Nigèria:
petroli i corrupció
Almenys
270 morts en una explosió durant un robatori en un oleoducte
a Nigèria.
La Creu Roja afirma que la xifra pot arribar a 500 La deflagració
va tenir lloc en un dels barris més poblats de la capital
del país, Lagos.
Almenys
270 persones van morir dimarts a la matinada en l'explosió
d'un oleoducte als afores de Lagos, la capital de Nigèria.
Els fets van passar a la una de la nit, hora local, mentre un grup
de joves intentaven robar combustible d'un oleoducte. Per causes que
es desconeixen, el combustible es va encendre i va provocar una gran
bola de foc que va afectar el barri d'Abule Egba, un dels més
poblats de Lagos.
"Es
tracta d'una àrea molt poblada. Parlem de centenars de morts.
Més de seixanta persones que han patit cremades greus han estat
evacuades a l'hospital. Encara estem confirmant el nombre de morts,
així que no sabem si són 300, 400 o 500", va explicar
el secretari general de Creu Roja a Nigèria, Abiodun Orebiyi.
Els
hospitals, col·lapsats. En
la mateixa línia, el fotògraf de l'agència Reuters,
Akintunde Akinkleye, va assegurar que havia comptat més de
cinc-cents cadàvers entre les cendres de l'explosió.
L'accident va col·lapsar tots els hospitals de la capital del
país.
Les
escenes en el lloc dels fets van ser dantesques. "Només
podíem reconèixer els cadàvers per les calaveres
i els cossos estaven escampats per terra", va explicar un dels
participants en les tasques de salvament. Els testimonis dels fets
van quedar impressionats per la violència de l'explosió,
ja que una gran bola de foc es va estendre ràpidament al voltant
del lloc dels fets. "He vist molta gent amb cremades greus que
esperaven les ambulàncies", explicava un altre testimoni.
La
majoria d'accidents solen passar perquè algú llança
una cigarreta encesa a prop d'on s'ha fet el forat al conducte de
combustible. L'explosió d'ahir va ser especialment greu perquè
pel conducte hi circulava fuel, que és altament inflamable.
En
els últims deu anys unes 2.000 persones han perdut la vida
en accidents similars. Tot i que Nigèria és el primer
exportador de petroli africà, l'escassetat de combustible
provocada per la corrupció governamental dins les seves
fronteres ha provocat un augment dels atacs als oleoductes en les
últimes setmanes. Prop de 5.000 conductes de petroli i els
seus derivats de la companyia estatal Corporació Nacional de
Petroli de Nigèria creuen de nord a sud el país, el
més poblat d'Àfrica, amb més de 130 milions
de persones.
Font: L'Avui,
27/12/06
La
trista paradoxa del combustible a Nigèria
David Llistar, Barcelona
Accidents
com el que ha succeït a Nigèria
fan visibles, una vegada i una altra, les grans paradoxes que propicia
la globalització. Centenars de persones morien abrasades dimarts,
i centenars més quedaven ferides, al punxar un grup armat
un oleoducte a Lagos, la capital nigeriana, cosa que va provocar
un incendi. És comú en aquest país el robatori
de cru per vendre'l d'estraperlo. L'extrema pobresa i les ganes d'alleujar-la
s'ajunten quan sorgeix la possibilitat.
Però
Nigèria és, per una altra banda, el principal productor
de petroli i gas de l'Àfrica. No en va està innervada
per una extensa trama de conductes que treuen massivament aquest combustible
cap al seu consum a Occident. Cap a economies energèticament
golafres, com és el cas de l'espanyola, que pren una mescla
de gas algerià, nigerià i egipci.
Doncs
bé, resulta que actualment Nigèria pateix una intensa
escassetat de combustibles, fins al punt que el seu preu arriba a
ser quatre vegades el del mercat internacional. ¿Com és
possible aquesta escassetat en una font d'energia? Una vegada més,
la paradoxa està servida. Les societats de països pobres
però rics en energia, com poden ser Nigèria, Bolívia
o Guinea Equatorial, pateixen una immensa falta de sobirania energètica.
Generalment,
part de l'explicació s'amaga sota la pinça que sobre
aquestes societats exerceixen les elits locals juntament amb
les petroleres transnacionals, recolzades pels nostres països
consumidors. El mercat en fa la resta. L'Observatori
del Deute a la Globalització, del qual sóc coordinador,
ho ha pogut constatar en diversos treballs de camp.
Font: El Periódico de
Catalunya, 28/12/06
Nigèria:
el Cor de les tenebres es queda curt
Nigèria
neix com a país el 1960, d’un territori colonitzat
pels britànics, amb més de dues-centes cinquanta ètnies.
Poc després de la seva fundació, va patir una de les
guerres africanes més terribles, la de Biafra, del 1967
al 1970. El nord és de religió islàmica des del
segle xiv, i el sud és cristià i animista. És
una república federal que es va fundar amb tres Estats, tot
i que actualment en té trenta-sis, la qual cosa implica que
el poder central sigui molt feble. Amb un total de 120 milions d’habitants,
la seva capital, Lagos, amb un mínim de 13 milions, és
considerada la ciutat més perillosa del món.
Els
jaciments de petroli són al delta del riu Níger,
al sud del país. És el sisè exportador de petroli
mundial i, en canvi, ha d’importar gasolina. La debilitat endèmica
i l’alt grau de corrupció del poder central han fet créixer
i desenvolupar diversos “senyors de la guerra”, que es financen
fent contraban del petroli que roben dels oleoductes, el qual és
comprat per multinacionals a través d’empreses subcontractades.
El petroli és, doncs, una font constant de lluites i violència
per obtenir-ne el control.
El
Govern central té el suport de les multinacionals petrolieres
i dels EUA, als quals els interessa tenir una forta presència
geoestratègica a la zona, en competència amb britànics
i francesos, els tradicionals colonitzadors de l’Àfrica,
que es baten en retirada, sobretot França.
Font: Les
guerres del petroli, a La Universitat, revista de la UB, núm.
33
Més
webs: Nigèria:
Exèrcit, petroli i ètnies · Nigèria
viu una “guerra del petroli” promoguda per les multinacionals
· Corrupció
a Nigèria
...............................................................................................................................................
