La
institució d'una Inquisició apareix l'any 1231 en la Historia,
en territori germànic, contra els càtars renans, l'eliminació
dels quals el papat confia a Conrad de Marburg. L'any 1233, a Occitània,
"l'Inquisitio heretice pravitatis" (funció d'investigació
sobre la depravació herètica), és oficialment instaurada
i Gregori IX, investeix a dominics
i franciscans, d'aquest sant ofici.
La
paraula Inquisició significa pròpiament investigació.
El procediment dirigit per un veritable tribunal, amb un jutge que "instrueix"
cada assumpte, interrogant els testimonis aportats sota jurament, per tal
de fer-los dir tota la veritat sobre ells mateixos i sobre els altres.
La Inquisició doncs, com a procediment d'investigació, exigia
testimoniatges, reclamava llistes de noms i es basava en el sistema de
la delació. El seu objectiu va ser conduir a la mort una religió,
mitjançant l'eliminació dels seus pastors i el desmantellament
de les xarxes de solidaritat vers ells.
La
Inquisició era odiada, perquè d'alguna manera arribava en
els furgons de l'exèrcit d'ocupació, i es dividia escorcollant
el país fins al punt que feia de cada vilatà, un sospitós
en potència i de l'Església dels Bons Cristians, una Església
del desert. Va funcionar i es va organitzar a poc a poc, de manera cada
vegada més burocràtica i més sistemàtica.
L'objectiu
de les seves investigacions era simple: identificar, amb el joc de lligar
caps a partir de testimoniatges, tots els perfectes i les perfectes clandestins,
tots els ministres i pastors de la religió dissident. Els registres
d'interrogatoris o de deposicions, funcionaven en aquest aspecte com a
veritables fitxers que destacaven noms i llocs. Cada perfecte o perfecta
identificat i arrestat, era sistemàticament "lliurat al braç
secular", és a dir, lliurat a la foguera si refusava abjurar. Si
abjurava, incorria en penes menors: la condemnació a les "quatre
parets", la presó, perpètua o no, "estricta" o no (la presó
"estricta" equivalia a una condemna de mort dissimulada). Si abjurava i
acceptava fer-se col.laborador de la Inquisició, recobrava la llibertat,
però sota la protecció d'armats.
Sens
dubte la inmensa majoria de perfectes no van abjurar, i és així
com la repressió selectiva, el terror generalitzat i la delació
erigida en sistema per la por i la cobdícia, duta a teme per la
Inquisició des de 1234 a 1325, va aconseguir la total desaparició
de l'Església càtara a Occitània. Alguns dels seus
membres es van refugiar a la Llombardia i fins i tot a Catalunya, i els
altres, un rera l'altre, van ser eliminats pel foc.