3r
ESO. Tema 6. L'APARELL CIRCULATORI I LA CIRCULACIÓ
|
Llegeix les explicacions sobre la sang i l'aparell circulatori
i i realitza l'exercici "Test de resposta múltiple 6".
Després llegeix les explicacions sobre el procés de la circulació
i realitza els exercicis "Dibuix mut 6" i "Mots encreuats
6".
|
1.
L'aparell circulatori humà. L'aparell
circulatori és l'encarregat de distribuir l'oxigen i els aliments
per tot el cos, i de recollir el diòxid de carboni i els productes
d'excreció procedents de les cèl·lules. Està
format per:
- un líquid
circulatori denominat sang,
- una bomba que ho
impulsa denominada cor, i
- uns conductes denominats
vasos anguinis (artèries, venes i capil·lars sanguinis)
i vasos limfàtics.
|
2.
La sang. Està formada per un líquid
denominat plasma sanguini i per diversos tipus d'elements cel·lulars:
els glòbuls vermells, els glòbuls blancs
i les plaquetes.
- Plasma.
El plasma està format bàsicament
per aigua i per determinades
substàncies disoltes (sals minerals, glucosa,
lípids i proteïnes).
El plasma sense proteïnes es denomina sèrum sanguini.
- Glòbuls
vermells. Els glòbuls vermells o eritròcits
són cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina,
que és una proteïna capaç de captar i alliberar
oxigen.
- Glòbuls
blancs. Els glòbuls blancs o leucòcits
poden tenir funció fagocítica (neutròfils,
eosinòfils, i monòcits), generadora
d'anticossos (limfòcits) o productora de vasodilatadors
(basòfils).
- Plaquetes.
Les plaquetes són fragments de citoplasma
que contenen una substància que inicia la coagulació
de la sang.
|

(Imatge
basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología"
de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)
|
3.
Els vasos sanguinis. Se diferencien tres tipus
denominats artèries, venes i capil·lars sanguinis.
- Artèries.
Són els vasos que duen sang des del cor a altres parts del
cos. Són elàstiques gràcies a tenir una gruixuda
capa muscular intermèdia. Totes elles, menys l'artèria
pulmonar, duen sang rica en oxigen.
- Venes.
Són els vasos que duen sang cap al cor. Són molt
poc elàstiques, pel que precisen tenir unes vàlvules
internes per a evitar el retorn de la sang. Totes elles, menys la
vena pulmonar, condueixen sang pobra en oxigen.
- Capil·lars
sanguinis. Són uns vasos extremadament prims que
uneixen el final de les artèries amb el principi de les venes.
Les seves parets són tan primes que permeten l'intercanvi de
gasos en els pulmons, l'entrada de nutrients en l'intestí i la
sortida dels productes de excreció en els ronyons.
|
4.
L'aparell circulatori. El conjunt de tots els
vasos sanguinis constitueixen un aparell circulatori doble i complet.
Es diu doble perquè compren dos circuits, que són
el pulmonar i el general. Es diu complet perquè
en el cor no hi ha barreja de sang oxigenada i no oxigenada, concretament
la sang oxigenada passa per la part esquerra del cor i la no oxigenada
passa per la part dreta.

(Imatge
basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología"
de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)
|

