1r
d'ESO. Tema 14. REGNE PLANTES (METÀFITS) II. Les Gimnospermes
|
Introducció.
En aquest capítol es tracten les plantes amb flors
i, amb més detall, les Gimnospermes. En primer lloc cal
ressaltar que no totes les flors són molt vistoses, sinó
que hi ha flors com les dels pi o las del blat, que són molt poc
vistoses. És a dir que hi ha plantes amb flors, com el pi o
el blat, que a primer cop d'ull no ho semblen. El per què hi ha
flors vistoses i altres que no ho són està relacionat amb
quina estratègia segueix la planta per dispersar el pol·len
que produeixen les seves flors. Si és a través dels insectes
o dels colibrís, cal que la flor produeixi un aliment per ells
(el nèctar) i que presenti uns pètals molt llampants
perquè sigui fàcilment visualitzada. En canvi, si la dispersió
del pol·len o pol·linització es deixa que
la faci el vent, no cal que la planta inverteixi energia en produir nèctar
ni en fabricar pètals grans i llampants.
Un
altre tema que cal ressaltar és que les pinyes o cons
dels pins, malgrat portin dintre les llavors, no són un tipus
de fruit com per exemple si ho és la poma, el préssec
o la mongeta. En les pinyes les llavors no estan del tot dintre i quan
la pinya madura i s'obre cauen al terra. En canvi, en els fruits les llavors
sí estan dintre. La funció del fruits abans esmentats és
oferir un aliment per atraure els animals i fer que siguin menjats per
ells i, com les llavors resisteixen els seus sucs digestius, aconseguir
la dispersió de les llavors, que surten amb les defecacions d'aquests
animals. Si reflexionem sobre tot això veurem que és quasi
increïble entendre com s'ha pogut establir aquestes sofisticades
estratègies de supervivència entre espècies tan diferents
com són les plantes i els animals.
|
Llegeix
les explicacions sobre les característiques generals i la classificació
de les plantes i
realitza el "Test de resposta múltiple 14" i el "Relacionar
dibuixos i noms 14.1". Després llegeix el text sobre les gimnospermes
i realitza el "Relacionar dibuixos i noms 14.2" i el "Mots
encreuats 14".
|
1. El Regne de les Plantes. Les plantes
es poden classificar en dos grans grups en funció de si presenten
o no flors. Aquests són:
Criptògames. Són les plantes que no tenen
flors i que, per tant, no produeixen pol·len ni
després produeixen llavors. Compren a les molses
i a les falgueres.
Espermatòfits
o Fanerògames. Són
les plantes que presenten flors i que, per tant, produeixen
pol·len i després llavors. Comprenen a les gimnospermes
i a les angiospermes.
Gimnospermes.
Són les plantes que produeixen llavors però no
fruits. A causa de això les seves llavors no es troben
tancades dintre de fruits. Per exemple el pi.
Angiospermes.
Són les plantes que produeixen llavors i també
fruits que engloben i protegeixen a les llavors. Per exemple
l'ametller.
2.
Estructura dels espermatòfits. Igual que les falgueres
presenten teixit conductor i altres tipus de teixits. A causa de això,
en el seu cos, es pot distingir tres òrgans que són: l'arrel,
la tija i les fulles. Presentar aquests tres òrgans
s'anomena tenir estructura cormofítica. A més presenten
flors per a reproduir-se. En això es diferencien de molses
i falgueres.
Arrel. És l'órgan subterrani que fixa la
planta al sòl i que absorbeix l'aigua i les sals minerals
a través dels seus pèls absorbents, l'anomenada
saba bruta.
Tija. És l'òrgan que sosté les fulles,
que els aporta la saba bruta procedent del sòl i que distribueix
la matèria orgànica fabricada per elles, l'anomenada saba
elaborada, per tota la planta.
