l’quid [ ] gas
Ferro [ ] s˜lid [ ] l’quid [ ] gas
Nitrogen [ ] s˜lid [ ] l’quid [ ] gas
Heli [ ] s˜lid [ ] l’quid [ ] gas
Coure [ ] s˜lid [ ] l’quid [ ] gas
Calci [ ] s˜lid [ ] l’quid [ ] gas
Mercuri [ ] s˜lid [ ] l’quid [ ] gas
.20) La taula peri˜dica sÕanomena Òperi˜dicaÓ perqu es pot veure com evolucionen les propietats dels elements de forma peri˜dica, o sigui, amb una regularitat. En cada per’ode es tornen a repetir les mateixes propietats
El tamany de lÕˆtom Žs una de les propietats peri˜diques.
a) Marca una X
¥ Al llarg dÕun per’ode, cap a la dreta, el tamany de lÕˆtom [ ] augmenta [ ] disminueix
¥ Al llarg dÕun grup, cap a baix, el tamany de lÕˆtom [ ] augmenta [ ] disminueix
b) Indica quin ˆtom Žs mŽs gran:
¥ El liti [ ] o el potassi [ ]
¥ El carboni [ ] o el fluor [ ]
¥ El potassi [ ] o el calci [ ]
¥ El oxigen [ ] o el sofre [ ]
.21) Potser no hagis vist mai un tros de sodi. Pero creus que tindrˆ brillantor metˆlálica, serˆ un bon conductor de lÕelectricitat i serˆ maleable? Raona-ho
.22) RECORDA: N2 , O2 , F2 , Cl2 , Br2 , I2 , N2
El elements que marquem en negre, es troben habitualment en forma diat˜mica, o sigui, que s—n substˆncies formades per molcules de dos ˆtoms (diat˜mica).
LÕhidrogen Žs una altra substˆncia molt habitual en qu’mica que tambŽ Žs diat˜mica.
Aix’ si en una reacci— qu’mica intervŽ lÕoxigen
no hem dÕescriure O (sense cap sub’ndex),
hem dÕescriure O2 (amb el sub’ndex 2)
I si apareix, per exemple, lÕhidrogen o el nitrogen, escriurem H2 o N2
Aquestes substˆncies s—n totes gasoses en condicions ambient a excepci— del brom Br que Žs un l’quid vermell
Quasi tota la resta de substˆncies les escriurem sense cap sub’ndex. Per exemple, lÕor, el calci, el ferro les hem dÕescriure amb el seu s’mbol sense sub’ndex: Au, Ca, Fe
Hi ha algunes substˆncies que sÕescriuen amb el seu s’mbol amb sub’ndex (amb 6, amb 8, amb 3, etc) per˜ no es matria dÕaquest curs saber-les
Escriu el s’mbol de les substˆncies elementals segŸents tal com es troben en condicions ambient:
Magnesi: Mangans Potassi
Clor Heli Niquel
Alumini Nitrogen Fluor
Oxigen Mercuri Liti
.23) Els ˆtoms sÕuneixen uns amb altres a travŽs dÕenllaos
Per qu sÕuneix un ˆtom amb un altre ˆtom?
DÕuna forma molt resumida direm que Žs perqu els ˆtoms volen tenir 8 electrons en la seva œltima capa de lÕescora ja que aix˜ els d—na estabilitat.
Quan un ˆtom tŽ 8 electrons en la œltima capa es diu que tŽ lÕoctet complet
Veiem un exemple:
El sodi Na tŽ 1 electr— en la seva capa mŽs externa i 8 electrons en la seva segona capa.
Si d—na lÕelectr— de la capa mŽs externa es quedarˆ amb vuit electrons en la segona capa.
