platihelmints Embrancament d'animals metazous triploblàstics que tenen el cos
allargat i aplanat dorsiventralment. Presenten simetria bilateral i
són àmers, és a dir, no són segmentats.
No tenen cavitat general, puix el celoma és obliterat pel desenvolupament
del teixit parenquimàtic, a l'interior del qual es troben els
òrgans interns. L'aparell digestiu és molt simplificat
i pot arribar a mancar totalment; en les espècies que en tenen,
comença amb una obertura oral, situada a la cara ventral, i es
converteix de seguida en un intestí molt ramificat i cec, és
a dir, sense anus. Les ramificacions arriben a gairebé tot el
cos per tal de poder transportar el nodriment a totes les cèl·lules,
puix que aquests animals no presenten aparell circulatori diferenciat.
Tampoc no tenen aparell respiratori i l'intercanvi de gasos es produeix
directament. El sistema nerviós, que és subepidèrmic
i mesenquimàtic, és constituït per cèl·lules
ganglionars més o menys connectades entre elles. L'excreció
és feta mitjançant protonefridis formats per cèl·lules
flamígeres que desemboquen en uns conductes que s'obren a l'exterior
per un o més porus excretors. L'aparell reproductor és
hermafrodita i varia segons el grup, però generalment els ovaris
són formats per glàndules ovàriques i cèl·lules
vitel·lògenes que formen els òvuls i el vitel,
els quals, mitjançant l'oviducte o el vitel·loducte, van
a parar a l'atri, més o menys gros i proveït d'un receptacle
seminal i d'un úter; els testicles són formats per nombroses
vesícules disseminades per tot el cos de l'animal, i els productes
masculins són recollits pels espermatiductes i abocats per un
conducte deferent a una vesícula seminal en contacte amb el canal
ejaculador i una espècie de penis. Els ous, ectolecítics,
es desenvolupen donant un nombre variable de fases larvals segons el
grup de platihelmints. Alguns presenten reproducció asexual per
escissió, com ara les planàries. N'hi ha que habiten lliurement
a la mar, a les aigües dolçes i a la terra humida, i aleshores
llur superfície ventral és recoberta de cilis vibràtils
i llur organització pot ésser considerada, fins a cert
punt, neotènica; també es poden moure mitjançant
la producció de secrecions mucoses, i certes espècies
tenen glàndules cutànies productores d'una mena de fils
que els faciliten el desplaçament en sentit vertical. Uns altres,
per contra, són paràsits i poden tenir un, dos o tres
hostes successius. Els platihelmints són dividits en tres classes,
turbel·laris, trematodes i cestodes, de les quals només
la primera inclou espècies lliures i ciliades, mentre que les
altres dues comprenen animals paràsits i amb una pseudocutícula
que no és mai ciliada. D'altra banda, els representants de les
dues primeres classes tenen aparell digestiu en llur estat adult, mentre
que els de la darrera classe es nodreixen directament a través
del tegument. (Informació obtinguda de la Gran Enciclopèdia Catalana) |