|
|
Constatem que la llengua és
l’eina dels projectes.
L’ús de la llengua en contextos d’experiències
significatives, funcionals i de cooperació genera interès
per aprendre, no només respecte al contingut, sinó a més
a més per aprendre a usar la llengua.
Primer els alumnes utilitzen els recursos
lingüístics que tenen al seu abast per resoldre les situacions,
però gràcies a la mediació del mestre van incorporant
les formes més adequades tot augmentant la seva competència
lingüística i comunicativa.
Pensem que els alumnes aprenen llengua usant-la
com instrument per moure’s pel món del coneixement.
Per fonamentar aquesta afirmació veurem
que en els contextos d’aprenentatge que es creen en el marc dels projectes
convergeixen els principis que autors com Pilar
Lacasa i altres presenten com a bàsics per assegurar
el desenvolupament i aprenentatge del llenguatge:
1)
El llenguatge és una activitat centrada en el significat.
En el marc del desenvolupament
d’un projecte els alumnes han de resoldre molts problemes; això
implica que contínuament estiguin tractant informació en
funció d’unes determinades metes i que, per a això, usin
el llenguatge com a manifestació del pensament. Pensen perquè
fan servir la llengua i fan servir la llengua perquè pensen.
És en aquests contextos
centrats en el significat que s’ofereix l’opció a l’alumne d’usar
el llenguatge com una manera de pensar de forma creativa i crítica.
Tal com Daniel
Cassany diu, l’estructuració del llenguatge
i l’ordenació del pensament estan en perfecta harmonia i l’un
al servei de l’altre. Per tant, l’adquisició i el domini de la
llengua es treballa en el nivell epistèmic.
2)
El llenguatge s’aprèn més fàcilment en contextos d’ús
i segons els propòsits que generen aquests contextos.
En les activitats d’ensenyament-aprenentatge
que sorgeixen en el procés de treball d’un projecte, els alumnes
tenen uns propòsits significatius relacionats amb l’ús del
llenguatge. Per exemple, han de llegir textos expositius per cercar informació,
han d’escriure les pròpies opinions per justificar preses de decisions,
han de discutir per compartir significats...
En aquests contextos el propòsit
implícit en la proposta de treball té un paper molt rellevant,
ja que orienta la resolució de la tasca, focalitza l’atenció,
facilita la regulació, ajuda a compartir... Així doncs, afavoreix
que els alumnes adquireixin un domini instrumental del llenguatge oral
i escrit com a via d’accés als altres coneixements i que es vagin
convertint en bons usuaris tot desenvolupant la seva competència
sociolingüístico-comunicativa.
3)
Parlar, escoltar, llegir i escriure són quatre habilitats lingüístiques
que han de considerar-se de forma integrada.
Les idees exposades confirmen
que el llenguatge és la traducció del pensament i que són
les quatre habilitats les que permeten materialitzar-lo.
Organitzar el currículum
de forma globalitzadora i relacional entorn al tema de treball pactat implica
que l’alumne hagi de tractar informació per cercar significats.
És en aquestes activitats complexes on les quatre habilitats s’usen
simultàniament, ja que es parla sobre el que es llegeix i sobre
el que s’escriu, s’escriu sobre el que es parla, es llegeix per escriure...
Però les quatre habilitats
no només s’interrelacionen per la simultaneïtat amb què
apareixen en el fet comunicatiu, sinó que existeix entre elles un
lligam intern potent.
Aquesta relació entre
les quatre habilitats ve determinada per tres eixos fonamentals: implicacions
del procés cognitiu, paper en el procés de comunicació
i el canal utilitzat.
Si considerem l’activació
de les quatre habilitats com a processos cognitius d’alt nivell, podem
afirmar que l’alumne en parlar, escoltar, llegir i escriure, posa en marxa
tots els mecanismes implicats en l’acte de pensar: motivacions, capacitats,
coneixements, actituds...; per tant, el que tenen en comú aquestes
quatre habilitats és que cal pensar.
Respecte al paper de l’individu
en l’acte comunicatiu, el processament de la informació pot ser
receptiu o productiu. Des d’aquesta perspectiva constatem una relació
intrínseca entre escoltar i llegir com a processos de comprensió,
i entre parlar i escriure com a processos d’expressió.
Referint-nos al canal de comunicació
– oral o escrit -, les habilitats es relacionen segons els elements textuals
i contextuals que comparteixen.
Aquestes reflexions constaten
la interrelació entre les quatre habitats lingüístiques.
El doble aparellament d’habilitats orals/escrites i receptives/ productives
determina afinitats i diferències força rellevant entre elles.
4)
El llenguatge s’aprèn a través de la pràctica.
Les habilitats lingüístiques
com millor s’aprenen és a través del seu ús, més
que en activitats descontextualitzades. La utilització de la llengua
en contextos d’ús afavoreix que els alumnes posin en funcionament
estratègies comunicatives necessàries per desenvolupar la
seva competència lingüística-comunicativa.
Quines situacions d’aprenentatge
es creen en el treball per projectes on s’usen les quatre habilitats lingüístiques
i alhora se n’afavoreix el seu desenvolupament?
Desenvolupament
de les habilitats de la parla:
-
Expressar els propis interessos
amb un llenguatge estructurat i comprensible pels altres.
-
Discussió amb els companys
per compartir significats, prendre acords, prioritzar...
...
Desenvolupament
de les habilitats de l’escolta:
-
Identificar les idees claus d’un
missatge oral.
-
Prendre consciència dels
punts de vista dels altres.
-
Contrastar la informació
que es rep amb la que ja es té.
...
Desenvolupament
de les habilitats de lectura:
-
Utilitzar estratègies per
obtenir informació rellevant del text, com subratllat, prendre notes...
-
Autointerrogar-se per assegurar
la integració de la informació abans, durant i després
de la lectura.
-
Manipular fonts d’informació
escrita diferents: diccionaris, revistes, llibres de consulta.
...
Desenvolupament
de les habilitats de l’escriptura:
Producció de textos de
tipologia diversa en funció de la situació i propòsits
diferents.
-
Activar els processos implicats
en la producció d’un text: contextualització, planificació,
textualització, revisió i edició.
-
Ús d’estratègies
per organitzar la informació: esquemes, mapes conceptuals...
...
5)
La llengua s’ha d’aprendre en contextos d’interacció que afavoreixen
el desenvolupament lingüístic de la comunitat.
Aprendre és un acte comunicatiu.
Aprenem gràcies a la interacció. Tot i que cadascú
de nosaltres és responsable del propi aprenentatge, necessitem
dels altres per avançar i aprendre.
El grup ha de ser el mitjà
on s’expressi, reformuli, contrasti i es comparteixi el coneixement.
Al llarg del desenvolupament del projecte es creen diversitat de formats
d’interacció que actuen com a potents mediadors del desenvolupament
de les quatre habilitats lingüístiques.
Un dels formats que afavoreix
l’aprenentatge és la interacció entre iguals. És
un mitjà valuós, ja que compartir amb els companys que
estan en uns moments pròxims del procés d’aprenentatge
afavoreix als alumnes que consolidin coneixements que estan en procés
de construcció.
|