Refredat.
El refredat comú és una malaltia infecciosa viral lleu del sistema respiratori superior (nas i coll). Els seus símptomes són eixavuiros, secreció nasal, goteig o congestió nasal –sovint tots alhora o un a cada fosa nasal–, picor, mal de coll, tos, mal de cap i una sensació de malestar general. Sol durar de 3 a 10 dies i és una de les malalties més comunes.
El refredat
comú pertany a les infeccions del tracte
respiratori superior. És diferent de la grip, una
infecció viral més greu del tracte respiratori que mostra
símptomes addicionals: febre en augment, tremolors i dolors
musculars, tot i que moltes persones confonen ambdues malalties.
Bronquitis.
La bronquitis és una inflamació dels bronquis (vies respiratòries de grandària mitjana) en els pulmons. La bronquitis aguda és generalment causada per virus o bacteris i pot durar diversos dies o setmanes. La bronquitis crònica no és necessàriament causada per una infecció i és normalment part d'una síndrome anomenada malaltia pulmonar obstructiva crònica; es diagnostica clínicament com una tos persistent que produeixi esput (flegma), durant almenys tres mesos en dos anys consecutius. Tant la bronquitis aguda com la crònica poden derivar en asma o pulmonia.
La bronquitis aguda es caracteritza per tos, producció d'esput (flegma) i símptomes relacionats amb l'obstrucció de les vies respiratòries a causa de la seva inflamació i de la flegma, tals com falta d'alè i sibilàncies. Està causada per una infecció vírica, com ara un catarro, o una infecció bacteriana com: el mycoplasma, la bordetella i la chlamydia. També pot provenir d'haver respirat gasos irritants, com ara els del fum del tabac o de l'aire contaminat. El principal símptoma és la tos persistent.
Pneumònia
La pneumònia és un trastorn inflamatori del pulmó. Sovint se la descriu com una inflamació pulmonar parènquima-alveolar i una repleció alveolar anormal amb consolidació i exsudació de fluids.
Els alvèols són bosses microscòpiques plenes d'aire dels pulmons, encarregades d'absorbir l'oxigen. La pneumònia pot deure's a una varietat de causes, incloent-hi infecció per bacteris, virus, fongs o paràsits, o una lesió química o física dels pulmons. La seva causa també pot descriure's oficialment com a "idiopàtica" (és a dir, desconeguda) quan s'han exclòs les causes infeccioses.
Els símptomes típics associats amb la pneumònia inclouen tos, dolor toràcic, febre i dificultats per respirar. Les eines de diagnòstic inclouen les radiografies i una examinació de l'esput. El tractament depèn de la causa de la pneumònia; la pneumònia bacteriana és tractada amb antibiòtics.
La
pneumònia és una malatia comuna que es produeix en
totes les
franges d'edat, i és la primera causa de mort entre la gent gran
i els
malalts crònics i terminals.
Existeixen vacunes per prevenir determinats tipus de pneumònia.
La prognosi depèn del tipus de pneumònia, el tractament
apropiat, qualsevol complicació, i l'estat de salut de la
persona.
|
La pneumònia omple els alvèols del pulmó de fluids, evitant que l'oxigen arribi a la sang. L'alvèol de l'esquerra és normal, mentre que el de la dreta està ple de fluid degut a la pneumònia. |
Tuberculosi.
La tuberculosi (abreujat com a TB per tubercle
bacillus o Tuberculosi) és una malaltia
infecciosa comuna i sovint mortal causada per micobacteris,
principalment Mycobacterium tuberculosis.
La tuberculosi sol atacar els pulmons (com a TB pulmonar) però també pot
afectar el sistema nerviós central, el sistema limfàtic,
el sistema circulatori, el sistema genitourinari,
el sistema gastrointestinal, els ossos, les articulacions i fins i tot la
pell. Altres micobacteris, com Mycobacterium bovis, Mycobacterium
africanum, Mycobacterium canetti, i Mycobacterium
microti també causen tuberculosi, però
són espècies més rares.
Els símptomes clàssics de la tuberculosi són una tos crònica, amb esput sanguinolent, febre, suors nocturnes i pèrdua de pes. La infecció d'altres òrgans causa una àmplia varietat de símptomes. El diagnòstic es basa en la radiologia (habitualment radiografies toràciques), una prova de la tuberculina cutània i anàlisis de sang, així com una examinació al microscopi i un cultiu microbiològic dels fluids corporals. El tractament de la tuberculosi és complicat i requereix llargs tractaments amb diversos antibiòtics. Els contactes, si és necessari, també són analitzats i tractats. La resistència als antibiòtics és un problema creixent en la tuberculosi extensament resistent als medicaments. La prevenció es basa en programes garbell i vacunació, generalment amb la vacuna Bacillus Calmette-Guérin (BCG).
La tuberculosi s'encomana per via aèria, quan les persones infectades tussen, esternuden o escupen.
Asma.
La majoria dels malalts afectats per aquesta disfunció
són persones al·lèrgiques al pol·len , la
pols , etc. Les dificultats de ventilació que presenten
són causades per la contració de cèl·lules
musculars , fet que provoca la constricció de les vies
respiratòries.
Encara que es coneix que l'asma és una condició causada per una inflamació crònica de la via aèria, els components precisos d'aquesta inflamació estan encara per dilucidar i les causes d'aquesta inflamació són incertes. Moltes cèl·lules inflamatòries poden estar implicades i interactuar amb unes altres d'alguna manera complexa.
