V’deo 1) http://www.youtube.com/watch?v=u-s58MEyoiE&feature=related
|
|
|
|
|
|
|
|
Bona explicaci— del procŽs de la digesti— de forma resumida
V’deo 2) http://www.youtube.com/watch?v=H86hH11W9i0&feature=related
|
|
|
|
|
|
OKOK Bona explicaci— de la digesti— del programa REDES de la 2.
Interesant la animaci— dels enzims com a "tisores que tallen els aliments"
V’deo 3) en angls
http://www.youtube.com/watch?v=QtDgQjOGPJM
|
|
|
|
|
|
|
|
OKOK Excel.lent visi— de tots els processos de la digesti— des de la masticacio a la absorci— de nutrients a les microvellositats intestinals
V’deo 4) http://www.youtube.com/watch?v=IhhHbMOJd5k&feature=related
|
|
|
|
|
|
Una altra visio del procŽs de la digesti— per repassar conceptes
Per veure el v’deo: Erase una vez la vida Cap15 La digestion.
Canal de
ASTURCAMPANILLA
Erase una vez la vida Cap15 La digestion AsturCampanilla 2/3
http://www.youtube.com/watch?v=VaTvtr5D-8Q
Erase una vez la vida Cap15 La digestion AsturCampanilla 3/3
http://www.youtube.com/watch?v=5bpB-DUu-GU&feature=related
Erase una vez la vida Cap15 La digestion AsturCampanilla 1/3
http://www.youtube.com/watch?v=vWLK53rI9vc&feature=related
6.1 QUé ƒS LA
DIGESTIî
La digesti— es el procŽs en qu els
aliments en passar pel sistema digestiu s—n transformats en els nutrients que
necessita el nostre cos.
La majoria dels aliments contenen nutrients formats per molcules molt grans que no poden travessar les membranes celálulars. Durant el procŽs de la digesti— els aliments es trenquen, es tallen, s'esmicolen en parts cada cop mŽs petites.
Els enzims dels sucs digestius trenquen les molcules i les converteixen en d'altres de mŽs petites que ja poden ser absorbides i utilitzades per les clálules.
Tot aquest procŽs el fa l'aparell digestiu.
Recordeu:
Hi ha sis grups de nutrients:
glœcids,
l’pids, prote•nes, aigua, minerals, vitamines
Per
aprendre el nom dels 6 tipus de
nutrients, memoritza la frase:
Gl˜ria Li Promet Aigua Mineral Viladrau
6.2. L'APARELL DIGESTIU
L'aparell digestiu es format pels components segŸents:
¥ Un conducte o tub digestiu tŽ aproximadament 9 metres de longitud a travŽs del qual passen els aliments. Va de la boca a l'anus.
(atenci—: no confondre amb
els intestins que fan uns 6 o 7 metres de longitud aproximadament)
¥ Unes glˆndules que aboquen sucs al tub.
Les principals glˆndules s—n:
- les glˆndules salivals
- el fetge
- el pˆncrees.
Com avancen els aliments?
Els aliments es transporten per mitjˆ d'uns moviments en
forma d'ona produ•ts per la contracci— i la relaxaci— r’tmiques dels mœsculs de
la paret del tub digestiu, anomenats moviments
peristˆltics.
veure animaci—
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0f/Peristalsis.gif
Els esf’nters.
Un esf’nter Žs un mœscul en forma circular o d'anell que obre o tanca un orifici.
L'esf’nter permet el pas dels aliments d'un ˜rgan a l'altre alhora que impedeix la seva tornada.
Alguns dels esf’nters existents en el cos humˆ s—n: Cˆrdies. Separa l'est—mac de l'es˜fag P’lor. Separa l'est—mac de l'intest’ prim. Esf’nter anal. Žs el mœscul extern de l'anus. Existeixen
mŽs de 40 esf’nters diferents en el cos humˆ, |
|
6.3. COM ƒS EL
TUB DIGESTIU?
Les capes principals que formen el
tub digestiu son:
¥ La capa interna o mucosa.
Secreta sucs digestius i un moc que protegeix la seva superf’cie de l'atac dels enzims i ˆcids que produeix el propi cos per fer la digesti—.
A travŽs d'aquesta capa s'absorbeixen els nutrients en el tram que es troba a l'intest’ prim.
¥ La capa muscular.
TŽ mœsculs de contracci— involuntˆria amb fibres disposades en sentit circular i longitudinal que produeixen els moviments peristˆltics.
TŽ mœsculs de contracci— voluntˆria a la boca, la faringe, la part superior de l'es˜fag i a l'esf’nter anal.
