LA PEDRERA DE MAS-SABÉ
INTRODUCCIÓ
ja hi havia treballat, també
fent el manteniment, però des d'una altre empresa. És a dir,
ell evita que les màquines s'espatllin i si és així
les ha d'arreglar; també solda peces de les pales de les excavadores,
etc. Treballa a l'aire lliure, ja que les reparacions les fa en un cobert
on hi té tot el que necessita, com ara eines per soldar, tornavisos,
cargols, martells...
TREBALLADORS
El
propietari de l'empresa dóna les ordres necessàries. L'encarregat
general de la planta distribueix la feina, la maquinària i els treballadors.
L'oficial de manteniment fa les reparacions de la maquinària i la
planta. L'oficial de primera extreu el material i el carrega en els camions.
L'oficial de segona maneja la planta i les màquines giratòries.
Els treballadors normals són els maquinistes, mentre els transportistes
són treballadors d'una altra empresa.
A
les oficines hi ha dues secretàries; una s'encarrega de la burocràcia
de l'empresa, és a dir de la paperassa, i l'altra s'encarrega dels
pesos de l'entrada i sortida dels camions, de la bàscula...
En
aquesta empresa no hi ha peons, ja que tots els càrrecs tenen importància;
la majoria dels treballadors tenen molta experiència i porten molts
anys treballant en aquesta empresa.
HORARI I VACANCES
El
meu entrevistat comença a dos quarts de set del matí, però
l'hora de plegar no està clara, tot depèn de la feina que
hi hagi; pot arribar a fer entre tretze i catorze hores diàries,
contant les hores extres, és clar. Ha de treballar de dilluns a
divendres i també la majoria de dissabtes, al matí. L'horari
de la resta dels treballadors, és a dir l'horari de producció
de la planta, és de les set del matí a les deu del vespre.
En canvi, l' horari dels treballadors que porten camions d'aquesta empresa
és des de les set del matí fins a les set del vespre. A la
planta també hi ha vigilància de nit: la cantera mai queda
sola, ni de nit ni de dia.
Les
vacances són esglaonades, perquè la planta no pot deixar
de funcionar.
PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ
Els
materials s'extreuen de la pedrera, però primer de tot s'ha de fet
un estudi, fet per un topògraf, per saber quin material hi ha i
fins a quina profunditat; normalment s'arriba fins a 50 metres. Tot seguit
introdueixen una barrina gegant i quan l'extreuen hi queden reflectits
tots els tipus de subsòl que hi ha a la zona estudiada. Finalment
aquestes restes s'analitzen i si el sòl és bo es fa la voladura.
Per fer una voladura s'ha de fer un forat al sòl per col·locar-hi
una càrrega de dinamita. Quan es fan aquestes coses cal que hi hagi
la policia i els topògrafs presents per si hi ha algun problema.
Després,
amb una "CAT D10R", que és una gran màquina arrossegadora
que pesa més de vuitanta-dues tones, es fan piles amb els materials
extrets amb dinamita. Una "CAT D1OR" té dues parts claus que són
la pala o bulldozer (més gran que una persona) i el ripper (una
gran punxa que remou el material). Seguidament es carreguen els camions
Terex, on hi caben trenta-dues tones de material i se'n fan piles.
Llavors
la màquina de càrrega porta els materials a la boca de la
planta mòbil, despès cauen a la mandíbula, que és
una part on hi ha unes grans plaques metàl•liques que es mouen i
amb els cops esmicolen les roques. Aleshores les pedres grans empeses per
una planxa, cauen i es fa el primer crivat i es separen les pedres grosses
de la sorra.
El material massa gran baixa per
les torbes i va a l'altra planta on es fa més petit i torna a la
planta mòbil una altra vegada per repetir el procés i així
aconseguir la mida necessària.
Desprès
el material passa per una criva que separa el fang de la sorra, perquè
la sorra pugui tenir la resistència necessària per fer formigó.
Al final d'aquesta cinta els materials es deixen assecar i se'n prenen
mostres per comprovar-ne la resistència, com ja he dit. El resultat
d'aquest procés és la sorra, tot i que hi ha una altra planta
que fa pedres de diferents mides i formes. I de vegades troben sorra vegetal.
Finalment
el material es carrega als camions bolquets o "banyeres" de vint tones
de capacitat i es porta a les sorreres, on són distribuïts,
o a les plantes de formigó. Tot el que entra i surt de la planta
s'ha de pesar en una balança gegant que hi ha a l'entrada; els materials
es mesuren en centímetres cúbics.
Tot
el que passa a la planta és controlat des d'una cabina on hi ha
un quadre de comandaments, on sempre hi ha un treballador donant les ordres
necessàries segons convingui a les màquines i a les cintes.
DESTINACIÓ DEL PRODUCTE
Els
principals compradors de la sorra, és a dir, del producte final,
són diverses empreses de formigons, construccions i materials, i
també alguns particulars.
Aquesta
sorra s'utilitza bàsicament per fer formigó i per omplir
alguns carrers abans de ser emportlandnats i també en alguns polígons
industrials.
FONTS D'ENERGIA
L'energia
elèctrica utilitzada a la cantera prové d'un gran motor que
hi ha aïllat en una caseta i un altre de més petit, també
aïllat. Una de les feines del meu entrevistat és evitar que
aquests motors parin la producció, és a dir que s'espatllin
i si ho fan arreglar-los.
D'altra
banda per separar la sorra del fang s'utilitza aigua provenint de dos llacs
que hi ha dins del recinte de la planta. Una bomba s'encarrega d'extreure'n
l'aigua.
DESCRIPCIÓ DE LA PLANTA
La
planta té més de quatre quilòmetres quadrats de sorra.
Quan entres, a mà dreta hi ha els vestidors perquè els treballadors
puguin netejar-se i canviar-se si ho volen abans d'anar cap a casa. Al
costat dels vestidors hi un petit porxo amb una taula a sota, on suposo
que deuen dinar els treballadors que s'enduen el menjar. En aquesta zona
sí que hi algun arbre, però per fer obra als cotxes, ja que
els deixen allà. Al davant de la taula, a uns 20 metres, hi ha la
caseta amb el gos i just al costat l'oficina, on han de fitxar els treballadors.
Davant
de la oficina hi ha una enorme balança on es pesen tots els materials
que entren o surten de la pedrera. Més cap al fons hi ha el cobert
de reparacions. A partir d'aquí tot pràcticament és
terreny de sorra per explotar.
Sense
arbres que donin ombra, la pedrera a l'estiu és un autèntic
desert càlid; fins i tot hi ha serps, llangardaixos, granotes, tortugues
i alguns animals més.
Mireia Roura
Rabionet
Tercer ESO
de l'IES Hostalric, juny 2005
|