ELS
RAÏMS
Fruita
comestible de la vinya (Vitis vinifera) constituïda per una panícula
de fruits en baia, els grans de raïm. Els grans poden ser de diversos
colors (blanquinós, groc ceri, verd, rosat, violaci o gairebé
negre), integrats per una pellofa relativament gruixuda, la polpa i unes quantes
llavors. La rapa o barrusca (raïm desproveït de grans) representa
entre el 3 i el 7% del pes total del raïm i conté taní,
és astringent i el seu sabor és aspre; la pellofa representa
del 8 a l'11% del pes total i conté taní, àcids i matèria
colorant; la polpa representa entre el 79 i el 88% del pes i conté
aigua (entre el 75 i el 85%), sucres (entre el 12 o el 18%), àcids
lliures (gàl·lic, màlic, cítric, etc), taní,
crémor, vitamina C, etc., 
en
composició qualitativament i quantitativament variable d'una classe
de raïm a una altra, i les llavors representen del 2 al 4% del pes del
raïm i contenen olis, àcids volàtils, taní i una
matèria resinosa astringent i de sabor desagradable.El sabor del raïm
també és diferent d'una varietat a una altra i el seu poder
nutritiu és considerable. El raïm -del qual hom obté molt
diverses varietats als Països Catalans, anomenades segons la varietat,
l'ús al qual és destinat, l'aspecte del gra, etc., i encara
segons la comarca- pot ésser classificat en raïm de taula (destinat
a ésser consumit fresc), raïm pansa (destinat a ésser tractat
per tal d'obtenir-ne panses, anomenat també raïm panser) i raïm
viner (destinat a fer-ne vi, anomenat també raïm vinater, raïm
de cup, raïm de vi i raïm de verema). Hom obté del raïm
gelees i preparats a partir del most; del raïm verd (agràs) hom
obté l'agràs.