Aix’ ja tindrˆ 8 electrons en la œltima capa i estarˆ estable
El Clor Cl tŽ 7 electrons en la seva capa mŽs externa. Si agafa 1 electr— i el posa a la capa mŽs externa, es quedarˆ amb vuit electrons per tant ja tindrˆ 8 electrons en la œltima capa i estarˆ estable
Per tant,
¥ El sodi Na vol
donar 1 electr—
¥ El Clor Cl vol
agafar 1 electr—
Si es troben 1 ˆtom de Na i 1 ˆtom de Cl, el Na li dona 1 electr— al Cl i sÕuneixen mitjanant un enlla.
DÕaqu’ que la f—rmula del clorur de sodi sigui NaCl ( un ˆtom de Na amb 1 ˆtom de Cl)
Un altre exemple:
El Magnesi Mg tŽ 2 electrons en la seva capa mŽs externa i 8 electrons en la segona capa. Si d—na els 2 electrons de la capa mŽs externa es quedarˆ amb vuit electrons en la segona capa i per tant ja tindrˆ lÕoctet complet (8 electrons en la œltima capa)
El Clor Cl ja sabem que vol agafar 1 electr—
Un ˆtom de Mg que vol donar 2 electrons necssitarˆ 2 ˆtoms de Cl perqu li agafin els 2 electrons que vol donar
DÕaqu’ que la f—rmula del clorur de magnesi sigui MgCl2 ( un ˆtom de Mg amb 2 ˆtoms de Cl)
Dibuixa com es forma el MgCl2 seguint els dibuixos de lÕexemple de la pˆgina anterior.
NOTA:
Hi ha altres formes en que els ˆtoms sÕenllacen que sÕestudiaran en altres cursos
Valncies mŽs freqŸents Valencies.doc
NOTA: Valncies, estats dÕoxidaci— i nombres dÕoxidaci— s—n expressions equivalents
METALLS
+1 +2 +3
____________ ________________ _______________
Liti Li Beriláli Be Alumini Al
Sodi Na Magnesi Mg Bismut Bi
Potassi K Calci Ca
Rubidi Rb Estronci Sr
Cesi Cs Bari Ba +1 +2
Plata Ag Radi Ra ________________
Zinc Zn Coure Cu
I— amoni NH4+ Cadmi Cd Mercuri Hg
Hidr˜gen H+
+1 +3 +2 +3 +2 +4
_____________ _________________ _______________
Or Au Ferro Fe Estany Sn
Niquel Ni Plom Pb
Cobalt Co Plat’ Pt
+2 +4 +6 +7 +3 +6
_____________ _________________
Mangans Mn Crom Cr
NO METALLS
+3 +4 - 4 +3 +5 - 3
____________ ________________ _______________
Bor B Carboni C Nitr˜gen N
Silici Si F˜sfor P
Germani Ge Arsnic As Antimoni Sb
+2 +4 +6 - 2 +1 +3 +5 +7 - 1
________________ _______________
Ox’gen O (-2) Fluor F (-1)
Sofre S Clor Cl
Seleni Se Brom Br
NOTA: 1) l'oxigen actua amb nombre d'oxidaci— -2
2) l'element pot ser qualsevol excepte el fluor, que Žs mŽs electronegatiu que l'oxigen.
a) Element (X) a lÕesquerra, i Oxigen (O) a la dreta X O
b) El nœmero que expressa la valncia de lÕoxigen es posa com a sub’ndex del s’mbol de lÕelement.
X2O
c) El nœmero que expressa la valncia de lÕelement (n), es posa com a un ’ndex del s’mbol de lÕorigen.
X2On
d) Si n Žs mœltiple de 2, es poden simplificar els valors dels sub’ndex. Ex. S2O4 passa a SO2
X2/2On/2
EXEMPLES:
Formuleu: ˜xid de mangans (VI)
a) Element (Mn) a lÕesquerra, i Oxigen (O) a la dreta Mn O
b) El nœmero que expressa la valncia de lÕoxigen (-2) es posa com a sub’ndex del s’mbol del mangans, per˜ sense signe Mn2O
c) El nœmero que expressa la valncia del mangans (VI = +6), es posa com a sub’ndex del s’mbol de lÕoxigen sense el signe + Mn2O6
d) Com que 2 i 6 s—n divisibles per 2 s'han de simplificar els valors dels sub’ndex.
