Bombolla
immobiliària
Text
1
LA
FI DE LA BOMBOLLA
El "boom" que des de l'inici de la dècada ha disparat
els preus i la construcció d'habitatges s'està esgotant.
L'anomenada bombolla immobiliària es desinfla. El mercat ja
dóna els primers senyals d'alentiment, i s'han frenat tant
els preus com la concessió d'hipoteques i les vendes. Constructors,
promotors, agents immobiliaris, banquers, propietaris particulars
i experts en el sector coincideixen a "30 Minuts" en el
diagnòstic: el cicle ha canviat. I els preus han començat
a baixar lleugerament en algunes zones.
Els
tipus d'interès a l'alça, i uns preus disparats, fan
encara més difícil la compra d'un habitatge, i una part
dels potencials compradors queda fora del mercat. També els
inversors, que davant la possibilitat d'obtenir menys beneficis opten
per col·locar els seus diners en borsa o en vivendes a l'estranger.
Tot plegat ha alentit el mercat aquí, i ja l'ha frenat en sec
en altres llocs, com ara els Estats Units, on la tendència
a la baixa va començar l'any passat i els preus han caigut
en moltes zones del país. Una és Florida. "30
Minuts" s'hi desplaça per veure els efectes sobre
compradors i venedors d'un mercat immobiliari en plena crisi; particulars
que fa un any intenten vendre's el pis i que, malgrat rebaixar-lo,
no reben ofertes; propietaris que acudeixen a subhastadors per aconseguir
vendre la casa, carrers plens d'habitatges en venda...
La
fi de la bombolla obre molts interrogants per a l'economia espanyola,
que ha basat el seu impuls en la construcció. El sector espera
que l'alentiment del mercat sigui moderat i gradual, el que s'anomena
"aterratge suau". Ningú no vol ni pensar, de moment,
en l'impacte en els llocs de treball i l'activitat econòmica
d'una hipotètica frenada més brusca.
Trenta
Minuts de TV3, 18-03-07
Text
2
(...) De
nou males notícies. L’únic ressort que suporta
el sector immobiliari d’una manera real és la capacitat
de comprar diner barat i reconvertir-lo en maons. Després
aquests maons, gràcies a la gran demanda, s’aconsegueixen
vendre més cars. És una obvietat que aquesta dinàmica
ja s’ha detingut. Mirant els cartells a les façanes dels
pisos en venda descobrim que romanen mesos sense aparent novetat.
Les petites immobiliàries sense valor afegit i que funcionaven
com a sistema d’encariment pur del producte a través de
comissionar uns anuncis en premsa i un rètol en un balcó
amb dos o tres comercials a comissió sense formació
provinents de l'atur de llarg recorregut, estan baixant les persianes
definitivament amb deutes de tres o quatre mesos de lloguer, llum
i aigua. Aquest és un dels símptomes que defineix la
parada tècnica del sector.
En
un mercat immobiliari com el nostre, les entitats financeres han actuat
com les americanes. Hipoteques sobrepassades que superaven
l’import real d'escripturació per poder pagar les
despeses de la mateixa gràcies a taxacions molt generoses
i surrealistes. Encara que la morositat no ha fet aparició
d’una manera important, la falta de puntualitat en el cobrament
de rebuts comença a preocupar i per això les primes
de risc no paren de créixer. En aquest territori d’especulació
i sobrevaloració dels béns immobles es busquen tot tipus
de mentides que donin explicació en termes econòmics
i justifiquin l’escalada interminable dels preus. Però
es posin com es posin els que han de defensar la gestió en
matèria de política econòmica del govern o dels
anteriors o dels venidors, aquest país està a punt de
rebentar. La bombolla explotarà. La data prevista rondarà
a finals d’any, però pot ser que sigui a l’estiu
si continuen les males notícies i la gran bola es fa major
a mesura que agafa velocitat. Les grans empreses immobiliàries
han detingut els plans per al 2008 en territori nacional i basaran
el seu creixement en inversions en altres sectors o a l’estranger.
Les petites intenten mantenir les promocions en marxa i preveuen deixar
de promocionar l’any que ve, o en el millor dels casos, reduir
notablement les obres previstes. La por està calant i l’ensurt
ja és una realitat en algunes empreses que comproven com han
de renegociar algunes pòlisses allargant els terminis de lliurament
ja que les vendes no han estat les previstes. Algunes promocions acabades
fa mesos segueixen amb una desena part venuda únicament. Davant
de la falta de pisos previstos per construir, els treballadors del
sector són convidats a deixar de ser-ho.
