COMENTARI DE "EL SALT DE LA REINA MORA", llegenda popular de Siurana
El text que tot seguit comentarem és una llegenda popular perquè presenta un origen pseudohistòric d'una marca geogràfica (un senyal al caire d'un abisme, a Siurana), perquè la localització espacial i temporal és precisa i perquè els fets són presentats com a verídics. La història ens situa a Siurana de Prades (el Priorat), en època del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El rei moro (valí) Almira Almemoniz resistí al castell fins 1153, encara que Tortosa ja estava en mans cristianes. El conqueridor del castell fou Bertran de Castellet, primer governador cristià de la zona. Es tracta, per tant, d'una de les darreres batalles de reconquesta, de les quals està fornida la nostra història medieval, tant al Principat com al País Valencià, on , a més, perviu en forma de folklore popular, en les festes de moros i cristians. El tema del text, però, se centra en l'actuació de la reina mora, Abdel Assia, senyora del castell, quan es veu perduda, després que l'atac cristià tingui èxit i hagin pres la fortalesa. Per tant, podem concretar-lo en un acte de valor: abans perdre la vida que caure en mans de l'enemic cristià. Per això s'estimba, ella i el seu cavall. El text, com tota expressió narrativa, té tres parts: l'inici (des de la línia 1 a la 4), el nus del conflicte (de la 4 a la 14) i el desenllaç (de la 14 a la 18), quan ella decideix saltar. Pel que fa al punt de vista narratiu, ens trobem davant un text en 3a persona omniscient, on el narrador opina sobre els personatges, el que senten i el per què de les seves decisions. Així, gràcies al narrador sabem que ella "estava seguríssima que el seu castell era inexpugnable" i que "La reina fou prou llesta per a muntar al seu cavall ". A més, també opina sobre la seva bellesa sense parió. El personatge protagonista i gairebé únic del relat (Amat de Claramunt no participa directament dels fets i el rei moro no hi és al castell, en aquests moments), la reina mora, és un personatge presentat de forma directa ("era d'una bellesa sense parió,ornada amb totes les gràcies i tots els encants") i podríem dir que és un personatge pla : comença la llegenda convençuda que ningú atacarà el castell (mostra d'autosuficiència) i acaba d'igual manera, suïcidant-se. Les indicacions d'espai i temps són prou clares: ens trobem a un castell, a Siurana, en època de moros i cristians, amb el nom d'un dels nobles cristians (Amat de Claramunt) i de la reina mora (Abdel Assia) per situar-nos bé, i hi surten els cortesans, les fletxes, el cavall com a mètode de transport... és a dir, estem situats, clarament, a l'edat mitjana. Pel que fa als recursos retòrics, el text presenta diverses repeticions ("inexpugnable" "moros" "cristià", "la reina mora") que ajuden a fixar el contingut de la història, i en canvi, poques figures d' estil més : el text ens presenta alguna perífrasis (era d'una bellesa sense parió,ornada amb totes les gràcies i tots els encants) alguns epítets (esplèndid banquet, pànic terrible), personificacions metafòriques (fletxa cristiana), algun col.loquialisme (trincar per beure , potada per cop de pota),alguns connectors cultes (puix que, car, devers), sinonímia (timba-abisme, cavall-bèstia), al.literació ( del so "r" a partir de "corregueren a prendre-la..." o de la s sonora durant el salt a l'abisme) i un oxímoron (roca viva) . Tot plegat, aparentment, poca cosa a nivell estilístic, però que, en canvi, dóna molta plasticitat i rapidesa al conjunt de frases. En resum, un text popular, creat anònimament, d'estil viu, col.loquial i ràpid, amb petits tocs plàstics (la roca viva, el pànic terrible) i que, a base de repeticions i a partir de la memòria col.lectiva de tot un poble, aconsegueix , sense gaires dificultats, ser recordat per sempre. |
|
(web realitzada
durant el segon trimestre de 2005)
|