HISTÒRIA
DE LA CRISI VOCACIONAL DE SOR MARÍA
I DE LA MANERA COM ES VA RESOLDRE
Es diu i es conta que cap als anys cinquanta, en un convent de carmelites de Barcelona,
hi havia una monja molt jove, sor María, nascuda a Valladolid, que acabava
de fer els vots. La superiora, la madre Engracia, també castellana com
la majoria de les monges del convent, feia temps que la veia trista. Un dia, maternalment,
li va preguntar:
aa-¿Qué
te pasa hermana Maria? Hace días que te veo alicaída. ¿No
estás bien? aa¿Tienes algún problema?
aa-Tengo dudas, Madre.
aa-¿De
qué dudas, hija mía?
aa-No sé
si es éste el camino que debo tomar para servir a Dios.
aaLa
superiora, després de restar pensativa una bona estona, li respongué:
aa-No
te preocupes, hermana María. Con la ayuda del Señor, que nunca nos
abandona, encontraremos la solución.
aaLa
madre Engracia, va estar tota la nit rumiant, fent voltes i més voltes
pel llit, sense poder agafar el son. L'endemà, cridà sor María
i la va fer entrar al seu despatx.
aa-Hija mía, vete a hacer unos días
de receso a Montserrat, y con la ayuda de la Virgen y la paz del lugar encontrarás
tu verdadero camino.
aaL'endemà al matí, sor María, va agafar
el tren fins a Monistrol, el cremallera, i va arribar al monestir. Es va acomodar
en una cel·la, amb l'única companyia del devocionari i els Evangelis.
aaVisqué
uns dies molt tranquils, passejant per Sant Joan i Sant Jeroni, visitant la Santa
Cova, i passant llargues hores dins la basílica resant a la Moreneta.
Un
dia, agenollada, les llàgrimes li anaven cara avall. El germà Eloi,
un home d'uns cinquanta anys, bonàs, de cara rogenca, la va veure i s'hi
apropà.
aa-¿Què et passa, germana?
aaSor María
li contà tots els seus dubtes i cabòries i es feren bons amics.
Van tenir llargues i interessants xerrades.
aaAl
cap d'una setmana, tornà al convent completament transformada.
aa-¡Madre,
ya no tengo dudas!
aa-¡Qué feliz me haces, hermana María!
-li va dir fent-li una càlida abraçada-. ¿Y cómo ha
sido este cambio?
aa-He conocido a un monje, el hermano Eloy, que me ha ayudado
mucho, y gracias a sus consejos he visto la luz.
aaLa
mare superiora va voler conèixer aquest monjo que havia tret sor María
dels dubtes i les tenebres, i totes dues van anar a Montserrat a veure'l.
aaEl
germà Eloi les va rebre en un petit despatx, i, després de les salutacions,
la Madre Engracia s'interessà per les converses que els dos religiosos
havien tingut.
aa-Cuénteme, hermano Eloy. ¿Cómo consiguió
disipar las dudas de la hermana María?
aa-Pues verá: yo la vi llorando
arrodillada en un banco, me acosté con ella y entonses se arregló todo.
aaLa madre Engracia es posà vermella com un pebrot i explotà en un atac d'ira.
aa-¿Pero qué dice, desgraciado? ¿Y cómo
se ha atrevido? ¿Es ésta su manera de ayudar a los fieles que están
en crisis de fe?
aaEl pobre germà Eloi es va quedar blanc com la cera
i amb un pam de boca oberta. No sabia d'on li queia aquell ruixat. Sor María
no sabia tampoc quina paret tocava. ¡Tant que l'havia ajudada el germà Eloi!
aa-¿Y
si me la ha dejado usted embarazada? ¡Entonces ya me dirá cómo
lo arreglamos!
aaEl germà Eloi va obrir encara més la boca, tant
que gairebé se li desencaixaren les mandíbules. No hi entenia ben
bé res.
aaEn aquell moment passava per davant la porta del despatx el pare
Baldiri, gran romanista i també expert en arameu, hebreu i grec. En sentir els
crits es va espantar i va trucar a la porta discretament. El germà Eloi,
que ara ja tenia el color de la llimona i estava encongit com si es trobés
a trenta graus sota zero, obrí la porta, i al pobre pare Baldiri li va
caure a sobre la madre Engracia, feta una fúria, explicant-li exaltadíssima
la seva versió de la història. Quan la va haver sentit, el pare
Baldiri es posà a riure d'una manera ben franca. Ara eren també les dues monges les qui estaven ben perdudes.
aaEl
pare Baldiri, els explicà que acostar-se en català vol
dir una cosa, i en castellà una altra de ben diferent. Els seus interlocutors
de moment es van quedar parats, després es van anar tranquil·litzant,
i al final tothom reia a cor què vols.
aaUn cop aclarit el malentès,
la madre Engracia demanà perdó al germà Eloi i el regracià
per l'ajut que havia donat a la germana María.
aaA partir de llavors
es va establir una gran amistat entre els tres religiosos. Cada cop que el germà
Eloi baixava a Barcelona les anava a veure, i si elles pujaven a Montserrat feien
el mateix. A vegades encara es recordaven de l'equívoc, i tots tres es
feien un fart de riure.
aaI
el germà Eloi, seguint el consell del pare Baldiri, aprengué a parlar
una mica més bé el castellà, no fos cas que tornés
a ficar la pota.