Per
això coneixerem un problema molt greu que desconeixíem
fins ara. L’atur començarà a afectar seriosament
la immigració. El nostre mecanisme tradicional de fer front
a l’atur són les xarxes de solidaritat familiar perquè
no tenim una xarxa social pública prou potent ja que no ens
la podem pagar. Si aquest atur comença a afectar als treballadors
de la construcció i hostaleria fonamentalment immigrants
nouvinguts que no tenen aquesta xarxa, tindrem un problema semblant
a la crisi dels anys 30 a Catalunya quan la primera gran onada
d’immigració andalusa no trobava feina.
A
Espanya la construcció representa el 18,5% del PIB, gairebé
el doble que la mitjana a l'eurozona. Els que defensen que el flux
immigratori sostindrà aquest "boom" immobiliari ja
no els creu ningú. Que la independència cada vegada
més primerenca dels joves espanyols, els divorcis, la immigració
i la popularitat de la costa mediterrània com a destinació
de retir per als europeus perd credibilitat en analitzar les dades
d’una manera seriosa i científica.
L'absoluta
desídia dels nostres representants és preocupant. Miren
cap a un altre costat esperant que el xoc de trens es produeixi
després de la seva reelecció. Garantia de butaca,
sou i visa or. Al primer article d’aquesta triple anàlisi
vaig destacar algunes solucions per esmorteir la patacada, però
alguns economistes amb els quals m’he "mailejat" aquests
dies sostenen que Espanya no podrà compensar la crisi del sector
immobiliari per tenir una de les taxes de productivitat més
baixes d'Europa (...)
Bloc
de Marc Vidal, 10 de abril de 2007
Text
3
La
Bombolla immobiliària a Espanya es defineix com la sobrevaloració
dels actius immobiliaris iniciada al 1999 fins a l'actualitat, produïda
per un període especulatiu i fomentada pels baixos
tipus d'interès. Del 1999 al 2006, l'habitatge a Espanya
va créixer de preu molt per sobre de l'Índex de Preus
de Consum, mentre els tipus d'interès eren molt baixos. A partir
del 2006, els tipus d'interès fixats pel Banc Central Europeu
van començar a pujar, de manera que moltes famílies,
que tenien contractada una hipoteca de tipus variable, van
veure com havien de pagar a l'entorn de 200 euros més d'hipoteca.
A això cal afegir-hi l'esgotament del mercat: el 2007 el temps
de venda d'un immoble era molt més llarg que anys enrere i
en alguns casos fins i tot va baixar un xic el preu de pisos i cases.
Viquipèdia
Text
4
Barcelona
i la seva demarcació té més de 300.000 vivendes
on no hi viu ningú
Redacción. 27.10.2005 - 04:28h
Barcelona és la província d’Espanya que té
més pisos buits, segons les dades de l’Institut Nacional
d’Estadística (INE).
A la demarcació barcelonina hi ha 307.859 pisos en què
no hi viu ningú. Cap altra província espanyola presenta
unes xifres similars de desocupació. Només la Comunitat
de Madrid, amb 306.556 habitatges. La tercera província del
rànquing de pisos buits és la de València (208.064
pisos). A Catalunya hi ha un total de 452.921 pisos buits.
És la segona comunitat autònoma amb més pisos
desocupats. A Tarragona hi ha 62.834 pisos buits, a Girona en tenen
52.602, mentre que a Lleida n’hi ha 29.626.
L’INE
ha comptabilitzat 3,1 milions de pisos buits a tot l’Estat
espanyol, cosa que significa que el 14,79% dels 20 milions de
vivendes d’ús familiar que hi ha a Espanya estan buides.
Això vol dir que un de cada sis pisos que estan sense habitar
es troben a Catalunya.
htttp://www.20minutos.es
Text
5
LES
100 CLAUS DE LA BOMBOLLA
La
següent relació de punts intenta oferir un catàleg
d’aspectes circumstancials perquè cada lector traci el
seu propi criteri respecte a la situació real en l’actualitat
del sector financer i immobiliari. Davant de l'escassa literatura
que hi ha en la premsa nacional la majoria de dades han estat extretes
d'informes, estudis i articles a mitjans internacionals i algun de
nacional. Fonamentalment del Financial Times, Daily Telegraph, La
Tribune, Le Figaro Economie, Le Temps, el Frankfurter i els butlletins
dels col•legis professionals i de les notes emeses per l'ONU.
Les informacions que de la premsa econòmica del nostre país
s’han pogut extreure amb comptagotes.
Cada
punt d’anàlisi és un titular, una idea que es desenvolupa
en alguns casos i que després de la lectura global de tots
ells és possible mínimament traçar un posicionament
sobre això. Qualsevol d’aquests punts per si sol no funciona
correctament ja que oferiria una imatge determinista. Potser no som
davant d’una crisi sense precedents o potser si. Que cadascun
prengui el seu propi camí i abordi el tema amb el seu personal
examen de les proves.
1.
Segons l'Anuari Estadístic del Mercat Immobiliari Espanyol
entre el 2010 i el 2011 esclatarà la bombolla del totxo.
2.
