La
penetració de la Xina en el Sud-est asiàtic està vinculada a
una insaciable necessitat de matèries primeres per alimentar
el seu fort creixement. El febrer passat, un informe del Environmental
Investigation Agency (EIA), organització no governamental basada
a Londres, va afirmar que es van transportar 2,3 milions de metres
cúbics de fusta de la Papua Nova Guinea indonèsia cap al port
xinès de Zhangjiagang, prop de Xangai. Amb tot, el desembre
de 2002, els Governs indonesis i xinesos havien signat un acord
sobre la prevenció del contraban de fusta i, en 2003, Jakarta havia
prohibit les exportacions de fusta no tractada. Però Xina sols produeix
la meitat dels aproximadament 280 milions de metres cúbics de fusta
que consumeix cada any. Se serveix doncs allà on pot. Segons la
investigació realitzada pel EIA amb l'ajuda de l'ONG indonèsia Telapak,
implica a nombrosos intermediaris, els oficials superiors indonesis
i bandes de malfactors regionals, en aquest trànsit. Falsos papers
permeten modificar l'origen de la mercaderia. El
merbau (o Intsia), de fusta molt resistent de la qual
abunda Papua Nova Guinea, proveeix el mig miler de serradores de
Nanxun on es fabriquen parquets i mobles de jardí. "Els
beneficis són enormes". Les comunitats locals sols perceben
deu dòlars per metre cúbic merbau de tallat en els seus territoris
mentre que el mateix metre cúbic es revèn fins a 270 dòlars a la
Xina, afirmen l'informe, titulat "l'última frontera".
Un metre cúbic de merbau permet fabricar un pis de 26 metres quadrats
que es ven dos mil de dòlars a Londres o Nova York. Malgrat
una "repressió integrada " anunciada per Jakarta a principis
de l'any, aquest trànsit sembla que té encara bonics dies davant
seu : la corrupció és endèmica a Indonèsia, i Xina es va
convertir en, en 2003, el segon consumidor mundial de productes
forestals darrere dels Estats Units.
Els
boscos del nord birmà pateixen una sort similar. "Per terme
mitjà, un camió transportant quinze tones de fusta, tallada il·legalment
a Birmània, travessa cada set minuts un punt fronterer xinès",
considera Global
Witness, en un informe difós el 18 d'octubre. "En 2004,
prossegueix l'ONG londinenca, més d'un milió de metres cúbics de
fusta - és a dir 95 % de les exportacions de fusta de Birmània a
la Xina - s'han exportat il·legalment del nord birmà cap
a la província del Yunnan ". Global Witness indica que aquest
tràfic es beneficia de la complicitat de militars birmans i líders
de les ètnies locals.
Font: fragment
de l'article "Els principis d'una potència regional asiàtica"
del periodista Jean-Claude Pomonti, Le
Monde Diplomatique, desembre 2005.
Més webs: Redistribution des cartes en Asie