¥ Entre aquestes capes hi ha nombrosos nervis intercalats que fan la funci— de controlar el moviment dels aliments pel tub.
Processos mecˆnics i f’sics
de la digesti—
En la digesti— tenen lloc dos tipus de processos:
¥ Mecˆnics, o f’sics,
- a la boca: la trituraci— i masticacio dels aliments i la seva barreja amb la saliva
- a l'est˜mac: els moviments de contracci— amassen els aliments.
¥ Qu’mics. Produ•ts pels enzims dels sucs digestius, que transformen les molcules en d'altres de mŽs simples.
Els sucs digestius contenen
enzims que desfan els aliments.
A l'est˜mac trobem el suc gˆstric. Al pˆncrees, el suc pancreˆtic i a
l'intest’ els suc intestinal.
7.1. LES
ETAPES DE LA DIGESTIî
A LA BOCA
La digesti— comena a la boca on els aliments es masteguen i es barregen amb la saliva que contŽ enzims que inicien el procŽs qu’mic de la digesti—, formant el bol alimentari.
El menjar Žs comprimit i dirigit des de la boca cap a l'es˜fag mitjanant la degluci—
A L'ESTñMAC
El bol alimentari passa per la faringe i l'es˜fag i arriba a l'est—mac, on es barreja amb els enzims suc secretat per les parets de l'est˜mac.
A l'est˜mac els aliments s—n barrejats tambŽ amb ˆcid clorh’dric que descompon, sobretot, a les prote•nes.
Aquesta massa que surt de l'est˜mac s'anomena quim.
PËNCREES I BILIS
El quim travessa el p’lor, (esf’nter que separa l'est—mac de l'intest’ prim) i passa al duod, que es com s'anomena la primera part de l'intest’ prim
Al duod, el quim es atacat pels enzims del suc pancreˆtic i per la bilis.
El pˆncrees produeix el suc pancreˆtic que tŽ enzims que ataquen prote•nes i glœcids
La bilis, Žs un liquid produit al fetge que ajuda a desfer els greixos. D'aix˜ es diu: emulsi— dels greixos.
Dispersa els greixos en petites gotetes i en facilita el transport i tambŽ que siguin atacats pels enzims.
Nota: La bilis s'emmagatzema a un petit dip˜sit
anomenat ves’cula biliar
A L'INTESTê PRIM
La majoria dels nutrients s'absorbeixen a l'intest’ prim que fa uns 6 o 7 metres de longitud.
El quim es transforma en un l’quid llet—s quan arriba a l'intest’ prim que s'anomena el quil.
V’deo 5) en angls hhttp://www.youtube.com/watch?v=P1sDOJM65Bc
|
|
|
|
|
|
OKOK. Excel.lent visi— de l'absorci— de nutrients a les vellositats
intestinals
Durant tot el procŽs de la digesti— vist fins ara els enzims que contenen els sucs digestius han convertit els aliments, excepte la fibra vegetal, en una soluci— de molcules senzilles.
A l'intesti prim continua aquesta transformaci— dels nutrients en molcules petites que siguin facilment asimilables per les cl.lules.
Els nutrients s'absorbeixen en la paret interior o mucosa de l'intest’ prim per passar a la sang que transportarˆ aquests nutrients a totes les cl.lules del cos
La paret de l'intest’ tŽ molts plecs i rugositats que fan que augmenti considerablement la superf’cie d'absorci—.
Una visi— ampliada de la paret de
l'intest’ ens mostraria que tŽ vellositats,
formades per clálules amb microvellositats.
Els nutrients travessen aquestes microvellositats a l'interior de les quals trobem uns petits vasos sanguinis (capil.lars) (en blau i vermell al dibuix ) que es on van a parar els nutrients per ser transportats pel corrent sanguini a qualsevol part del cos on es necessitin.
A les microvellositats trobem tambŽ uns capil.lars limfˆtics (en groc) que Žs on van a parar nutrients que tenen naturalesa de l’pids.
A L'INTESTê GROS
Finalment, la massa que resta es transportada a l'intest’ gros on s'absorbeix l'aigua i tambŽ alguns minerals
En perdre aigua els residus de la digesti— es fan mŽs s˜lids i formen els excrements que s'emmagatzemen al recte per a ser expulsats a l'exterior en la defecaci—
Els excrements estan formats per materials no digerits i bacteris, que s'expulsen quan s'obre un esf’nter anomenat l'anus.