L'oferta global d'habitatge nou i usat adquirirà les seves
cotes més altes i la demanda estarà en el seu punt més
baix.
3.
Actualment es construeixen 870.000 habitatges anuals per a una demanda
que no sobrepassa les 385.000.
4.
Que la recessió és inevitable ningú ho posa en
dubte, el que s’analitza són quants anys durarà.
5.
A Espanya hi ha prop de 60.000 promotores, de les quals un 35% ja
té problemes per formalitzar les seves obligacions financeres
6.
Al llarg de 2008 i 2009 tres de cada quatre societats promotores desapareixeran.
Actualment ja hi ha molts cadàvers vius al sector.
7.
Les empreses espanyoles estan enfrontant-se a l’inconvenient
que suposa el canvi de percepció de risc del país perquè
això modifica en termes de severitat les condicions creditícies
amb les que han de treballar. Aquest nou element inesperat apareix
per la por d’una explosió de la bombolla immobiliària.
8.
Estàndard & Poors xifra el deute espanyol al voltant del
106% del PIB nacional, gairebé 40 punts per sobre de la mitjana
europea.
9.
Les companyies immobiliàries espanyoles estan sent bloquejades
de les negociacions amb els seus creditors perquè estan tenint
dificultats per sindicar préstecs.
10.
Fa un any qualsevol entitat bancària era capaç de prestar
el 120% del valor net d'un actiu, però actualment, pocs bancs
en finançarien més del 30% del valor net d’aquests
mateixos actius en el cas d'alguns grups immobiliaris.
11.
Fa tres anys els bancs i caixes espanyols significaven el 80% de la
titulació hipotecària d'Europa. Avui, analistes com
Edwin van Lumich de Fitch Ratings adverteixen que ningú no
vol comprar aquests valors i el fet més greu és que
el cicle creditici expansiu ha finalitzat i no se sap fins a quan.
12.
Leslie Crawford, que sis mesos abans que ningú va destapar
el pufo d'Afinsa i Fórum filatèlic, adverteix que la
bombolla immobiliària es reflecteix en l’augment desmesurat
de les operacions corporatives per part de les empreses del sector.
13.
L'augment frenètic de gairebé un 37% en adquisicions
de valors patrimonials a nivell d’empresa no ha servit per reduir
el segon dèficit del compte corrent més gran del món
percentualment i segon en termes absoluts.
14.
Els bancs britànics que treballen a Espanya tenen dificultats
amb els préstecs a les grans corporacions.
15.
Els agents financers adverteixen en les tertúlies econòmiques
de tota Europa que la borsa de Madrid ja ha punxat, però que
actualment viu una volatilitat fictícia en espera de les primeres
dades negatives en matèria d’ocupació que s’esperen
per a final d'any.
16.
A la borsa espanyola les empreses que al seu dia van empènyer
l’economia espanyola a màxims històrics ara són
tractades com empestades.
17.
Els promotors asseguren que el descens de vendes és d’un
7,8% però no mostren cap informe de cap consultora independent
que no tingui interessos en el territori espanyol.
18.
Els nombres oficials de vendes no es corresponen amb els que manegen
els mitjans internacionals. Si sol hagués baixat un 7% el ritme
de venda de pisos perquè 1 de cada 2 immobiliàries d’aquest
país ja han tancat en el que portem d’any.
19.
Entre el 30 i el 40% de les rendes de l’Estat depenen de la construcció
d’habitatges per la qual cosa sembla inevitable un problema estructural.
20.
Vendre ja no és tan senzill. L'obra nova s'acumula pendent
de compradors i quan es tracta de desfer-se d'un pis de segona mà
per accedir a una altra la cosa es converteix en una odissea.
21.
El ritme en l'increment de l'habitatge ha estat d'un 5,8% en l’últim
any, el més baix des de 1998. Lo incomprensible rau en què
tot i així el nombre d’hipoteques que es van concedir
en el primer trimestre de 2007 ha augmentat un 20% respecte a l’any
anterior. Somnambulisme?
22. El deute de la principal empresa del sector, Sacyr, s'ha doblat
en un any i assoleix els 18,8 mil milions d'Euros, més o menys
unes 17 vegades els seus beneficis abans d’aplicar els impostos
i els costos de depreciació amortitzat.
23.
Sacyr, malgrat aquest gegantí deute no han estat capaços
de, no obstant això, assolir el control de Repsol o d'Eiffage.
Probablement aquest deute sigui estructural i no monetari per la qual
cosa no disposen d’efectiu per formalitzar una operació
corporativa d’aquesta envergadura.
24.
Alguns directius immobiliaris, en privat, saben que els empresaris
de les seves companyies es veuran obligats a realitzar acomiadaments
massius entre octubre i desembre d’aquest any.
25.