(Imatge
basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología"
de 1r de Batxillerat. Editorial Santillana. 2002)
|
|
5.
El funcionament de l'aparell circulatori sanguini.
Bàsicament depend del funcionament del cor. El cor humà
presenta quatre càmeres: dos que reben sang, les aurícules,
i dues que expulsen sang, els ventricles. Entre l'aurícula
i el ventricle esquerres està la vàlvula mitral,
i entre l'aurícula i el ventricle drets està la vàlvula
tricúspide.
El cor funciona com
una bomba aspirant-impel·lent. Per a això realitza moviments
de relaxació (diàstoles) seguits de moviments de
contracció (sístoles). El cicle cardíac
(batec) dura 0,8 segons i presenta 3 etapes:
- Diàstol.
Les parets de les aurícules i dels ventricles es relaxen i aspiren
la sang, la qual arriba per les venes. La sang que omple les artèries
no retrocedeix gràcies que les vàlvules semilunares
(també denominades sigmoidees) estan tancades. Aquesta
fase dura 0,35 segons.
- Sístole
auricular. Les parets de les aurícules es contreuen,
s'obren les vàlvules auriculo-ventriculars (mitral i tricúspide)
i la sang passa als ventricles. Aquesta fase dura 0,15 segons.
- Sístole
ventricular. Les parets dels ventricles es contreuen i la
sang del ventricle esquerre pansa a l'artèria aorta, cap a la
resta del cos, i la del ventricle dret passa a l'artèria pulmonar
cap als pulmons. Aquesta fase dura 0,3 segons.
|
|
AD
= Aurícula dreta,
AE = Aurícula
esquerra, VD = Ventrícle dret, VE
= Ventrícle esquerre
|
(Imatge
basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología"
de 3r d'ESO. Editorial Santillana. 2002)
|
Test
de resposta múltiple 6
|
6. Principals artèries i venes de l'aparell circulatori sanguini.
Les principals venes són les venes pulmonars que porten
sang procedent dels pulmons a l'aurícula esquerra, i la vena
cava (superior e inferior) que porta sang de la resta del cor a
l'aurícula dreta. Les principals artèries són l'artèria
pulmonar que des del ventricle dret porta sang als pulmons i l'artèria
aorta que des del ventricle esquerre porta sang a la resta del cos.
(Imatge
de BIOPUNT publicada al llibre "Biologia i Geologia de 3r d'ESO"
de l'Editorial Casals. Barcelona. 1997)
|
7.
El sistema limfàtic.
Està constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis
limfàtics. El líquid que conté es denomina limfa.
Els vasos limfàtics són cecs, és a dir no tenen sortida.
Per les seves parets absorbeixen part del líquid intersticial i
ho condueixen als vasos sanguinis.
El sistema limfàtic
realitza tres funcions:
- Retornar a la
sang una gran part del plasma que, a causa de la pressió,
ha sortit dels capil·lars sanguinis.
- Transportar
els greixos absorbits en l'intestí evitant així que
arribin massa concentrades al cor.
- Produir anticossos.
En els ganglis limfàtics es generen limfòcits, els quals
produeixen anticossos. Els principals ganglis limfàtics es troben
el coll, aixelles i engonals. La seva inflamació és símptoma
de patir una infecció.
(Imatge
basada en un dibuix del llibre "Biología y Geología"
de 1r de Batxillerat. Editorial Santillana. 2002)
|
|
8. Les malalties de l'aparell circulatori humà.
Les principals són:
- Aterosclerosi.
És el dipòsit de plaques de colesterol a l'interior de
les artèries.
- Arteriosclerosi.
Enduriment de les parets de les artèries a causa de l'edat.
- Trombosi.
Obstrucció d'un vas generalment a causa de un coàgul de
sang que s'ha format al trencar-se les plaquetes a causa de fregar amb
els dipòsits de colesterol que hi ha a l'interior de les artèries.
- Angina de pit.
Dolor en el pit motivat per una forta contracció del cor al no
rebre suficient oxigen generalment a causa de l'obstrucció de
l'artèria coronària.
- Infart de miocardi.
Malaltia que presenta els mateixos símptomes i causes que l'angina
de pit però que al durar hores, provoca la destrucció
d'una part del cor i, si afecta a tot ell, la mort de l'individu.
- Buf cardíac.
Insuficiència cardíaca deguda a un buidatge inadequat
del cor.
- Taquicàrdia.
Freqüència cardíaca superior a 100 batecs per minut.
- Hipertensió.
És un augment crònic de la pressió arterial.
- Leucèmia
o càncer de sang. És una proliferació anormal
dels glòbuls blancs.
|
Dibuix
mut 6
......... Mots encreuats 6
|
Índex
general de temes de 3r d'ESO
|