1. Relatiu a una classe d'animals vertebrats caracteritzats per la presència de glàndules mamaries en les femelles i per posseir dos pulmons, cor de quatre cavitats, encéfal relativament desenvolupat, pell generalment coberta de pèl i reproducció generalment vivípara. (Ú. t. sust.: animal pertanyent a aquesta classe: encara que físicament sembli un peix, el dofí és un mamífer).

Els mamífers constitueixen una classe relativament petita, que comprèn 19 ordres i unes 4.000 espècies, mentre que,
per exemple, les espècies d'insectes s'han estimat en volta d'un milió. Formen un grup molt variat quant a estructura, grandària i hàbitat; podem comparar la grandària dels mamífers més petits, les musarañas entre les que
destaca l'espècie Microsorex hoyi, que pesa menys de 2,5 g., amb el de major grandària, la balena blava (Sibbaldus musculus), que arriba a pesar 130 tones i arriba 30 metres de longitud.
Els mamífers es caracteritzen principalment per ser animals coberts de pèl, de sang calenta i amb glàndules mamaries
(mames) que subministren llet atura alimentar a les criatures. Aquesta última característica és la que ha proporcionat el nom
mammalia a la classe. Són de gran importància per a l'home els mamífers domèstics, ja que proporcionen aliment,
vestits i transport.
Els avanços evolutius que han experimentat els mamífers enfront d'altres vertebrats es deuen fonamentalment a la interrelació de diversos aspectes: el cos cobert de pèl, la homeotermia, la bilogía de la reproducció amb la cura de les criatures i el viviparismo placentari de les formes superiors, i el gran desenvolupament de sistema nerviós central, que ha fet
possible arribar una gran capacitat intel·lectual.
 

Simis:  Simis:{m.} | [], ape.
(Del lat. simius); sust. m.

1. Mona, animal cuadruman: era un nen tan lleig que semblava un simi; després, quan va donar el estirón, va canviar.
2. [] dels primats (Ú m. en pl.): els simis estan compresos en la cadena evolutiva de l'home.

(2)[]

Simis superiors.

Conjunt de primats, inclosos en el suborden Antropoides. Són els més propers a l'home en la cadena evolutiva i, al costat d'aquest, estan inclosos dintre de la superfamilia de primats Hominoidea.

En aquest grup estan incloses dos famílies: Hylobatidae, que conté nou espècies de gibones i estan distribuïts des de l'aquest de l'Índia al sud de Xina a través de Bangla Desh, Birmània, Indochina, Sumatra, Borneo i Java; Pongidae, que inclou
dos espècies de chimpancés, que viuen en el centre i oest d'Àfrica, el orangután que viu en el nord de Sumatra i en
Borneo, i el goril·la que està distribuït en el centre d'Àfrica.

La seva grandària varia entri 45 i 65 cm, que amiden els chimpancés, fins 1,70 m que amiden els goril·les d'altura, cap d'aquests simis superiors tenen cua, les seves extremitats anteriors són importants per a la locomoció i són més llargues que les posteriors, el pit està abombat i l'estructura modificada dels canells li permet major mobilitat.

Són el grup que té el cervell més gran en comparació de la grandària corporal. La cara és aplanada; els ulls,
orientats cap a avanci, estan tancats en una conca òssia completa cada u, i les mandíbules estan ben desenvolupades.
La formula dentaria és similar a la de l'home; els incisiu són espatulats i els premolars i molars són quadrats, amb
cúspides baixes que reflecteixen el predomini d'una dieta vegetal.

En relació amb la grandària del cos, la família Hylobatidae, té cranis d'estructura relativament lleugera i no presenta
dimorfisme sexual, és a dir, no hi ha molta diferència entre les grandàries del mascle i la femella. La família pongidae és molt
més pesada; el crani és d'estructura robusta i el dimorfisme sexual es reflecteix en l'estructura molta més sòlida dels
cranis dels mascles; així, en els mascles dels goril·les i orangutans tenen molt desenvolupats els músculs de la mandíbula
i el coll, pel que han evolucionat i tenen unes crestes on puguin inserir-se bé aquests músculs. El crani dels
orangutans, a més, té una arracada posterior molt més acusada que la dels altres grans simis.