Existeix ja una evidència persuasiva que els mastòcits juguen un important paper en la resposta immediata a l'al·lergen i l'asma induït per l'esforç i el relacionat amb aliments, però les cèl·lules responsables de la inflamació crònica que provoquen la hiperreactivitat bronquial són els macròfags, els eosinòfils i limfòcits T, tots ells apareixen activats en l'asma. Els limfòcits T estan programats per a produir certes citoquines (cèl·lules Th2) que conduïxen a la característica inflamació eosinofílica. Aquesta programació comprèn a cèl·lules presentadores d'antigen, tals com les cèl·lules dendrítiques en l'epiteli de via aèria.
El procés
d'inflamació crònica pot ser que
condueixi a canvis estructurals, tals com la fibrosi, l'engruiximent o hipertròfia del múscul
llis bronquial i la angiogènesi, el que pot donar lloc a
una obstrucció irreversible de la via aèria
Estat de les vies aèries abans i després d'un atac asmàtic. |
Faringitis
La faringitis és la inflamació difosa de la mucosa de la faringe, causada per la infecció o els efectes nocius dels factors irritants. Sol anara acompanyada sempre d'amigdalitis, que és la inflamació de les amígdales palatines, si és que no han estat extretes, per la qual cosa se sol parlar més bé de faringoamigdalitis.
FARINGOAMIGDALITIS
ERITEMATOSA:És la
inflamació causada per una
infecció vírica. Molt freqüentment apareix
després d'haver tengut rinitis o es
donen al mateix temps, i també està causada per
Adenovirus, Rinovirus, Coronavirus
i els virus de la grip i Parainfluenza. La transmissió
es dóna fàcilment a través de les gotes de saliva
en parlar o tossir. És autolimitant i es cura en 4 o 5 dies.
Les manifestacions de la faringoamigdalitis eritematosa són:
Inflamació de la faringe amb envermelliment.
Inflamació de les amígdales, que en infants poden complicar la inflamació i donen la característica veu de nas.
Mal de coll, amb irradiació a l'orella.
Sequedat.
Tos irritativa.
Febre moderada.
Postració, sobretot en infants i altres grups especialment sensibles, afectats per altres malalties, gent gran, etc.
FARINGOAMIGDALITIS PULTÀCIA:És la inflamació que també inclou formació de pus, en forma de puntejat blanc sobre la superfície envermellida de la inflamació. Està causada per sobreinfecció bacteriana per estreptococs beta-hemolític, Steptococcus aureus, pneumococs i Haemophilus influenzae.
Les manifestacions de la faringoamigdalitis pultàcia són:
Inflamació i pus a la faringe i les amígdales.
Mal de coll que pot dificultar la deglució.
Febre alta.
Cefalea.
Postració.
Adenopaties submaxil·lars, en què els ganglis submaxil·lars estan inflamats
És la inflamació que també inclou formació de pus, en forma de puntejat blanc sobre la superfície envermellida de la inflamació. Està causada per sobreinfecció bacteriana per estreptococs beta-hemolític, Steptococcus aureus, pneumococs i Haemophilus influenzae.
Les manifestacions de la faringoamigdalitis pultàcia són:
Inflamació i pus a la faringe i les amígdales.
Mal de coll que pot dificultar la deglució.
Febre alta.
Cefalea.
Postració.
Adenopaties submaxil·lars, en què els ganglis submaxil·lars estan inflamats.
Grip:
La grip és una malaltia infecciosa que afecta els ocells i els mamífers, provocada per virus ARN de la família dels ortomixovírids (els virus de la grip). El nom "grip" deriva del francès gripper ("agafar de sobte") o de l'alemany suís grüpen ("tremolar de fred o de febre"). Un nom alternatiu, influença, deriva de l'italià influenza, que significa "influència". En els humans, els símptomes habituals de la malaltia són esgarrifances, febre, faringitis, dolors musculars, mals de cap severs, tos, feblesa i malestar general En els casos més greus, la grip provoca pneumònia, que pot resultar fatal, especialment en els infants i la gent gran. Tot i que sovint se la confon amb un refredat, la grip és una malaltia molt més greu i és provocada per un tipus de virus diferent. La grip pot causar nàusees i vòmits, especialment en els infants, però aquests símptomes són més característiques de la malaltia no relacionada de la gastroenteritis, que a vegades és anomenada "grip estomacal" o "grip de les 24 hores".
Generalment, la
grip es transmet de mamífers infectats a
través de l'aire per la tos o per esternuts, creant aerosols
portadors del virus, i d'ocells infectats a partir dels seus excrements. La grip també es pot transmetre
per la saliva, les secrecions nasals, els excrements
i la sang. Les infeccions també es poden produir per contacte
amb aquests fluids corporals
o amb superfícies contaminades. Els virus de la grip poden
romandre
infecciosos durant aproximadament una setmana a la temperatura del cos
humà, fins a trenta dies a 0ºC,
i períodes molt més llargs a temperatures molt baixes. La
majoria de soques de
grip es poden desactivar fàcilment amb desinfectants
i detergents.
Sinusitis
|
La sinusitis és una
inflamació dels sins nasals, les cavitats buides
que tenim dins dels ossos de la galta que es troben situades al voltant
i darrere del nas. |
Càncers
de l'aparell respiratori.
El càncer no és una malaltia sola sinó moltes ,
cadascuna de les quals afecta una part del cos, i encara d'una manera
diferent. Hi ha una relació directa amb l'ús de tabac.
Hi
ha una sèrie de factors que poden canviar el cicle respiratori:
La tos , originada per la presèmcia e cossos sòlids que irriten les vies respiratòries.
L'esternut , provocat per la presència de pols en l'aire que respirem cosa que la irritació de les vies espiratòries superiors.
El singlot és degut a moviments espasmòdics el diafragma , provocats per causes emocionals , esforços excessius , etc.
Pulmons
d'una persona
fumadora
Pulmons d una persona no fumadora |