Aquests mateixos responsables silencien la realitat i observen com
els seus caps intenten vendre els terrenys que havien d’edificar
i procurar una liquiditat que ja comencen a no tenir. Davant de d’imminent
venciment dels crèdits concertats amb diferents caixes, aquesta
liquiditat és agònica.
26.
S’aprecia una important dificultat i negativa en ocasions per
part de les Entitats financeres Europees en comprar titulacions de
deute hipotecari de les espanyoles perquè utilitzen dades que
a nosaltres se’ns oculten.
27.
L’augment geomètric de la morositat (tant a nivell privat
com d’empresa, com la que vindrà a nivell de promotors
insolvents), posaran en una situació veritablement difícil
gran part de la banca a Espanya.
28.
Les ofertes de captació de passiu que ja estan fent diferents
entitats iniciant volatilitat en el tipus d’interès que
ofereixen respon a la desesperació que es tindrà per
captar un passiu del que no disposen.
29.
L’augment de la desocupació al sector pot ser important
en els pròxims dos anys. Les milers d’oficines obertes
en els últims temps s’antullen no rendibles en l’actualitat
i crítiques en un futur pròxim.
30.
Des de lluny s’hi pot identificar la lluentor de l’explosió.
El nombre d’habitatges visats ja ha caigut un 84% el juny. Pocs
promotors es llançaran a promoure edificis condemnats a no
vendre’s. El 2008 l’atur immobiliari serà de dimensions
desconegudes.
31.
Els pisos tarden molt més a vendre’s en el millor del
casos i hi ha gent desesperada per fer-ho ja que varen comprar sobre
plànol, com a inversió i, a l’hora d’escripturar,
es troba amb uns tipus d’interès molt més alts
que li impossibiliten fer-ho.
32.
L'atur va caure el juny en 7.362 persones. És la pitjor dada
un mes de juny des de fa deu anys. Tots els grups polítics
i socials han coincidit que comença a notar-se una certa ralentització
en el ritme de creixement de l’ocupació. Tots menys el
Govern que segueix ferm en restar importància a l’estadística.
33.
Fa mesos que es veien desequilibris importants i alguns professionals
vinculats a l’economia ens preguntàvem quant tardarien
aquests desequilibris a fer efecte en l’ocupació.
34.
La gran catàstrofe de la situació que podem començar
a viure: de menor consum i més pretures dels pressuposts familiars
per la pujada de les hipoteques, és que l’ocupació
es ressenti. Llavors sí que les alertes es posaran roents ja
que el pitjor per a una economia és que la creació d’ocupació
no vagi bé.
35.
Mentre els símptomes són interns, es poden anar manipulant
xifres: estadístiques made in Trujillo, informes edulcorats,
inflacions amb nivells canviants i diverses cortines de fum. Però
hi ha una xifra inapel•lable que els telenotícies no poden
tapar: la de l’atur.
36.
Entre els culpables d'aquest estropellament hi ha aquests que desitgen
enriquir-se a costa del treball aliè gràcies a especular
amb l’habitatge. Són els que es riuen dels que després
de molts anys d’esforços i estudis han aconseguit únicament
una ocupació dignament remunerada que no els permet sumar-se
a l'orgia especuladora i que els obliga a veure-la des de fora, amb
una sensació que oscil•la entre la frustració i
el fàstic. Un dels motius d’aquesta situació és
l'escàs nivell intel•lectual, cultural i ètic d’un
gran nombre d’aquests panxuts nous rics.
37.
La morositat es dispara un 45%. Es calcula que hi ha 2,5 mil milions
d'euros de forat. La majoria són cadàvers financers
de visa a punt d'entrar en fallida tècnica per qualsevol imprevist
domèstic.
38.
La morositat incessant respon als creixements de tipus de fa un any,
quan estaven en el 3%. Ara estan al 4,5% i pujant.
39.
Aquest tipus de morositat domèstica és tan greu com
la de les promotores que es troben en nivells d'insolvència
latent a causa de crèdits descomunals per a projectes sense
sortida comercial. Per exemple, el famós "Pocero"
deu 790 milions d'Euros a la Caixa d'Estalvis Mediterrània.
40.
El BBVA va vendre 720 milions d’euros de la seva cartera de morosos.
Aquesta xifra només és una part del forat. Si només
el BBVA té això, i no és tot el que tenen en
cartera deguda, caldria veure el que té cada caixa d'estalvis
d'aquestes que concedien els crèdits sense massa complements
o amb les nòmines falsificades després d’engreixar
les taxacions.
41.
Una altra entitat amb problemes és el Banc de Sabadell. En
aquest cas el problema es diu Astroc. La majoria de l'actiu de la
companyia valenciana va ser adquirit per mediació de crèdits
pont i sobretasació accionarial aportat per estudis i informes
del banc català.
42.
Diverses entitats financeres estan començant a treure a la
venda part de les seves carteres de deute hipotecari davant del temor
d’un augment de la morositat al sector.
