Faringe: és un conducte muscular, membranós que ajuda a que l'aire es aboqui cap a les vies aèries inferiors.
Epiglotis: és una tapa que impedeix que els aliments entrin en la laringe i la tràquea al'empassar. També marca el límit entre l'orofaringe i la laringofaringe.
Laringe: és un conducte que la funció principal és la filtració de l'aire inspirat. A més, permet el pas d'aire cap a la tràquea i els pulmons i es tanca per a no permetre el pas de menjar durant la deglució si la mateixa no l'ha desitjat i té la funció d'òrgan fonador, és a dir, produeix el so.
Tràquea: Brindar una via oberta a l'aire inhalat i exhalat des dels pulmons.
Bronqui: Conduir l'aire que va des de la tràquea fins als bronquiolos.
Bronquiol: Conduir l'aire que va des dels bronquis passant pels bronquiolos i acabant en els alvèols.
Alvèol: Permet l'intercanvi gasós, és a dir, en el seu interior la sang suprimeix el diòxid de carboni i recull oxigen.
Pulmons: La funció dels pulmons és realitzar l'intercanvi gasós amb la sang, per això els alvèols estan en estret contacte amb capil lars.
Músculs intercostals: La funció principal dels músculs respiratoris és la de mobilitzar un volum d'aire que serveixi per, després d'un intercanvi gasós apropiat, aportar oxigen als diferents teixits.
Diafragma: Múscul estriat que separa la cavitat tòrax (pulmons, mediastí, etc.) De la cavitat abdominal (intestins, estómac, fetge, etc.). Intervé en la respiració, descendint la pressió dins de la cavitat tòrax i augmentant el volum durant la inhalació i augmentant la pressió i disminuint el volum durant la exhalació. Aquest procés es duu a terme, principalment, mitjançant la contracció i relaxació del diafragma