Mn2/2O6/2 ---> MnO3 (El sub’ndex 1 no cal posar-lo)
Formuleu: ˜xid de ferro (II)
a) Element (Fe) a lÕesquerra, i Oxigen (O) a la dreta Fe O
b) El nœmero que expressa la valncia de lÕoxigen (-2) es posa com a sub’ndex del s’mbol del ferro, per˜ sense signe - . Fe2O
c) El nœmero que expressa la valncia del ferro (II = +2), es posa com a sub’ndex del s’mbol de lÕoxigen sense el signe + Fe2O2
d) Es pot simplificar si dividim els dos sub’ndex per 2 i queda: FeO
Formuleu: ˜xid d'alumini
Noteu que no hi ha cap nombre romˆ entre parntesi.
No cal perqu l'alumini nomŽs tŽ una valencia que Žs +3
a) Element (Al) a lÕesquerra, i Oxigen (O) a la dreta AlO
b) El nœmero que expressa la valncia de lÕoxigen (-2) es posa com a sub’ndex del s’mbol de lÕalumini, per˜ sense signe Al2O
c) El nœmero que expressa la valncia del lÕalumini (+3), es posa com a sub’ndex del s’mbol de lÕoxigen sense el signe + Al2O3
d) Com que 2 i 3 no s—n divisibles per 2 no es poden simplificar els valors dels sub’ndex.
Escriu la f—rmula dels segŸents ˜xids.
RECORDA
¥ LÕoxigen sempre actua amb valncia - 2
¥ Entre parntesis, tÕindiquem la valncia de lÕelement. Si no hi ha cap valncia vol dir que lÕelement nomŽs en tŽ una que haurˆs de buscar en la taula de valncies
¥ Has de simplificar
¥ El sub’ndex 1 no es posa
.24) Formuleu els segŸents ˜xids:
a)
.................................˜xid de sodi
.................................˜xid de rubidi
.................................˜xid de plata
.................................˜xid de n’quel (II)
.................................˜xid de bari
b)
.................................˜xid de sodi
.................................˜xid de cadmi
.................................˜xid dÕalumini
.................................˜xid dÕestany (II)
.................................˜xid de plom (II)
c)
.................................˜xid de plat’ (IV)
.................................˜xid de coure (I)
.................................˜xid de mercuri (I)
.................................˜xid de liti
.................................˜xid
dÕor (I)
.25) Considera aquestes f˜rmules moleculars:
H2SO4, C2H12O6, HNO3, CH2 (COOH) 3,
a) Quins elements constitueixen cadascun dels elements compostos?
H2SO4 ÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
C2H12O6 ÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
HNO3 ÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
CH2 (COOH) 3 ÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉ
b) Indica el nombre total d'ˆtoms que hi ha en cadascuna de les seves molcules.
H2SO4 ˆtoms de H ÉÉÉÉ ˆtoms de S ÉÉÉÉ ˆtoms de O ÉÉÉÉ
C2H12O6 ˆtoms de C ÉÉÉÉ ˆtoms de H ÉÉÉÉ ˆtoms de O ÉÉÉÉ
HNO3 ˆtoms de H ÉÉÉÉ ˆtoms de N ÉÉÉÉ ˆtoms de O ÉÉÉÉ
CH2 (COOH) 3, ˆtoms de C ÉÉÉÉ ˆtoms de H ÉÉÉÉ ˆtoms de O ÉÉÉÉ
.26) Fixa't en aqŸestes f˜rmules que corresponen a compostos de calci:
CaS2, CaCO3, Ca(OH)2, CaSO4, Ca3(PO4)2, CaO, Ca2SiO4.
a) Ordena-les de menys a mŽs nombre d'ˆtoms de calci en cada substˆncia
b) Ordena-les de menys a mŽs nombre d'ˆtoms dÕoxigen en cada substˆncia