Fulla. És una estructura laminar de color verd a causa
de la presència de clorofil·la
en els cloroplasts de les seves cèl·lules. Presenta tres
parts: el limbe o part laminar amb nervacions, el pecíol
que és la part que uneix el limbe a la tija, i la beina,
que és la zona més ample del pecíol que abraça
la tija. La part superior del limbe es denomina anvers i la inferior
revers. La fulla és l'òrgan encarregat de realitzar
la fotosíntesi, és a dir de sintetitzar matèria
orgànica a partir de l'aigua i les sals minerals absorbides per
l'arrel i del diòxid de carboni absorbit a través d'uns
porus del limbe anomenats estomes. A través d'ells surt
l'oxigen produït durant la fotosíntesi.
Flor. És l´òrgan que permet la reproducció
sexual d'una planta sense necessitat d'aigua en el medi per poder traslladar-se
els gàmetes masculins, ja que aquests es traslladen a través
de l'aire dintre dels grans de pol·len. La flor produeix grans
de pol·len i òvuls.
El gra de pol·len conté el gametòfit
masculí i ho protegeix de la dessecació, per la
qual cosa permet la seva dispersió per l'aire.
L'òvul conté el gametòfit
femení i ho manté humit dintre de la flor tot
esperant els gàmetes masculins que conté el pol·len.
|
|
Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002
|
 |
Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002
|
Test
de resposta múltiple 14
|
Relacionar
dibuixos amb noms 14.1 
|
3. Les Gimnospermes.
Són plantes amb flors però que no tenen fruits,
per la qual cosa les seves llavors no estan tancades en fruits sinó
descobertes. El grup més abundant de les Gimnospermes és
el de les Coníferes o plantes amb
cons, estructures que vulgarment són conegudes amb el nom
de pinyes. Les coníferes són
arbres (hi ha un tronc principal i despres branques) o arbustos
(no hi ha un sol tronc principal). Les més abundant en el nostre
país són els pins. Si s'observa
una pinya madura és pot comprovar que les seves llavors, els pinyons,
no estàn dintre de la pinya sino en contacte amb l'exterior. Altres
coníferes són el xiprer, l'avet
i el cedre.
4.
Característiques dels pins.
1. Tenen fulles
en forma d'agulla (aciculars) i amb una gruixuda pel·lícula
superficial impermeable que ajuda a evitar la pèrdua d'aigua.
La forma acicular dificulta més la dessecació que la forma
plana. És doncs una adaptació a climes secs (tant càlids
com freds). A més, facilita el lliscament de la neu i dificulta
la congelació de la fulla, per la qual cosa els pins d'alta muntanya
no necessiten perdre la fulla durant l'hivern (fulles perennes) i poden
aprofitar la llum tot l'any.
2. Secreten
resina per a impedir l'atac dels insectes devoradors de fusta.
3. Presenten
dos tipus de flors: les flors femenines i les flors masculines.
Es tracta de flors petites i d'estructura molt simple ja que manquen
de pètals.
La flor
femenina està reduïda a una sola escata que en
la seva cara interna origina dos òvuls. Aquestes petites
flors o escates es troben agrupades format un conjunt denominat inflorescència
femenina, que és una petita pinya carnosa i verda, d'aproximadament
un centímetre de longitud que es troba a l'extrem de les branques
superiors.
La flor
masculina té forma lobulada i està formada per
nombroses escates de color groc anomenats estams en forma d'esquama
que produeixen una gran quantitat de grans de pol·len.
Les flors masculines es troben agrupades formant un conjunt denominat
inflorescència masculina, que presenta forma d'espiga,
que es troba situada en l'extrem de les branques inferiors.
|
 |
Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002
|
- 4. Cicle biològic.
Durant la primavera es formen les flors masculines i els seus
estams alliberen els grans de pol·len. Aquests són
transportats per l'aire fins els òvuls de les inflorescències
femenines. Després de la fecundació, al llarg
d'uns dos o tres anys, la inflorescència femenina es va transformant
en una pinya que a l'obrir-se deixa caure les seves llavors,
els pinyons. La disposició de les inflorescències
masculines dificulta la autofecundació, la qual cosa disminuiria
la capacitat de supervivència de l'espècie.
|
|
Dibuix
d'AMADEU BLASCO del llibre "Hidros" de 1r d'ESO. Editorial Casals.
2002
|
Relacionar
dibuixos amb noms 14.2
|
Mots
encreuat 14
|
Índex
general de temes de 1r d'ESO |