Tenies setze anys, Nineta, i vas venir cap a mi amb les mans plenes d’innocència. I en els ulls la por del teu pare, rígid, inaccessible, tossut. ¿Què et podia donar jo si les revistes del cor eren el teu llibre de capçalera? ¿Què en sabies, de tot allò que voltava pel meu cervell?

¿On ets ara, Nineta? He mirat tots els armaris, he regirat les golfes, tots els racons del pati, però no trobo cap senyal teu. Et tinc perduda entre els records, barrejada amb altres històries i no et puc localitzar. ¿Quin poble o ciutat acull les teves hores? ¿Qui et dóna allò que no vares trobar en mi? ¿Per a qui prepares la sopeta, Nineta?