MALEN RUIZ DE ELVIRA , Madrid
El pedrot negre va entrar com un bòlid per el parabrises d'un automòvil en marxa el 20 de juny de 1994, prop de Getafe (Madrid). Ara porta més de dos anys sotmés a proves, però els experts que l'han analitzat estan a punt de deixar-ho córrer. La roca, de menys de 1,5 quilos, no se sembla a cap cosa natural coneguda, ni desvetlla el seu secret. És un tipus nou de meteorit? Sería una mena de bomba científica. Són restes d'algún material de fabricació humana? I si es així, com va entrar al cotxe trencant el parabrises en trajectòria descendent a 300 quilòmetres per hora?

Micro-esfera vítrea de la superfície de la roca caiguda a Getafe. (MNCN)

El propietari del vehicle, José Luis Martín, un ciutadà espanyol amb residència habitual a Washington, el meteorit només li va trencar un dit. El volant va aturar el cop. A la seva dona, que viatjava amb ell, no li va passar res. La pedra va ser recollida, encara a gran temperatura, de la safata d'arrera del cotxe, i aviat era en mans d'experts del Museo Nacional de Ciencias Naturales, donada per Martín.

Ara, 10 experts en diverses disciplines -espanyols i estrangers- estan a punt de terminar l'estudi de la roca de Getafe, como li diuen, i creuen que ténen entre mans un nou tipus de meteorit, quelcom diferent a tot el que s'havía descrit fins ara.

Jesús Martínez Frías, encarregat de dirigir la investigació sobre la roca, diu que és molt difícil que un nou tipus de meteorit siga acceptat dins de la comunitat científica. Cal presentar tantes proves per demostrar-lo que pot resultar pràcticament impossible. «Vull deixar clar que el que no podem dir es que sigui un meteorit nou. Es possible que no ho poguem dir mai, però això no vol dir que pensem que no és un meteorit», diu Martínez Frías.

S'han fet ja totes les proves possibles, algunes d'elles a Canadà i Estats Units, quan a Espanya no hi teníen els instruments adients. La llista es llarga, des de la microscopía d'alta resolució i la determinació de la temperatura de fusió (1.200 graus), fins l'anàlisi mitjançant sondes protóniques i activació neutrónica.

La pedra pesava 1,417 quilograms, però ara, després del procés de proves, pesa una mica menys, encara que conserva el mateix aspecte de meteorito que ha patit un viatje per l'espai. A la seva superfície han trobat micro-esferes vítries, presents a d'altres meteorits, però també presents a la pols industrial de la Terra, encara que resulta difícil comprendre com es podríen haver enganxat a la roca micro-esferes de pols terrestre.

Hipòtesi del fragment

L'anàlisi de les modificacions produides per els raigs còsmics a la mostra, que indicaría la seva edat i permetría comprovar si ve o no de l'espai, ha donat resultats incerts, que podríen ser degut a errors. Però la pedra podría ser un fragment intern d'una altra peça més gran, que hagués estat protegit durant la major part de la seva llarga existència.

El cas es que la composició química y mineralógica de la roca tampoc correspón a cap roca terrestre coneguda. Sembla una barreja artificial de roques naturals. Podría tractar-se, en tot cas, d'una ceràmica d'alta tecnología, del tipus de les llosetes que recubreixen el transbordador espacial, o un material altament refractari.

Conté silicats de calci, òxids de ferro, ferro i coure. En quant al lloc de l'univers del que prové, si verdaderament és un meteorit, de moment és hipotètic. Ja es va dir fa dos anys que es tractava d'un cas únic.

Ara sembla que també és únic el meteorit en sí mateix. L'article en el que els investigadors publicaràn properament les seves conclusions portarà un titol semblant a aquest: La roca de Getafe, meteorit exòtic o artefacte humà? La manca de proves suficients impedeix anar més lluny. Per ara.