43.
Un gran nombre d’hipoteques porten diversos mesos arrossegant
retards. En termes de gestió bancària i de cobrament
a això se li anomena "un futur", és a dir,
un executiu garantit i un embargament de resultat negatiu per a l’entitat
ja que en molts casos, el deute és superior a la valoració
de d’immoble. El silenci en aquest tema és absolut. Ni
govern ni bancs no pretenen remoure les escombraries. Però
el nivell de morositat continua creixent i aviat serà difícil
ocultar-ho.
44.
La nostra situació parteix d'un idolatrat Rodrigo Rato. Va
fer una devaluació encoberta de la moneda única a Espanya.
La pujada de preus i la inflació es va ocultar descaradament
perquè les nòmines es quedessin com estaven. Els tipus
d'interès anormalment baixos van desencadenar els crèdits
i la bogeria. Va ser el ministre de l'estètica financera en
un primer moment, però també va ser un pèssim
gestor a llarg termini que ens va conduir a la situació actual.
45.
Solbes ho ha fet fins i tot pitjor. Els errors estan encadenant-se
legislatura després de legislatura. Les reformes estructurals
són de perfil baix i ningú no s'atreveix a dir les coses
amb els seus dos cognoms. En lloc de mentir com Pinotxo i parlar de
bonança, seria preferible dir la veritat.
46.
El grup Santander ha decidit vendre el seu patrimoni immobiliari.
En principi per comprar bancs italians i treure els diners del circuit
espanyol. Aquesta és la confiança que li donen a la
nostra economia.
47.
El BBVA fa el mateix.
48.
En els pròxims anys, tres quartes parts de les 60.000 promotores
existents al mercat espanyol, desapareixeran. Ho preveu Fernando Rodríguez
i Rodríguez de Acuña al seu Anuari Estadístic
del Mercat Immobiliari Espanyol 2007. Un dels més prestigiosos
del sector consultor.
49.
El nombre d’empreses relacionades amb el totxo que s’han
creat al sector immobiliari espanyol en l’ultima dècada
és espectacular. El passat 10 de novembre de 2006, hi havia
informacions que detallaven que s’han creat més de 100.000
empreses de la construcció des del boom del 96.
50.
Al Gremi de Constructors li consta que les grans companyies estan
començant a abandonar projectes perquè no els hi surten
rendibles. Una cosa que les petites no poden fer. Molts promotors
han comprat solars per sobre del seu preu i han descuidat la gestió
de les seves empreses, que donada la seva ineficiència no podran
superar una època d’ajust.
51.
La previsió que el volum de vendes el 2008 serà d'un
30% inferior al que es va comptabilitzar als exercicis 2004/2005,
el clash flow d'un -30% motivarà la ralentització en
els temps mitjos de venda i un resultat ordinari el 2008 inferior
al 7%, provocaran que les immobiliàries no puguin atendre les
seves obligacions financeres.
52.
El problema afegit que portarà aquesta situació és
un augment de la morositat, que podria arribar a l'1 per cent, ja
que el 40% del crèdit hipotecari està a les mans de
les promotores.
53.
El creixement d’aquestes empreses s’ha recolzat en un cicle
alcista del mercat immobiliari, en el qual l'oferta d'habitatge nou
ha estat absorbida per una demanda que no ha deixat d’augmentar,
la qual cosa ha afavorit la pujada dels preus. Ara la situació
ha donat la volta, ja que la demanda caurà aquest any entorn
del 5%, mentre es generarà un excés d’oferta que
podria arribar al milió d’habitatges, ja que en els últims
tres anys s’han iniciat una mitjana de 700.000 pisos davant una
demanda de 400.000.
54.
La pujada dels tipus d'interès, que ha provocat el 2006 una
disminució de la renda disponible de les llars d'entre el 2,5
i el 3%, que podria arribar fins al 5% aquest any.
55.
El que ocorri després de 2009 dependrà en bona mesura
que l'oferta i la demanda aconsegueixin ajustar-se, ja que en cas
contrari es donaria una de les condicions necessàries perquè
els preus comencin a caure el 2010, la qual cosa al contrari del que
la gent creu, seria la pitjor notícia per als que desitgen
accedir a un habitatge.
56.
El descens del valor patrimonial elimina els valors de tensió
econòmica principals. Tanmateix és difícil pensar
que això vagi a passar en aquests termes. Seria necessari que
es produís en un context de recessió econòmica
durant un període ampli, com ha ocorregut al Japó o
a Alemanya, on, tanmateix, el preu de l’habitatge mai no va caure
de manera abrupta.
57.
El preu mig de l’habitatge cauria de manera "suau i continuada",
entre l'1 i el 2% anual, durant el període 2010-2014. Aquesta
situació està començant a produir-se amb alguns
productes marginals com les residències de vacances, els habitatges
molt cars i les situades en extraradis sense consolidar, on ja hi
ha un excés d’oferta i una debilitat de la demanda.
