Els
mals usos. Conjunt de determinades costums feudals, generalment
gravàmens a que estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor
a la Edat Mitjana a la corona de Castella, i, sobre tot, a la corona
d'Aragó. Aquestes obligacions constitueixen un tipus de Ius Maletractandi
(dret aprovat per les Corts de Cervera de 1202, que facultava els
senyors per maltractar, empresonar i desposseir els pagesos dels
seus béns) ...
A Catalunya la repoblació va estar molt controlada per la noblesa
feudal i generalment s'establia un nombre concret de prestacions
que més tard serien considerades mals usos. La submissió del pagès
a la terra que treballava, feia que hagués de pagar una redempció
o remença en cas de voler abandonar-la. Els pagesos afectats per
aquesta servitud es coneixen com remences. Als Usatges de Barcelona
només s’hi recullen tres d'aquestes obligacions (Intestia, cugucia
i eixorquia), però a la pràctica varen existir més, tot i que els
més freqüents, i abolits a la Sentència Arbitral de Guadalupe de
1486, són:
Intestia: És un dret senyorial que penalitzava els pagesos que morien sense fer testament. La penalització consistia en la confiscació d'una part dels seus bens, en la majoria dels casos, d’un terç.
Eixorquia: Dret pel qual el senyor rep una tercera part de l’herència del pagès que no té descendència.
Cugucia: Si la muller del pagès era trobada culpable d’adulteri, el senyor tenia dret a quedar-se generalment amb una tercera part dels bens.
Arsia: Indemnització que el pagès ha de pagar al senyor en cas d’incendi fortuït de les seves terres.
Ferma d'expoli forçada: Era l’exacció d’una part dels bens dels pagesos quan garantien el dot de la muller amb el mas del seu senyor. Hem de recordar, que el pagès tenia el domini útil del mas i el senyor el domini directe.
Farga de destret: El pagès té l’obligació de comprar i de reparar les eines de treball a la farga del senyor.
Jova: És l'obligació del pagès de treballar les terres del senyor durant uns dies determinats a l'any.
Firma de spolii: Es el pagament pels drets de noces que paga el pare de la núvia (probablement sigui una versió suavitzada del dret de pernada).
Remença personal: Els pagesos sotmesos a la servitud de la gleva, no podien abandonar el mas que treballaven, sense haver-se redimit per part del seu senyor . La redempció afectava no solament el pagès si no també a la muller i fills. Els preus de redempció varien molt en el transcurs del temps i estan en consonància amb l’avaluació que es fa del mas. Les donzelles incorruptes es redimien pagant al seu senyor una quantitat fixa. En la diòcesi de Girona, eren dos sous i vuit diners.
Els Mals Usos varen ser una de las causes, si be no l'única,
de la Guerra dels remences, entre 1460 i 1486, any en que foren
abolits per Ferran II per la Sentència Arbitral de Guadalupe de
1486 que redimia els mals usos previ pagament de 60 sous per mas
i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors.
Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de
fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals.
Font: Wiquipèdia
