|
|
Quan el professor adopta el
paper d'observador, tant en les activitats individuals com en les de grup,
una de les principals tasques és avaluar el que els alumnes fan
i preveure el que està en la seva zona de desenvolupament proper,
o sia, el que poden fer. La seva intervenció ha d'anar orientada
en dos sentits: per un costat, creant les condicions òptimes perquè
es produeixi la interacció entre l'alumne i el nou contingut i alhora
intervenir d'acord amb les necessitats de cada alumne i del grup.
Per altra banda, el mestre ha de posar especial
èmfasi en la creació de contextos compartits que propiciïn
l'aprenentatge de la llengua de forma global, en situacions on l´ús
tingui un significat i un objectiu.
El context és un referent ambiental
i temàtic que, compartit per tot el grup, serveix de marc a les
experiències i intercanvis comuns. Les activitats d'aprenentatge
es plantegen des d'una perspectiva globalitzadora, s'integren els continguts
a partir d'unitats que tenen sentit.
Des d'aquesta perspectiva, la llengua és
molt més que un contingut del programa; és un instrument
de relació i coneixement. Els nens aprenen a dominar progressivament
el llenguatge mentre interaccionen entre ells i amb l'entorn, gràcies
a la participació del mestre.
És en aquests contextos d'interacció
que els alumnes negocien significats i faciliten la construcció
del coneixement, producte d'una construcció social que a llarg termini
afavoreix la memòria comprensiva. Això comporta que l'ensenyant
adopti unes actituds orientades a:
-
afavorir, estimular i orientar els intercanvis
verbals amb els nens i entre ells.
-
mostrar-se sensible als seus interessos i intents
de comunicació,
-
recollir i potenciar tot allò que estimuli
el nen a interactuar i comunicar-se.
|