58.
Les empreses immobiliàries comencen a maquillar els seus comptes.
Mantenen el valor de les seves accions a canvi d'incrementar les compres
de cartera amb crèdits interns. Inflar el valor de les accions
és una activitat habitual en empreses cotitzades d'aquest sector
a nivell mig amb actius exclusius al món patrimonial i sense
diversificació. A poc a poc, es retalla el marge de maniobra
d'aquestes empreses. Els clients no arriben i els bancs van prenent
el control d'aquestes empreses per veure què fan amb els diners.
Els embargaments es redueixen al mínim per no desmuntar de
forma precipitada el castell de cartes en el qual se subjecta tot
aquest escenari.
59.
El Daily Telegraph porta mesos explicant que el Banc d'Espanya està
venent precipitadament les seves reserves de divises i d'or. Diu aquest
diari que ja només li queden 13.200 milions d'euros, davant
els 76.000 de França o els 86.000 d'Alemanya.
60.
Aquestes divises semblen tenir la funció de crossa a un monumental
estropellament patrimonial la morositat del qual s’adverteix
ja mateix. Sol creure’s que les reserves ja no importen quan
un país pertany a l'Eurozona, però aquesta creença
ignora un punt crucial en el funcionament de la Unió Monetària:
la responsabilitat dels 13 bancs nacionals a servir com a últim
prestador en una eventual crisi.
61.
Per als que considerin que el Banc Central Europeu intervindrà
tinc males notícies. EL BCE sol disposa del 13% de les reserves
de l'UE i la resta és a les arques de cada país pel
que dubto molt que s’embarguin per nosaltres. Per cert, Argentina
també va vendre tot el seu or just abans del corralito perquè
el FMI li va impedir devaluar la seva moneda. A Espanya l'Euro no
pot devaluar-se per que és el mateix a tota Europa.
62.
Societat d'Assegurances va emetre una nota en la qual explicava que
el dèficit de compte corrent està completament fora
de control. Tenim el pitjor dèficit de la nostra història
i el pitjor d'Occident. Encara no és una cosa que estigui "a
peu de carrer", però és una gran preocupació
per als economistes. El futur és descoratjador ja que el tema
anirà a pitjor en els pròxims 18 mesos.
63.
L'Insititut Lombard Street Research ha publicat que la nova llei del
sòl de l'actual govern és com tancar la porta de l’establa
després que s’hagi escapat el cavall. Els preus de l’habitatge
han arribat clarament al màxim i s’estan desaccelerant
ràpidament. Els especuladors hi van ser-hi, però ja
se n'han anat.
64.
El Banc d'Espanya està venent tot el que té: bonus,
divises i patrimoni. Qui cregui que el BdE està intentant rendibilitat
amb algun d’aquests actius s’equivoca ja que els tres valors
no poden estar en màxims alhora. Llei fonamental d’economia
amics. Està clar que hi ha una liquidació massiva per
un motiu concret. Ningú no ho explica i ningú no és
capaç de fer una pregunta amb certa coherència al govern.
65.
S'està cometent un terrible error pretenent l’equilibri
de la balança de pagaments venent or perquè això
consti com a exportació. Liquidar reserves a nivell cosmètic
és un absurd de mides bíbliques.
66.
Ningú no explica per què es malvèn l'or a tota
velocitat per sota del seu valor de mercat, ni on van aquests diners.
També estaria bé saber per què es venen els bonus
nord-americans (US Treasuries) i els anglesos (British gilts).
67.
Una de les possibles explicacions rau en la cadena d’esdeveniments
que portarien a la falta de liquiditat del propi Banc d'Espanya. Imaginem
un promotor que no assoleix puntualment els seus pagaments per culpa
d'un descens de vendes. Recordem que el 30% del PIB el deuen els grans
promotors als propis bancs i caixes. Aquests deutes sol es paguen
amb la venda dels habitatges ja que el promotor gran i el mitjà
treballen amb diners prestats completament. El pagament de personal
i quotes bancàries és insostenible i deixa de pagar
al banc o caixa perquè sense personal no pot continuar l’obra.
Els diners que la caixa no cobra no eren seus sinó que pertanyien
als dipòsits dels clients o al crèdit interbancari.
La caixa d’estalvis paga un crèdit que ella no cobra fins
que se li acaba la liquiditat. És en aquell precís instant
que apareix el Banc d'Espanya. Quan són masses caixes les que
sol•liciten aquesta obligació prestadora de garantia del
Banc d'Espanya aquest es queda sense diners efectius. Allà
apareixen les divises, l’or i els bonus. Es venen per obtenir
recursos financers i continuar sufragant els impagaments més
importants de les entitats bancàries.
68.