L'hàbitat principal d'aquest grup són les selves tropicals, els boscos caducifolios i la sabana. Els gibones viuen en les selves
perennes tropicals i les selves caducifolias monzónicas d'Àsia; els chimpancés habiten les selves humides, boscos
caducifolios i sabana mixta des de Senegal fins Tanzània; els orangutans viu en la selva tropical de plana i muntanya,
fins i tot en boscos pantanosos de Borneo i Sumatra; i els goril·les, en la selva tropical secundària del centre d'Àfrica.

Taxonomia

Tipus: Cordats
Subtipus: Craneats o Vertebrats
Classe: Mamífers
Subclasse: Teris
Infraclase: Euteris
Ordre: Primats
Subordre: Antropoidea.
 
 

Sahara:  Nom original: Sáhara occidental. La República Àrab Saharaui Democràtica (*RASD), proclamada pel Front
Polisari, és reconeguda per l'Organització per a la Unitat Africana (*OUA) però no pel govern del Marroc, que
ocupa en exclusiva el territori saharaui des de 1979.
Cabdal: El Aaiún.
Ciutats principals: Dakhla (Vila Cisneros), La Güera, Smara, Bu-Craa.
Superfície: 300.000 km².
Població: 260.000 habitants (estimació mitja; no hi ha dades fiables).
Moneda: dirham marroquí.
Idiomes: àrab (oficial), espanyol.
Religió: musulmana.
Estatut polític: territori annexionat pel Marroc (està pendent la celebració del referèndum d'autodeterminació
aprovada per la resolució 690 de l'ONU).

Territorio situat en la costa nord-oest d'Àfrica, entre els 20°47´ i els 27°40´ de latitud nord i els 8°35´ i 17°03´ de longitud oest; limita al nord amb El Marroc, al nord-est amb Argèlia, a l'aquest i sud amb Mauritània i a l'oest amb l'oceà
Atlàntic.
 
 

Primat: {m.} | personage, worthy. 2 [].
¨(Del lat. prevals, -atis); sust. m.

1. Personatge principal, insigne, prócer (Ú. m. en plural): els primats de la vila han decidit fundar una biblioteca municipal.
2. []Ú. en plural) Ordre dels mamífers plantígrads, amb extremitats acabades en cinc dits: als nens els
encanta veure les gàbies dels primats quan van al zoo.
3. (adj. d'una sola terminació) Aplícase als animals que el formen: l'home està inclòs entre els mamífers primats.

Sinònims
Insigne, esclarit, egregi, excel·lent, mona, simi, mico, antropoide.
à[] de mamífers, que abasta un gran nombre d'animals. Son plantígrads, amb extremitats acabades en cinc dits proveïts d'ungles, dels quals el polze és oponible als altres, almenys en els membres toràcics.

Aquesta ordre presenta al seu torn dos subórdenes: els prosimios o primats inferiors i els simis, antropoides o primats
superiors. Aquest últim suborden presenta un hocico més petit, un agut sentit de la visió i un cervell de gran grandària,
i comprèn: els cébidos de Sudamérica i Centreamèrica, els cercopitecos o mones del Vell Món que estan a Àfrica i
Àsia, els titíes i tamarinos de Sudamérica (agrupats en els simis inferiors) i els gibones, chimpancés, orangutans i
póngidos d'Àfrica i del sud-est asiàtic, que es troben inclosos en el grup de simis superiors.

Distribució i hàbitat

Ocupen una extensa gamma d'hàbitats, doncs mostren gran capacitat d'adaptació als diferents entorns; així, poden ser
terrestres i arboris i nocturns o diürns.
 

Antropoide: {adj.} | [Zoología] anthropoid.
{adj.} | []. {m.} | [].
{adj. i s.} [] diu dels animals que exteriorment se semblen a l'home; especialment s'aplica als mones antropoideos.