La majoria de galàxies podria contenir
un gran forat negre
L es observacions fetes amb el Hubble han confirmat
l'existència de forats negres. Segons la física teòrica,
aquest objectes són tan densos que cap cosa no pot escapar a la
seva força gravitatòria, ni tan sols la llum. Aixó
equival a dir que són invisibles per definició
Ara bé, si quelcom cau dins d'un forat negre, abans de que desaparegués
de l'univers observable, es desintegraria violentament, emetent una forta
radiació de gran energia.
En la cerca de forats negres, les condicions que cal imposar als candidats
són les següents:
- Que emetin energia molt intensament.
- Que aquesta energia procedeixi d'una regió petita.
- Que tot giri molt ràpidament al voltant d'aquesta regió
Hi ha algunes que compleixen tots els requisits.
Ja s'havien descobert forats negres a galàxies
actives. Un equip d'astrònoms dirigit per Doug Richstone
ha anunciat ara el descobriment de tres galàxies normals que conténen
forats negres gegants al seu interior. Aquests forats negres ténen
una massa equivalent a la de milions d'estels com el Sol. Possiblement
van ser els motors de quasars fa molt
de temps. Les conclusions a que han arribat després d'estudis espectroscòpics
i fotométrics de 27 galàxies properes són les següentes:
- Hi ha forats negres gegants a pràcticament totes les galàxies.
- La massa d'un forat negre és proporcional a la massa de la galàxia
que el conté. Una galàxia doble gran que una altra conté
un forat negre que també és el doble de gran. Sembla que
hi ha alguna relació entre el creixement del forat negre i la formació
de la galàxia a la que es troba.
- El nombre de forats negres trobat i les seves masses suggereixen que
podrien haver estat motors de quasars como els que observem a les galàxies
llunyanes.
Doug Richstone va dir: "Creiem que es tracta de quasars fòssils
i que la majoria de galàxies van lluir com quasars en el passat".
Alguns proposen que els forats negres han servit com "nucli de
condensació" en el procés de formació de les
galàxies. Les galàxies grans s'haurien format per fusió
de protogalàxies més petites, i els forats negres corresponents
s'haurien reunit al nucli en un sol forat negre enorme, de massa proporcional
a la de la galàxia.
Segons un model alternatiu, els forats negres han anat creixent fins
consumir aproximadament un 1 % del gas present a la galàxia.
|

|
Aquestes són les tres galàxies normals
on s'han descobert forats negres gegants. NGC4486B (baix) té nucli
doble. A la dreta es mostren, ampliats, el 0,5" (segons d'arc) centrals.
Les imatges de NGC 3377 i de NGC 4486B abasten 2,7" i la corresponent
a NGC3379 abasta 5,4".
La imatge de l'esquerra dóna accés a una
versió reduida. Des de l'article original podeu recuperar la versió
sense reduir:
|
Forats negres coneguts prèviament
| Galàxia |
Comentari |
Constelació |
Tipus |
Distància1 |
Lluminositat2 |
Massa3 |
| Camí de Sant Jaume |
|
|
Sbc |
2800 |
1.9 |
2 milions |
| NGC 224 = M31 |
Galàxia Andromeda |
Andromeda |
Sb |
2.3 milions |
5.2 |
30 milions |
| NGC 221 = M32 |
Satèl.lit de M31 |
Andromeda |
E2 |
2.3 milions |
0.25 |
3 milions |
| NGC 3115 |
|
Sextans |
SO |
27 milions |
14.2 |
2 milions |
| NGC 4258 |
Detecció Maser |
Canes Venacti |
Sbc |
24 milions |
1.3 |
40 milions |
| NGC 4261 |
|
Virgo |
E2 |
90 milions |
33 |
400 milions |
| NGC 4486 = M87 |
|
Virgo |
E0 |
50 milions |
56 |
3000 milions |
| NGC 4594 = M104 |
Sombrero |
Virgo |
Sa |
30 milions |
47 |
1000 millions |
| Nous objectes descoberts |
| NGC 3377 |
|
Leo |
E5 |
32 milions |
5.2 |
100 milions |
| NGC 3379 |
|
Leo |
E1 |
32 milions |
13 |
50 milions |
| NGC 4486b |
Satèl.lit de M87 |
Virgo |
E0 |
50 milions |
0.82 |
500 milions |
- Notes
- 1En unitats d'anys llum
- 2En unitats de mil milions de vegades la lluminositat solar.
Per les espirals, citem la lluminositat de la part central.
- 3En unitats d'una massa solar.
|
NGC 4261
Es troba a la constel·lació Virgo, a 100 milions d'anys
llum de distància. Aquesta fotografia del seu nucli mostra un disc
de pols i gas d'uns 800 anys llum de diàmetre i una massa 100000
vegades més gran que la del Sol.
La velocitat de rotació d'aquest disc indica que l'objecte central
de la fotografia, d'un diàmetre no superior a 80 unitats astronòmiques,
té una massa 1200 milions de vegades més gran que la del
Sol.
El que resulta més sorprenent és que aquest forat negre
està descentrat 20 anys llum respecte al disc, que tampoc ocupa
el centre galàctic. Alguns astrònoms pensen que els materials
ejectats a gran velocitat per aquests objectes poden produir un efecte
d'acció i reacció, desplaçant el forat negre com si
fos un coet.
|
DUST DISK AROUND A BLACK HOLE IN GALAXY NGC
4261
(L. Ferrarese. 4-12-1995)
|
M 87
Es troba a 50 milions d'anys llum de nosaltres, a la constel·lació
Virgo.
El 1917 es va descobrir una expansió en forma de dit sortint
del nucli d'M87. Als anys cinquanta es va comprovar que aquesta galàxia
emetia també enormes quantitats d'energia en forma d'ones de ràdio.
A les millors imatges s'hi veia sortir del nucli un estret raig de forma
cònica, amb condensacions d'uns 10 anys llums de diàmetre:
una mida petita a escala galàctica. Alguns deien que només
un forat negre podia explicar tota aquesta activitat. Per altres, els forats
negres no eren més que curiositats teòriques.
Quan Holland Ford i Richard Harms van veure per primera vegada aquesta
fotografia, obtinguda amb la càmara WFPC-2 del telescopi espacial,
van quedar impresionats per la insospitada presència d'una estructura
espiral al interior d'aquesta galàxia el·líptica.
El gas de l'espiral és hidrogen ionitzat a uns 10000º K.
A 60 anys llum del centre gira a 550 km/s al voltant d'un objecte amb una
massa 3000 milions de vegades més gran que la del Sol concentrada
dins d'un espai no més gran que el nostre sistema solar. "Si
no es tracta d'un forat negre, llavors no tinc idea de què és",
ha dit Holland.
|
HUBBLE CONFIRMS EXISTENCE OF MASSIVE BLACK
HOLE AT HEART OF ACTIVE GALAXY
(Holland Ford and Richard Harms. 25-5-1994)
|
NGC 1068
És una galàxia activa de Seyfert de tipus 2 que es troba
a uns 60 milions d'anys llum de nosaltres. Aquestes galàxies tenen
un nucli que brilla amb un esclat 1000 milions de vegades més gran
que el del Sol. També presenten variacions de luminositat amb un
periode de pocs dies. Aixó implica que el focus d'on prové
l'energia ha d'ocupar un espai d'uns pocs dies llum de diàmetre.
|
HST REVEALS THE CENTRAL REGION OF AN ACTIVE
GALAXY
(D. Macchetto)