Que passaria si el flux del punt anterior falla i una caixa d’estalvis
liquida en negatiu i no pot fer front a la sol•licitud de líquid
per part dels seus dipositaris?
69.
Que passarà quan el problema sigui l'atur i no tan sol els
tipus d’interès?
70.
Que succeirà quan aquests impagaments toquin directament a
les famílies que deuen el 90% del PIB espanyol?
71.
Que passaria si la síndrome fòrum filatèlic i
el " dóna'm tots els meus diners ara! " corrés
per les caixes i bancs espanyols?
72.
L'Informe Especial per a l'estranger del Monnex Deposit va atribuir
a Espanya una amenaçant aturada immobiliària, una crisi
hipotecària, una cadena de revisions de les hipoteques, un
colossal dèficit exterior i una fallida del banc central. Expliquen
que el Ministeri d’economia espanyol està en estat de
pànic, venent tots els actius de qualsevol tipus. per acudir
al rescat d'Espanya.
73. No hi ha cap organització de la Unió Europea per
acudir al rescat d'Espanya. El BCE no té cap sistema per garantir
els préstecs. El pes del sector immobiliari arrossega a tota
l'economia espanyola, i Espanya és el país que més
abusa de les vendes desesperades d'or.
74.
No hi ha hagut cap informació en cap mitjà econòmic
sobre les massives vendes d'or. Hi ha un interès en no informar
degudament a l’opinió pública espanyola sobre l’or
o com el seu preu està fluctuant.
75.
La morositat no és la que ens diuen, com ja se sospitava, la
morositat que declaren els bancs és una xifra fictícia.
76.
El terror bancari es diu Pacte Basilea II perquè obliga les
entitats de crèdit a portar la comptabilitat real de riscs
al dia.
77.
Per als que pensaven que la indústria podria rescatar-nos de
l'escorxador tinc males notícies una altra vegada: les activitats
que van experimentar les majors pujades a la mitjana durant el període
de gener-abril de 2007 van ser la fabricació de maquinària
i material elèctric, amb un 22,1%, i la fabricació de
mobles i altres indústries manufactureres, amb un 21,6%. Al
contrari, l’extracció de productes energètics va
caure un 19,2% i la fabricació de màquines d’oficina
i equips informàtics va baixar un 14,2%. És a dir el
creixement de la indústria espanyola prové d’aquella
que alimenta a la construcció.
78.
A Espanya hi ha una voluntat de silenciar el que succeeix, de negar
la punxada de la bombolla. Sol és notícia quan de lluny
i sense aprofundir surt en algun informatiu.
79.
La principal font d’informació dels ciutadans no són
els mitjans de comunicació habituals sinó la blogosfera
i els mitjans internacionals. Com en temps de la postguerra en la
qual els que volien saber que passava a Espanya escoltaven clandestinament
Radio Paris.
80.
A l'informe bianual del FMI de "previsions econòmiques
mundials" alerta de la sobrevaloració de l’habitatge
a Espanya. Asseguren que en el context d’alça en els tipus
d’interès les pressions sobre l’economia seran insostenibles
a mig termini.
81.
L'Informe del Deutsche Bank explica que el 1997 l’aportació
al PIB de la construcció d’habitatge era del 6% i s’ha
passat al 13% el 2006. Amb referència al sector immobiliari
en el seu conjunt aquesta aportació augmentaria al 21%.
82.
Si sumem la densitat industrial i de serveis lligada al sector immobiliari,
l’aportació al PIB assoleix un perillós 34%. Alguns
asseguren que és fins i tot major però que no es publiquen
dades fidedignes perquè espantaria.
83.
Amb la davallada de preus previsible el 2008 amb potencial continuïtat
el 2009 i el 2010 el -5% de productivitat del sector el 2008 s’estendria
a 2009 i 2010 a ritmes difícil de preveure si el descens de
la demanda de nous habitatges fos més intens.
84.
El Ministeri de l'Habitatge ha d’accelerar la creació
d’un servei d’estudis que generi estadístiques i
prediccions fiables sobre la dinàmica del mercat de l’habitatge
a Espanya. Serà la forma més rigorosa d’enfocar
la política d’habitatge, més enllà de plantejaments
voluntaristes.
85.
Així mateix ens vindrà bé disposar d’una
mica més de llum sobre les perspectives d’aquest important
mercat.
86.
Els arquitectes porten mesos demanant mesures urgents. Resulta que
als arquitectes espanyols no els hi surten els comptes. Creuen insostenible
el ritme d’edificació d’habitatges. I és que
les dades de 2006 amb 857.000 habitatges han trencat totes les expectatives.
87.
El Consell Superior dels Col•legis d’arquitectes ha volgut
cridar l’atenció dels riscs que pot suposar mantenir l’augment
de l’oferta immobiliària.
88.