NOTES FINALS:
1) L'apndix Žs un tub connectat al cec. El cec Žs la primera porci— de l'intest’ gros. Apendicitis Žs la inflamaci— de l'apndix. Normalment els casos d'apendicitis greus es poden guarir amb cirurgia amb l'extirpaci— de l'apndix inflamat.
2) Recordem que la fibra vegetal no s'absorbeix durant la digesti—. La inclusi— en la dieta d'aliments rics en fibra alimentˆria pot prevenir o alleujar diferents malalties tals com el restrenyiment, o el cˆncer de c˜lon i recte. Es, a mŽs, un preventiu de l'obesitat pel seu efecte saciant.
3) L'aigua, els minerals i les vitamines no pateixen cap transformaci— en el proces digestiu.
4) Quant temps estˆ el "menjar" al cos?
El menjar de promig estˆ:
- uns minuts a la boca i a lÕes˜fag,
- 4 hores a lÕest˜mac,
- 12 hores a lÕintest’ prim
- 5 hores al intest’ gros.
6) En
aquesta imatge veiem ben representat el pas de nutrients de la sang a les
cl.lules i com les cl.lules, al mateix temps, passen a la sang productes de
rebuig.
text National Geographic.doc
ALGUNES DADES CURIOSES O INTERESSANTS:
L'aparell digestiu transforma els aliments que mengem en combustible per a les funcions vitals de l'organisme. TambŽ extreu del aliments els nutrients que utilitzem per crixer i renovar-no i nutrients que necessitem per tenir salut.
El procŽs comena quan el menjar que ingerim pansa a
l'es˜fag, un conducte pel qual avana el bol alimentici com si es tractŽs de
pasta dins d'un tub de pasta de dents. A continuaci— l'est—mac digereix el
menjar i l'envia a l'intest’ prim.
En l'intest’ prim s'extreuen elements nutricionals molt importants i
s'introdueixen en el torrent sanguini i en el fetge, on es processen encara
mŽs. Les sobres passen a l'intest’ gruixut, on els bacteris s'encarreguen de
descompondre-les. Al final, tot el que no podem digerir Žs expulsat del nostre
cos.
Mengem mŽs d'un quilogram d'aliments al dia, i mŽs de 450 quilograms en un any.
Menjar tan sol 15 calories de mŽs al dia
pot aportar-nos tres quarts de quilo de greix al llarg d'un any. 15
calories Žs el que hi ha, per exemple, en tres pistatxos
Fan falta entre 20 i 30 hores per digerir per complet un menjar. Si el menjar
tŽ molt greix el temps necessari per a la digesti— pot augmentar.
Al dia podem produir mŽs de mig litre de saliva. Aquest l’quid estˆ replet
d'enzims que ajuden a les dents a esmicolar el menjar que ingerim.
Al contrari del que nostres mares puguin dir, no es triga set anys a digerir un
xiclet. La part no digerible del xiclet passa sense mŽs per l'aparell digestiu.
En la llengua hi ha aproximadament 10.000 papiláles gustativas, cadascuna de
les quals alberga unes 50 clálules receptores que li diuen al cervell qu Žs
el que estem menjant. Aquestes clálules es renoven aproximadament cada 10
dies, per˜ el procŽs es ralenteix amb l'edat, la qual cosa significa que els
ancians tenen menys papiláles *gustativas. Aix˜ podria explicar per qu als
nens els sembla de vegades que el menjar sap mŽs fort del que diuen els adults.
La llengua pot detectar cinc sabors bˆsics: dol, salat, amarg, ˆcid i un
descobert recentment, anomenat Ç*umamiÈ. El *umami s'associa amb menjars que
contenen *glutamato (com el *glutamato *monos—dico).
El nostre intest’ prim mesura uns set metres de llarg, per˜ l'intest’ gruixut
tan sol un i mig. El nom provŽ del seu diˆmetre, no de la seva longitud.
El nostre est—mac, amb forma de lletra J, sol tenir la grandˆria d'un puny,
per˜ desprŽs d'un menjar abundant es pot inflar fins a aconseguir 20 vegades la
seva grandˆria normal. L'ˆcid clorh’dric que secreta l'est—mac mata els
bacteris dels aliments que ingerim. L'est—mac ha de segregar cont’nuament una
capa mucosa per protegir-se de l'ˆcid, que en teoria Žs suficientment corrosiu
com per dissoldre un clau.
L'alcohol pot provocar cirrosi, una malaltia que bloqueja el flux de la sang a
travŽs del fetge i evita que funcioni. La quantitat d'alcohol necessˆria per
danyar el fetge pot ser de tan sol dues o tres begudes alcoh˜liques al dia en
les dones i de tres a quatre en els homes.