Per explicar l’explosió constructora d’habitatges
i el fort ritme mantingut en els últims quatre anys es recorren
a molt conegudes variables: ràpid creixement demogràfic,
la demanda turística i la bonança econòmica actual.
Però tots aquests factors són insuficients per explicar
que des de 2001 s’estiguin construint cada any a Espanya de l’ordre
de 600.000 nous habitatges i que el nombre de llars noves se situï
en uns 240.000 cada any. Hi ha 360.000 habitatges per sobre d'aquesta
última xifra.
89.
Les compres d’habitatges van caure un 7,23% el 2006. En el cas
de l’habitatge nou la reducció de les compres i vendes
va ser d'un 10,11%. La caiguda va ser generalitzada en totes la comunitats.
Les dades del primer semestre de 2007 no es faran públiques
de moment. S’esperen dades terrorífiques. En el primer
trimestre el descens de vendes pot haver fregat el 50% segons alguns
mitjans internacionals.
90.
A hores d’ara és de suposar que algú s’adonés
que de carregar-se el sector de la construcció seria carregar-se
l’economia del país. De moment ningú no veu una
sortida a aquesta ratera en la qual ens hem ficat i sens dubte el
mutisme sobre el cataclisme imminent respon a la possibilitat de què
donant temps, el miracle pot ser que la indústria assoleixi
ritmes de competitivitat que ara no té.
91.
La major fàbula era aquesta en la qual es destaca que els governs,
sigui el que sigui, han procurat baixar el preu de l’habitatge.
Si els preus baixessin, que baixaran, encara que sol fora una miqueta,
les administracions es quedarien sense recursos. El tan anomenat superàvit
de l’administració es deu a aquest terrabastall gegantí
que ha estat el sector immobiliari i les seves quotes fiscals. Sense
maons no hi ha superàvit. I sense increments de preu no hi
ha inversors que omplin els desproporcionats números de sobreoferta
en habitatge.
92.
Les taxacions estan en franca crisi de credibilitat. Julio Segura,
el que fos president de la CNMV va acusar a començaments d’any
de que CB Richard Ellis, la principal consultora de taxació,
calculava de forma deficient el valor del famós Net Asset Value.
Pel que sembla els actius de les immobiliàries es valoraven
a la carta amb el popular "el que paga mana".
93.
Altres consultores com Knight Frank, Aguirre Newman i Jones Lang Lasalle
reconeixen en privat que el Net Asset Value, els actius de l'empresa
restant-li el deute en què ha incorregut per finançar-los,
són un valor subjectiu que valora hipòtesis financeres
sense confirmar. Van admetre que això succeeix des de fa cinc
anys.
94.
La ministra de l'habitatge, Carmen Chacón, no farà res.
Les quantitats estipulades i previstes en els plans generals d’edificació
no poden sortir-se’n dels seus marges pressupostaris i de les
seves competències que són mínimes. Chacón
ha estat anomenada per rentar la imatge del ministeri en la qüestió
que va destrossar la Trujillo.
95.
Davant de l’advertiment del Banc d'Espanya que les caixes i bancs
es preparin per a un enorme nombre d’impagaments de crèdits,
Caja Madrid va haver de retirar momentàniament una titulació
de crèdits hipotecaris de gestió suïssa per 1500
milions d'euros. Altres caixes més petites van haver de fer
el mateix però sense la garantia que suposen els fons d’estructura
i fiança que tenen al cofre asèptic del país
helvètic.
96.
El relator especial de l'Onu per a l'Habitatge, Miloon Kothari ha
recomanat al govern que alerti obertament a ciutadans i a inversors
que el país s’enfronta a una greu crisi. Adverteix que
no informar d’aquest fet és accentuar la ruïna i
la decadència de les famílies que continuen endeutant-se
aliens a la tempesta.
97.
Kothari assegura que el 0,3% dels espanyols no pagaran les seves hipoteques
durant 2008. La situació serà insostenible a llarg termini
i podrà ser extremadament dramàtica si els tipus assoleixen
el 5.5%, una cosa que ja es comença a descomptar en algunes
borses europees.
98.
L'enviat de l'ONU sol•licita desesperadament que el govern informi
clarament els espanyols que aquest moment arribarà irremeiablement.
Ja no hi ha volta enrere i tots tenim dret a saber que tenim una malaltia
molt fotuda.
99.
És inaudit que en aquesta situació de preocupació
creixent per l'evolució de l'economia espanyola el Govern continuï
mirant cap a un altre costat i enganyant els ciutadans sobre la que
s'apropa. Aquesta eufòria ridícula que desprèn
el govern en matèria econòmica és una gravíssima
irresponsabilitat que li passarà factura tard o aviat. El pitjor
és que a tots ens passaran els rebuts d’aquesta factura.
100.
¿?
Bloc
de Marc Vidal, 24 de julio de 2007
Webs:
